Política

Una nova entrada per a Ullà

L’arranjament de la C-31, a l’altura d’Ullà, representa una gran millora, amb noves voreres i il·luminació

Les actuacions previstes se centren en un tram d’1,5 quilòmetres i costaran 1,6 milions

L’Ajuntament aborda el canvi climàtic amb importants actuacions amb les renovables i la deixalleria

La creació d’un espai de cotreball a l’antic ajuntament ha fomentat l’emprenedoria

Ullà, amb els seus conreus d’hortalisses, cereals i arbres fruiters, especialment pomeres i presseguers, és per a molts un desconegut. Una població en un costat de la carretera recta que surt de Torroella de Montgrí, la capital del Baix Ter, i va fins a Verges. És un municipi equilibrat, amb un polígon industrial, amb importants empreses, entre les quals una de referència: Giropoma Costa Brava. Des de la seva fundació, el 1962, fins als nostres dies, Giropoma s’ha consolidat com una empresa de primer nivell que ha adoptat en el seu sistema de treball les més modernes tècniques de cultiu, producció, conservació, selecció i envasat. Disposa d’instal·lacions frigorífiques de prerefredat i sistema de llarga conservació, entre d’altres. És, realment, un dels referents del municipi i de la demarcació. Però Ullà, amb el nucli antic, amb el raval de dalt i el de baix, i la Roqueta, que seria la part més nova i, a la vegada, més propera a Torroella, afronta importants reptes amb vista al futur.L’alcalde, Josep López Ruiz, ho sap molt bé. De fet és un polític molt bregat. Va entrar a l’Ajuntament el 1991 com a regidor i ja fa 22 anys que és l’alcalde. Ell i el seu equip, juntament amb altres, com en Josep Sala, a Forallac, o en Jordi Soler, a Calonge i Sant Antoni, per posar només dos exemples, poden explicar la manera com ha anat evolucionant la política local i dels partits, i la manera com ha anat canviat l’administració, i també, per què no dir-ho?, complicant-se.

Els reptes són molts i constants. De fet López sempre destaca que un dels més importants és el del dia a dia d’un Ajuntament: “El principal repte és del dia a dia, que és molt difícil. El que ha de fer un Ajuntament és dotar-se de serveis, i això costa molt perquè és un tema econòmic”, destaca, i afegeix: “Els ajuntaments arribem on arriben, i més els municipis petits, amb el que representa la falta de finançament i personal.” Un treball amb què, segons l’alcalde, es busca reforçar els serveis, apostar per les mesures per lluitar contra el canvi climàtic, amb la creació de zones d’ombres, la nova deixalleria, les energies renovables o la creació també de comunitats energètiques. Aquest projecte amb vista al futur, si bé és compartit per la cap de l’oposició, Dolors Subirana (MOU), aquesta el qüestiona per la manera com es porta a terme. Segons Subirana, el govern, del PSC, coixeja per una important falta de planificació i, també, de voluntat de tenir en compte l’oposició per consensuar propostes: “Per nosaltres, el govern treballa sense planificació ni objectius clars i ben definits”, diu Subirana, i afegeix: “No ens permeten participar en cap projecte, ni tampoc en cap activitat. Majoritàriament ens assabentem d’activitats o informacions importants pel poble, a través del Whatsapp o per altres xarxes socials”.

El dia a dia, però, i com molt bé indica Josep López Ruiz, és implacable, i el municipi no s’atura. Diversos projectes són importants i l’han d’ajudar a avançar. Els reptes, és clar, són molts. Un és la falta d’habitatges. Una problemàtica que afecta totes les poblacions. Grans o petites. L’Ajuntament, amb les seves limitacions, vol abordar aquest problema: “Ja hem dit a la Generalitat que comptin amb nosaltres. Tenim terrenys de propietat per poder fer habitatges per a joves.” L’alcalde, però, destaca que no només es veuen afectats els joves; també s’hi veuen altres col·lectius, com les persones grans que viuen en edificis sense ascensor. El canvi climàtic preocupa. I en aquest sentit també s’està actuant. Un projecte transversal que va des de la creació de zones d’ombres, comunitats energètiques o la construcció d’una deixalleria. Aquesta ja era una necessitat. El municipi en compartia una amb altres pobles, però s’anava quedant petita i s’ha optat per construir-ne una de nova. No ha estat fàcil, però tira endavant. La nova té un cost d’uns 218.000 euros i compta amb subvencions de la Diputació de Girona i l’Agència Catalana de Residus.

Un altre projecte important al qual l’Ajuntament anava al darrere des de fa anys és la millora de la C-31 al seu pas per Ullà. Finalment, la Generalitat ha posat a licitació aquestes obres amb un cost d’1,6 milions d’euros. “És un tema que ens preocupa molt. Gràcies a Déu no hi ha hagut accidents greus, però pensem que calia actuar-hi, i per això ho hem anat reclamant i ara s’ha pogut concretar”, destaca Josep López. En aquest sentit, i molt important, a banda de millorar i representar un salt important, especialment per a la Roqueta, a ningú se li escapa la rellevància que té per a la seguretat. Una obra necessària que finalment arriba. Les actuacions previstes se centren en un tram d’1,5 quilòmetres i inclouen la construcció de noves voreres amb il·luminació per garantir un itinerari accessible. També es col·locaran semàfors als dos passos de vianants actuals, se’n crearan de nous, es millorarà el drenatge i s’instal·larà nova senyalització tant vertical com horitzontal. Per guanyar espai per a la vorera, es construirà un mur de contenció de terres en un tram concret. A més, es reforçarà el ferm i s’adequarà l’espai de parada de bus, amb l’objectiu de facilitar l’accés al transport públic i als serveis de la zona. Unes dades: la C-31 registra un volum de trànsit diari d’uns 10.600 vehicles, un 4% dels quals són pesants. Les millores contribuiran a reforçar la seguretat i la connectivitat per als veïns i vianants. Entre altres projectes que es volen impulsar destaca la creació d’una zona d’aparcament al costat nord del camí vell de Torroella, i completar la urbanització del camí vell de Torroella, que actualment ja està en fase d’urbanització de la seva vorera sud.

Finalment, un dels projectes dels quals el govern se sent especialment orgullós, és l’espai de cotreball que es va fer a l’antic ajuntament. Una iniciativa en línia amb les que s’han implantat amb èxit en altres municipis, com seria el cas del viver d’empreses Nexes, de Forallac. En els prop de quatre anys que funciona, per aquest espai han passat arquitectes, ambientòlegs i professionals diversos. “Pensàvem que calia donar una oportunitat, facilitar les coses”, destaca López, per fomentar l’emprenedoria i les sinergies per enriquir el municipi.

El projecte Hidronet
El Baix Ter pateix regularment inundacions. UIlà no n’és cap excepció. De fet, l’alcalde explica que una important inversió és canalitzar les aigües plujanes cap al rec Madral. En el context d’aquesta problemàtica, Ullà forma part del projecte Hidronet Baix Ter, en què es preveu la reducció del risc d’inundació al municipi d’Ullà i la millora de la naturalització del rec Madral. En aquest projecte hi participen Torroella de Montgrí, Ullà i Gualta, i es pretén minimitzar els riscos d’inundacions a la zona del Baix Ter a través de la creació i recuperació de basses de laminació en terrenys que havien estat inundables i que agafen una extensió d’unes 40 hectàrees. En aquesta zona de la plana del Ter, els problemes d’inundacions són habituals, sobretot quan hi ha llevantades. A més, es calcula que s’han reduït un 60% les superfícies inundables respecte als anys setanta i vuitanta del segle passat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia