MEMÒRIA DEMOCRÀTICA
Llambordes de la memòria a Olot, Santa Pau i Sant Feliu de Guíxols
El conseller Espadaler presideix actes institucionals als tres municipis de les comarques gironines per homenatjar als veïns deportats als camps de concentració nazis
Francesc Parramon Ponjuan va néixer el 1912 a Sant Feliu de Guíxols. Exiliat, va ser deportat el 1941 a Mauthausen i va ser assassinat a Gusen el 30 de novembre del 1941. Aquesta és la inscripció de la llamborda daurada indicant el lloc on va viure de Sant Feliu de Guíxols que des d’ahir el recorda i l’homenatja junt amb nou guixolencs deportats més.
El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler va presidir ahir dissabte els actes institucionals de col·locació de dinou llambordes de la memòria (Stolpersteine) a les comarques gironines: Deu a Sant Feliu de Guíxols, tres a Santa Pau i sis a Olot, en homenatge als veïns d’aquestes localitats deportats als camps de concentració nazis.
El conseller va remarcar que “dignificar les víctimes posant el seu nom en l’espai públic és una manera de restituir la identitat que els hi va ser arrabassada de manera ignominiosa”. I va matisar que “la memòria democràtica té el rigor de la memòria històrica, però a més, té un sentit i un valor afegit que és el de llegar a les generacions futures la importància de no perdre aquesta memòria per no repetir els errors”. En aquest sentit, Espadaler també va recordar que la memòria democràtica “es sustenta sobre tres pilars: veritat, justícia i reparació, que estan al servei d’una qüestió molt important: el mai més”.
Cada llamborda és única i es fabrica artesanalment, a mà, un gest de respecte i humanitat que contrasta amb l’extermini industrialitzat del nazisme. La seva elaboració manual és un gest de dignitat i reconeixement humà, que contrasta radicalment amb l’extermini sistemàtic i despersonalitzat que van patir les víctimes del nazisme. Actualment, se n’han instal·lat més de mig miler en diferents municipis catalans.
Catalunya, pionera
Amb les llambordes col·locades en la jornada d’ahir, Catalunya en suma un total de 619, consolidant-se com un dels territoris de l’Estat amb més presència d’aquestes pedres de memòria. En paraules del director del Memorial Democràtic, Jordi Font Agulló, present als actes : “recordem que darrere de cada nom hi ha una història i un deure col·lectiu: preservar la memòria democràtica. Reivindiquem l’espai públic com a espai de reconeixement, i també de memòria”.