política
Querella de Mas per l’operació i Santamaría xiula
L’expresident de la Generalitat Artur Mas va portar ahir el clam contra l’operació Catalunya al Congrés ahir, en una compareixença davant la comissió d’investigació que indaga aquesta trama durant els governs de Mariano Rajoy (desembre del 2011-juny del 2018) i que va coincidir amb la publicació d’un informe de CitizenLab que documenta 32 infeccions al telèfon mòbil del polític català entre el 2015 i el 2020 a través del software Pegasus. “Tot això es feia per alterar els resultats electorals. La víctima no és Mas. La víctima no és el president Pujol. La víctima no és l’alcalde Trias. La víctima no és president del Barça de l’època. Les víctimes van ser els ciutadans de Catalunya, que van veure com s’alterava tot per alterar el vot”, va denunciar Mas. “S’alterava la seva llibertat per votar en consciència”, va reblar. Aprofitant la solemnitat de comparèixer a la sala Ernest Lluch del Congrés en el marc de la comissió d’investigació, Mas va anunciar la imminent presentació d’una querella criminal contra tots els autors de l’operació Catalunya just on, cinc hores abans, l’exvicepresidenta durant els set anys del marianisme que es va guanyar el sobrenom de vicetodo, Soraya Sáenz de Santamaría, va ser fidel a la línia argumental de Mariano Rajoy i ho va negar tot davant la comissió d’investigació al Congrés. “Jo no tinc cap coneixement de l’existència d’una policia patriòtica ni d’una operació Catalunya. Jo no he donat mai cap instrucció de crear una policia ni cap instrucció d’investigar ningú de cap partit”, va esgrimir l’exvicepresidenta única del govern popular de Rajoy i actual membre del Consell d’Estat en el seu duel dialèctic amb els diputats Pilar Vallugera (ERC), Josep Pagès (Junts), Jon Iñarritu (EH Bildu), Gerardo Pisarello (Comuns-Sumar), Ione Belarra (Podem) i Manuel Arribas (PSOE).
Mas no es creu que Sáenz de Santamaría no conegués la guerra bruta sent la cap del CNI. “Per activa no ho sé, no ho puc provar. Per passiva, segur. Si com a cap del CNI no estava informada... Costa d’entendre estar tan mal informada”, va dir Mas hores després que Sáenz de Santamaría hagués negat cap ordre al CNI al marge de la llei per espiar Mas.
En la seva primera intervenció, Mas va recordar que l’operació Catalunya no neix contra l’independentisme sinó que és una trama prèvia quan ell abanderava el pacte fiscal com a sortida política a la sentència del Tribunal Constitucional que el 2010 va retallar l’Estatut. “Davant el no de Rajoy a negociar res que signifiqués una sortida a la situació originada per la sentència del TC, vaig avançar les eleccions a Catalunya el 25 de novembre del 2012. L’operació Catalunya neix en el marc d’una convocatòria d’eleccions d’acord amb el marc legal per convocar-les”, va relatar. Per Mas, l’operació va tenir “èxit” perquè ell va perdre 12 escons (de 62 a 50) al Parlament.
Mas va lamentar el motiu de la convocatòria. “Com a demòcrata, aquesta comissió d’investigació no hauria d’haver existit. Jo hauria preferit que la comissió no existís. Si existeix és perquè el 2012 des del nucli dur de l’Estat es va decidir organitzar una operació il·legal, il·legítima i immoral per destruir projectes polítics, idees, persones i lideratges”, va exposar. “Jo vull que es conegui la veritat. no per revenja, no m’inspira cap ànim de revenja. I encara menys d’odi a ningú, hagi fet el que hagi fet. Sé per experiència que l’odi sempre lesiona més qui el professa que no aquell a qui es dirigeix”, va reblar.
Per Mas, l’única via de compensar el mal fets a la democràcia” és “saber la veritat” i que els autors “hagin d’assumir les seves responsabilitats”. “La pregunta és qui. I la resposta és clara: governava el PP”, va etzibar Mas, tot desfermant els escarafalls de Rafael Hernando (PP) a la primera fila. I va citar les complicitats: “Amb el CNI, perquè sense el CNI hi ha coses que no s’haurien pogut fer. Amb fiscals. Amb jutges. Amb alguns periodistes amb noms i cognoms que havien de fer d’altaveu.” Mas va assenyalar també la culpa d’omissió del Tribunal de Comptes: “Es va pagar amb diners públics i, curiosament, el Tribunal de Comptes se n’ha inhibit, d’investigar aquí.” “Villarejo almenys diu que va fer el que va fer; en canvi, els dirigents del PP fugen com conills i s’amaguen”, va dir Mas a Gabriel Rufián (ERC).
Tens duel Rufián-Mas
El duel Rufián-Mas va ser el moment més tens. “Vostè és un catalanista moderat i em fa la sensació que és un senyor que hauria votat no en una consulta i que arran d’aquesta operació avui votaria sí. La pregunta és: Sí o no?”, va exigir Rufián. “Vostès van plantejar un Estatut i nosaltres hi vam haver de posar la cara”, va driblar Mas. “Posar la cara és massa generós. Jo ho anomenaria traïció”, va etzibar Rufián abans de burxar Mas tot lamentant l’“oportunitat perduda per respondre una cosa tan bonica” sobre si és independentista o no i preguntant-li per comptes a l’estranger, per Javier de la Rosa i per la seva visita a un port argentí amb Jordi Pujol Ferrusola (“No hi havia un altre port que el de l’Argentina on no hi fos Pujol amb interessos?”). Mas es va defensar en tots els fronts –“ignorava que Javier de la Rosa era confident pagat amb fons reservats. No el coneixia, mai hi vaig tenir una sola conversa. I va cobrar bastants diners per dir mentides”, “potser em vaig refiar massa del que em deien i no vaig esbrinar prou el currículum de Daniel de Alfonso”– fins que va tallar Rufián en sec: “Hi ha gent que fa bestieses, senyor Rufián.” I quan el portaveu d’ERC li va voler arrencar què diria a Junts des de l’experiència de com el PP tracta CiU, Mas el deixava sense premi: “Ja ens coneixem. No li donaré el titular.”
http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/2535100-santamaria-no-conec-la-policia-patriotica-ni-l-operacio-catalunya.html
2535100
