Un consorci per a la colònia Sedó

La Generalitat, la Diputació de Barcelona, els ajuntaments d’Esparreguera i d’Olesa, l’Institut Català del Sòl (Incasòl), els propietaris industrials i diverses entitats van signar el gener passat un manifest perquè s’estableixi el model de governança de la colònia Sedó i un pla d’acció per definir el futur de l’antiga colònia industrial tèxtil, la primera i més gran que es va construir a Catalunya. La voluntat del manifest és poder establir les bases per a la regeneració de la colònia fabril. Les parts es donaven un termini de tres mesos per retrobar-se i esbrinar quin és l’instrument jurídic més adequat per tirar-la endavant. Aquest termini es compleix ara i aviat es tornaran a reunir.

La proposta de l’Ajuntament d’Esparreguera és la creació d’un consorci per a la colònia, “perquè al final és l’òrgan jurídic més apte per a situacions com aquesta, en què s’excedeix el que hauria de ser simplement la voluntat d’un propietari”, defensa l’alcalde d’Esparreguera, Juan Jurado. De fet, hi ha implicades un munt d’institucions que volen promoure un nou paradigma per al recinte fabril.

En aquest sentit, “la figura lògica és la del consorci”, rebla. “He parlat directament amb el conseller de la Presidència, a qui també vaig adreçar una carta, i sabem que la Generalitat té ara mateix un criteri bastant restrictiu en relació amb la creació de consorcis, bàsicament perquè en tenen tants que no donen l’abast, però creiem que el cas ho mereix”, insisteix Jurado.

Es tracta del mateix instrument de la colònia Güell, recorda. A partir d’aquí, “la possibilitat que l’Ajuntament lideri el consorci està descartada, perquè si l’Ajuntament pogués liderar un consorci, no haurien calgut 45 anys des del tancament de la colònia per signar un acord”, constata el batlle. “És imprescindible que hi siguem i hi serem, però no podem liderar-ho, qui ho ha de fer és la Generalitat”, continua. Actualment, s’està en espera de la resposta del govern de Salvador Illa per poder convocar la primera trobada, previsiblement aquest mes de maig. Tot plegat ha de desembocar en l’aprovació d’un pla director per a la regeneració de la colònia.

La proposta de ciutat que va formular l’alcalde esparreguerí al voltant de la recuperació de la colònia inclou dotar-la d’usos educacionals i residencials i conjugar-los també amb el desenvolupament turístic i industrial: “Creiem que seria un indret perfecte per poder-hi establir un campus d’alguna matèria específica.” Temps enrere s’havia dit que podria ser un pool d’ensenyaments escenicotècnics, escenografia, il·luminació, sonorització, atrezzo... vinculat a la formació professional i a un polígon industrial que disposa d’algunes d’aquestes indústries. S’espera que en pugui atraure d’altres durant els propers anys.

Actualment 37 famílies viuen en un total de catorze blocs d’habitatges al recinte. Fa vint anys es van enderrocar quatre mòduls d’habitatges per risc d’esfondrament. “Jo crec que el model a hores d’ara a priori no és recuperar tota la part residencial de la colònia, per això proposem l’ús mixt de campus on hi hagi una part residencial que fos per a educació i una part que pogués ser habitatge com a tal”, explicita Jurado, que recorda que la colònia és lluny dels nuclis poblacionals i no disposa de serveis. “Podria ser un protogueto, un enclavament desfavorit quant a serveis, en clau urbanística i de comunicacions”, alerta.

Mentrestant, l’Incasòl, que és propietari de la part residencial de la colònia, té intenció de recuperar la fonda com un espai d’habitatge social a partir d’un projecte a càrrec de l’estudi barceloní Länk Arquitectes, guanyador del Concurs Europan d’idees urbanes i arquitectòniques d’àmbit europeu.

En les pròximes setmanes, l’alcalde Jurado té prevista una reunió per conèixer amb més detall el projecte, que ja està molt avançat, i que es vol començar a tot estirar d’aquí a un any.

D’entrada, el que s’ha fet és utilitzar la fonda per encabir-hi les 37 famílies residents mentre rehabiliten els seus habitatges. “S’ha fet un bypass, però al final la realitat és que les famílies continuaran als seus habitatges, que seran rehabilitats, i que la fonda tindrà un nou ús d’aquí a un any”, explica Jurado.

Enguany es commemora el 175è aniversari de la posada en funcionament de la colònia. Des que va tancar, el 1980, es va dividir i vendre en parts. Actualment té 57 propietaris i hi treballen més de 200 famílies. En aquest sentit, el cap de l’oposició d’Esparreguera 2031-Junts per Catalunya, Andrés Labella, reconeix “l’esforç que han fet els propietaris per mantenir la colònia, perquè això és patrimoni privat, i han de ser part principal d’aquest procés”. “Això no havia estat així antigament”, rememora.

D’altra banda, Labella reclama que s’executin les obres de millora de la carretera que dona accés a la colònia. “Hi cal una inversió important, un tram que està estimat en més de 2 milions d’euros. Nosaltres ni tenim capacitat econòmica ni ens correspon, això li toca a una administració superior, és un accés que dona vida a un barri sencer i a una colònia, s’hi han de fer uns talussos i reforços perquè toca a un terreny inestable que dona al riu”, demana Labella, que també recorda la necessitat de connectar la Via Blava del riu, interrompuda en el tram esparreguerí.

En l’acte d’impuls de la regeneració de la colònia hi van prendre partel Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, Pimec, la Comunitat de Propietaris Industrials de la Colònia Sedó, l’Associació per a la Defensa de la Colònia Sedó i el seu Entorn, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya.