Torelló es relaxa amb la brossa

La implantació del sistema de recollida de la brossa amb contenidors tancats ha arrencat amb mal peu a Torelló. Des del juny que el canvi de contenidors amb xip, que els veïns activen amb targetes, donava més maldecaps que solucions per afavorir el reciclatge. Problemes tècnics amb els contenidors que no s’obrien convidaven molts veïns a deixar les bosses a terra, i pel fet de quedar oberts tampoc es feia una bona separació dels residus. L’alcalde, Marçal Ortuño (ERC), reconeix que no ha estat un procés fàcil i que han tingut més problemes dels que s’esperaven amb l’objectiu de superar el 82% del reciclatge que es va fixar des de l’Agència Catalana de Residus quan s’estudiava el nou model. “El sistema és el bo i s’ha reciclat més, però no es podia posar en risc”, manté l’alcalde en vista de les protestes veïnals, que han obligat l’Ajuntament a incrementar el nombre d’obertures dels contenidors que es limitaven amb l’ordenança municipal. “Abans dèiem: «Els residus, 26 vegades l’any.» Vam veure que amb això la gent es trobava molt incòmoda. S’ha relaxat i seran 150, i l’orgànic, il·limitat”, diu Ortuño d’uns canvis provisionals que han acordat per modificar a correcuita l’ordenança.

El govern en minoria d’ERC dona per tancada la crisi i ha tingut el suport de Junts, l’abstenció de la CUP i el vot en contra del PSC per relaxar mesures. Ara s’obre la porta a negociar plegats la futura ordenança i a ajustar de manera progressiva el nombre de tancaments que s’havien proposat al principi. Això farà que els ciutadans, com a mínim aquest any, no hagin de pagar les penalitzacions per excés en les aportacions de brossa que repercutiria en la part variable de la brossa. La taxa de residus es compon d’una part fixa (224,20 euros) i d’una part variable, que es determina en funció del nombre d’aportacions de les diverses fraccions. El govern obre la porta a estudiar noves bonificacions per als que reciclen bé o fan ús de la deixalleria, en comptes de penalitzar. L’ordenança preveu reduccions per a l’aportació de voluminosos a la deixalleria municipal en el cas d’habitatges de caràcter familiar i la gratuïtat de la taxa per als pensionistes que compleixin i acreditin pocs ingressos.

El ple de l’Ajuntament del mes de novembre va aprovar per al 2025 un pressupost que puja a 25,3 milions d’euros, amb un capítol d’inversions de 8,3 milions. L’alcalde en destacava les polítiques adreçades a les persones i a la prestació de serveis. La cap de l’oposició de la CUP, Maria Àngels Casals, addueix per rebutjar els comptes que no són prou socials, i que es prioritzen, en canvi, obres i grans projectes. Entre les inversions més destacades previstes d’aquest 2025, sobresurt el milió d’euros per fer la nova urbanització del carrer Sant Miquel i la placeta Pujol, la remodelació del Teatre Cirvianum (750.000), la millora de carrers i voreres (800.000) i per a la xarxa d’abastament d’aigua (422.000). Els comptes municipals porten l’endeutament fins al 14,8%, quan la llei permet un màxim del 75%.

Dels grans projectes del mandat, la reforma del centre cultural El Club ja afronta la recta final. La previsió és que acabin a la tardor i que en una segona fase s’hi puguin traslladar les escoles d’arts plàstiques i de música, que finalment tindrà una seu pròpia. Les obres de remodelació del teatre en canvi, acumulen retard, i també s’haurà de refer i pressupostar de nou el projecte del carrer de Sant Miquel. El govern municipal sí que preveu tirar endavant els treballs per adequar la nau dels carrossaires com un primer pas per ser l’espai de formació per als professionals que es dediquen a fer les carrosses de carnaval.

Segons el darrer padró municipal, Torelló l’any passat va superar la barrera dels 15.000 habitants. La falta d’habitatge és una de les problemàtiques per als joves i per a la gent nouvinguda que es vol instal·lar al poble i no troba un sostre on viure. L’Ajuntament va cedir tres solars a la Generalitat dins del pla de nou habitatge protegit que es vol impulsar a tot Catalunya amb la construcció de 50.000 pisos en els propers cinc anys. Des del consistori s’està treballant per impulsar una cooperativa d’habitatge que promogui habitatge compartit per donar sortida a col·lectius sèniors i joves. El nucli de Torelló no té més sòl residencial on créixer. L’oferta de zona industrial és estratègica en un municipi al peu de la C-37 que comunica amb la Garrotxa, i a prop de l’eix transversal, on s’han consolidat els polígons i finalment es posarà en funcionament el de la Caseta, que s’arrossega de fa anys i s’hi estan acabant d’urbanitzar els carrers. “M’agradaria anunciar l’entrada en funcionament del polígon lligada al nom d’alguna empresa”, confessa l’alcalde pensant en les empreses del poble que necessiten més espai o que puguin estar interessades a implantar-se en aquest punt de la comarca d’Osona.

L’arribada de més empreses obligarà a activar el mercat d’habitatge per donar resposta als treballadors que vulguin tenir a prop el lloc de treball. En aquest sentit, el govern analitza un estudi, elaborat per la Diputació de Barcelona, en què es comptabilitzaven fins a 385 habitatges buits a Torelló. Una xifra fluctuant amb què es vol penalitzar aquests propietaris que tenen desocupats els habitatges i afavorir que els promotors apostin per fer obra nova i rehabilitar edificis.