Escorrialles de Radio Liberty
Fa 24 anys que es va tancar l’emissora anticomunista instal·lada a Pals durant la guerra freda
Propietat de l’Estat, les instal·lacions es van degradant en espera d’un projecte d’intervenció
Hi ha propostes per preservar-hi la memòria històrica i d’altres per enderrocar i renaturalitzar l’espai
A les deu en punt del matí del 25 de maig del 2001, Radio Liberty de Pals tancava les emissions i deixava de sentir-se en antena després de 42 anys. L’emissora formava part de l’aparell propagandístic anticomunista estatunidenc, que el govern nord-americà va activar durant l’anomenada guerra freda. De fet, va ser l’única manera que va tenir per penetrar el teló d’acer del bloc comunista liderat per l’antiga Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, en una època d’escalada armamentista, en què l’amenaça d’una guerra nuclear entre els dos grans blocs amenaçava la supervivència del planeta. Emetia en prop d’una vintena de llengües dels països governats per règims comunistes.
L’any 2006 –el procés de desintegració de l’URSS va culminar el 1991–, els Estats Units van desmantellar Radio Liberty, amb la imatge icònica de l’enderrocament de les antenes gegants que durant tots els anys d’activitat de l’emissora van estar associades a les dunes de la platja de Pals i que també va ser una vista icònica d’aquella part del litoral de les comarques gironines.
En aquell moment va començar un procés de degradació dels edificis de l’antiga ràdio, i molt especialment es va produir un descontrol de l’accés –es van fer forats arreu de les tanques del perímetre–. Tot plegat fa anys que comporta un risc per als qui hi accedeixen i la imatge no es corresponen amb un paratge d’un alt interès paisatgístic i naturalista.
Radio Liberty és història, forma part d’un moment determinat rellevant de la història del planeta, la Segona Guerra Mundial, i la geopolítica i el nou ordre de poders que va dibuixar. Tot i això, no han reeixit les propostes de reconvertir algun dels edificis en un memorial d’aquella època. Ara, a més, agafa encara més sentit dur-ho a terme, després que l’administració del president dels Estats Units, Donald Trump, ha decidit deixar de subvencionar les dues úniques Radio Liberty que queden al món, al·legant, paradoxalment, que tenen un discurs antiamericà.
L’antiga Radio Liberty de Pals ocupa 33 hectàrees dins del parc natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter. I el 2022, va ser declarat bé cultural d’interès local (BCIL) pel Consell Comarcal del Baix Empordà –no poden fer els tràmits i la declaració els municipis de menys de 5.000 habitants com Pals–. Una declaració que es va sumar a la de bé cultural d’interès nacional (BCIN) atorgada anys abans a la part del jaciment històric i arqueològic de la vila marinera i la torre mora, descobert el 2011.
Renaturalitzar
Actualment, l’espai de l’antiga Radio Liberty és propietat del Ministeri de Transició Ecològica i està gestionat pel Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat. L’Estat, després del desmantellament de l’emissora, sempre ha apostat per enderrocar de les edificacions que encara es mantenen i la renaturalització de l’espai. En un moment concret es va plantejar destinar-hi, fins i tot, fons europeus. Amb la declaració de l’espai de l’antiga ràdio com a BCIL, l’any 2022, l’Ajuntament de Pals s’hi va oposar i també la Comissió Europea, a instàncies de la plataforma Salvem la Platja de Pals i el Cercle Català d’Història, una associació que promou la recuperació de la memòria històrica. Tot plegat va tenir el suport, també el 2022, del Parlament de Catalunya –la Generalitat és qui gestiona aquest espai–, que va donar llum verd a la preservació del complex o d’una part per reconvertir-lo en centre d’interpretació o memorial de la guerra freda.
En concret, la comissió d’acció climàtica de la cambra va aprovar una proposta presentada per l’aleshores diputada Sílvia Paneque (PSC), ara portaveu del govern i consellera de Territori, que va prosperar amb quinze vots a favor de tots els grups llevat d’un en contra de Vox. La diputada apostava per un acord a tres bandes entre la Generalitat, l’Estat i el consistori de Pals per tirar endavant un avantprojecte que definís nous usos per als edificis, sense oblidar el jaciment arqueològic de l’antiga vila marinera de Pals. L’objectiu d’aquesta iniciativa era superar “l’estat d’abandó” de les instal·lacions, segons va remarcar ella mateixa.
Paradoxalment, l’assentament abandonat ha permès que el tram de litoral adjacent s’hagi conservat relativament verge. Salvem la Platja de Pals, que s’havia oposat als projectes per cedir les instal·lacions com a concessió a projectes privats, i el Cercle Català d’Història han destacat, en aquest sentit, el valor que té com a gran espai en plena Costa Brava salvat de la urbanització, dins del parc del Montgrí, les Medes i el Baix Ter i la xarxa Natura 2000.
Protesta popular
Ara, fa justament un any, membres de Salvem la Platja de Pals, SOS Costa Brava, iNaturalist, el Cercle Català d’Història, la Gent del Ter, Amics de la Unesco de Girona i la Comissió de la Dignitat es van concentrar davant de l’accés principal a l’antiga Radio Liberty per exigir que es controlés l’accés indiscriminat a les instal·lacions i que es frenés la degradació d’aquest espai.
A més, alertaven de la importància de protegir la fauna i flora que hi habita, amb algunes d’aquestes espècies que es troben en perill d’extinció, com és el cas de l’Stachys marítima i del corriol camanegre, que necessiten zones lliures de trepig per, en el cas del corriol, poder nidificar i reproduir-se, perquè ho fa a les dunes. Unes setmanes abans d’aquesta concentració, el Cercle Català d’Història va interposar una denúncia contra la construcció d’unes rampes de patinatge a les instal·lacions de l’antiga emissora. En concret, a l’antic dipòsit d’aigua situat al costat de la nau Diesel.
Sigui com sigui, l’Ajuntament de Pals té clar que els terrenys de l’antiga Radio Liberty o bé es renaturalitzen després d’enderrocar els edificis, o bé se n’aprofita algun per crear-hi un centre de la memòria històrica de l’època de confrontació de la guerra freda. Vol que totes les parts implicades hi tinguin veu i que no es converteixi en un problema enquistat.
