política
Díaz engega la jornada de 37,5 hores tot i tenir el no rotund de Junts al Congrés
La reducció de la jornada laboral a 37,5 hores es va obrir pas amb l’aprovació al Consell de Ministres ahir i amb la vicepresidenta i ministra de Treball, Yolanda Díaz, citant Julio Cortázar a Rayuela (“no puede ser que estemos aquí para no poder ser“) sense fidelitat i alterant el text en benefici propi: “És allò de Cortázar: Per què som aquí?” El lector al qual adreçava el clam és Junts, que manté en ferm l’esmena a la totalitat de la llei tal com va anunciar dilluns i va reiterar ahir la líder al Congrés, Míriam Nogueras, per considerar que és un “atac frontal” a autònoms i pimes de Catalunya. Díaz no dubta que Junts retirarà el vet i votarà la llei estrella de Treball perquè creu que ella guanya el debat al carrer i que Junts no pot explicar un no. “Veurem si una cosa guanyada al carrer i que forma part de la vida de la gent i que la gent ho espera, es trenca al Congrés. La responsabilitat és majúscula. És allò de Cortázar: Per què som aquí? Hauran de respondre a la pregunta. Quan davant una norma ningú és capaç de dir de manera frontal «jo hi estic en contra», està guanyada al carrer”, es vanta Díaz. I la rèplica de Nogueras és rotunda: “Volem deixar claríssim el no a una llei que s’ha negociat només amb el lobby sindical espanyol i que colla les pimes catalanes i posa en risc molts llocs de treball. Si el govern PSOE-Sumar i els socis tenen clar que la tiraran endavant potser és perquè, com van fer a Barcelona, ho han pactat amb la dreta espanyola.”
Díaz sent que avança en sintonia amb el present perquè la majoria de les empreses ja han negociat jornades per sota de les 40 hores i “poques miren més al segle XX que al segle XXI”, però ha acordat el projecte de llei només amb UGT i CCOO i ara s’exposa a una derrota al Congrés. Davant la fermesa de Junts en el torcebraç, Díaz intentava ablanir l’aridesa avisant que “la línia vermella és rebaixar jornada a 12,5 milions de treballadors” (6,8 milions d’homes i 5,7 milions de dones) i a partir d’aquí s’obre un “absolut” marge per a la negociació “discreta”.
Intromissió en convenis
Per Junts, la porta de la negociació és oberta però amb Díaz té un xoc cultural: on la vicepresidenta hi veu el guany de 48 minuts a la setmana per a 2,2 milions de catalans, els de Nogueras hi veuen una intromissió en l’àmbit de decisió dels empresaris i treballadors en els convenis i l’ofec en registres digitals que posa en risc autònoms i pimes. Junts convida a mirar el cas de la dana a València, on es registren jornades de 13 hores pel repte de la reconstrucció, com a postal il·lustrativa de l’absurd de la llei. “Les formacions decideixen soles, i em consta que per Junts i PP no decideixen els empresaris. Ens diuen que presenten una esmena de devolució com a eina de negociació i que es deuen a les pimes catalanes. Per tant, hi ha marge per a la negociació”, sosté Díaz tot lloant la “singularitat” del teixit català de pimes.
La confiança total de Díaz en el suport final de Junts a la jornada de 37,5 hores obeeix a la convicció de Sumar que el fet de registrar un vet en forma d’esmena a la totalitat no és res més que la posició de partida d’una negociació que ja està en curs. Sumar, de fet, s’obre ja a acceptar canvis en la seva aplicació a les pimes i els autònoms a canvi de la doble fita d’aconseguir que Junts retiri l’esmena a la totalitat i acabi votant a favor del text en la votació final. Per Junts, però, el vet no és un as per negociar res: és el dic de contenció a una llei indesitjada i no negociada per Díaz perquè “volia tenir el titular coincidint amb l’1 de maig i prou”.
El pla de Sumar és que el debat de totalitat al Congrés sobre la nova jornada arribi abans de l’estiu. Si l’esmena a la totalitat de Junts (7) rep el suport del PP (137) i Vox (33), això formarà una majoria absoluta de 177 vots en contra de les 37,5 hores que liquidaria la llei abans fins i tot del tràmit d’esmenes parcials i deixaria tocada Díaz, que ja en l’anterior legislatura va salvar de carambola per un vot la seva reforma laboral gràcies a l’error del gol en pròpia porta del diputat extremeny del PP Alberto Casero, que hi va votar a favor per error quan volia votar-hi en contra –com la resta del PP– i ni presentant-se a l’hemicicle va desfer el vot erroni de casa. Díaz no ho va dir ahir en citar Cortázar, però Rayuela regala una altra cita que ella vol evitar: “L’explicació és un error ben vestit.”