política
El govern aprova ajornar l’entrada en vigor de la taxa turística
La Generalitat vol donar “seguretat jurídica” al sector mentre es debaten al Parlament els canvis
El consell executiu ha aprovat avui el decret llei que posposa l’entrada en vigor de la nova taxa turística. Segons ha explicat la Generalitat, el decret s’ha aprovat amb l’objectiu de donar “seguretat jurídica” al sector mentre es debaten al Parlament els canvis en l’impost. La modificació de la taxa es va aprovar en un decret i el Parlament el va convalidar, però el govern va impulsar un altre decret que ajornava la seva entrada en vigor al mes d’octubre per donar marge al tràmit parlamentari del projecte de llei, però aquest ajornament no va tirar llavors endavant pel vot en contra de Junts, PPC, Comuns, CUP, Vox i Aliança.
El govern també ha aprovat avui que la Generalitat pugui tornar a refinançar el seu deute fins a 3.500 milions d’euros a través de la banca privada. Es tracta de la primera vegada que torna a aquest sector després de 13 anys per finançar el seu deute a llarg termini. Segons ha defensat el govern, aquesta decisió busca, per una banda, diversificar les fonts de finançament de la Generalitat, que des de fa una dècada estan molt centrades en el FLA. Per l’altra banda, es vol reduir el cost del deute, que entre els anys 2022 i 2024 s’havia disparat per l’augment dels tipus d’interès. L’any 2023, el tipus d’interès del préstec FLA per a Catalunya va assolir un màxim del 3,497%.
D’aquesta manera, s’espera refinançar fins a 3.500 milions del deute en condicions més avantatjoses que les actuals. en un moment que el diferencial de tipus del Tresor en comparació al FLA oscil·la entre els 60 i els 75 punts bàsics. Aquesta diferència en el tipus d’interès podria suposar un estalvi màxim de fins a 24 milions d’euros per a la Generalitat cada any.
Ampliar l’ús de la xarxa RESCAT
En paral·lel, el govern català també ha acordat ampliar a serveis bàsics i representants institucionals l’ús de la xarxa de radiocomunicacions d’emergència RESCAT per “garantir les comunicacions en situacions de fallada generalitzada”. Fins ara, aquesta xarxa estava dissenyada per connectar professionals implicats en la seguretat i les emergències a Catalunya, però ara l’executiu ha decidit ampliar-la arran de la situació viscuda per l’apagada elèctrica generalitzada. L’acord del Govern per “reforçar la preparació i gestió de les emergències greus” també preveu “estudiar mecanismes” per garantir la capacitat d’autonomia energètica dels serveis bàsics durant un mínim de 72 hores.
En concret, les mesures per “reforçar la preparació operativa i institucional” davant situacions d’emergències greus, especialment per manca de subministrament energètic i fallades en les telecomunicacions, inclouen “adaptar” el RESCAT als “nous reptes tecnològics i operatius” després de constatar que “el que més va limitar la resposta” a l’apagada van ser les comunicacions, segons ha apuntat la portaveu del govern, Sílvia Paneque. En aquest sentit, ha remarcat que encara estan estudiant a quines infraestructures i representants institucionals ampliar l’ús de la xarxa RESCAT.
A banda d’aquesta ampliació, el pla de la Generalitat per reforçar la resposta davant situacions d’emergència també inclou l’impuls de la transformació del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) per adaptar-lo als nous reptes tecnològics i operatius, la creació d’un grup de treball per tenir l’any 2030 un “gran centre” d’emergències a Catalunya i l’actualització dels protocols de coordinació amb les administracions locals.
Aprovades 662 actuacions per millorar la seguretat viària
Un altre dels punts que ha tractat aquest dimarts el consell executiu ha estat el programa d’activitats del Pla de seguretat viària a Catalunya per al 2025, que inclou 662 actuacions (62 més que l’any passat) en 5 eixos estratègics per millorar la seguretat viària i potenciar una mobilitat segura i sostenible. L’objectiu, recull l’ACN, és reduir en un 20% les víctimes mortals en vies interurbanes per a l’any 2026 respecte de l’any 2019, seguint les línies estratègiques del Pla de seguretat viària 2024-2026. Les activitats d’aquest Programa 2025 s’engloben dins dels 5 eixos estratègics del Pla.
El primer eix, el de sostenibilitat en la mobilitat, inclou 148 activitats, com el carril bus-VAO a la B-23; l’execució del bessó digital a la xarxa viària interurbana de l’entorn metropolità de Barcelona per a l’estudi i simulació d’aquestes vies; elaborar per primera vegada un pla de seguretat viària específic per als districtes de Barcelona, conjuntament amb el consistori; i col·laborar amb els ens locals per establir mesures de pacificació de les travesseres.
El segon eix, de control de la seguretat viària, inclou 160 activitats, com coordinar amb la UPC els treballs d’un doctorand industrial per definir un model de predicció de la sinistralitat a l’AP-7 o aplicar les noves tecnologies i la intel·ligència artificial (IA) al control dels factors de risc de l’accidentalitat: detecció de conductes de risc com no dur el cinturó o conduir utilitzant el telèfon mòbil; detecció de fauna a la via. El tercer eix és el d’educació, formació i sensibilització viària, que inclou 146 activitats. Així, es faran circuits i tallers de mobilitat segura per a infants i joves; es formaran els professionals i col·laboradors que participen en els cursos de reeducació i sensibilització viària del permís per punts; es farà una campanya de sensibilització on es mostren diferents agents comunicant “males notícies” derivades d’un sinistre viari; i es farà formació en modalitat “labour” per evitar sinistres en desplaçaments per anar a la feina del col·lectiu motorista.
L’eix número quatre té 110 activitats sobre infraestructures i tecnologies de gestió del trànsit i la seguretat viària, entre les quals destaquen el projecte de la fase 1 de l’Eix Pirinenc al seu tram central; l’execució del projecte de velocitat variable de la C-58; el seguiment i avaluació del pla d’implementació de separadors de fluxos; i la implementació dels 150 quilòmetres de velocitat variable a l’AP-7.
Finalment, el cinquè i últim eix és el de la participació i atenció al territori i a les persones, amb 98 activitats. Es volen redactar i desenvolupar unes noves bases de les subvencions als ens locals per al desenvolupament d’actuacions vinculades a la mobilitat segura i sostenible, la mobilitat intel·ligent, la pacificació del trànsit i la reducció de l’accidentalitat, amb una nova línia de formació per a ciclistes. També es pretén ampliar i difondre el servei Invictes d’atenció postaccident a les víctimes ferides greus per sinistre viari per tal de facilitar-ne la inserció a l’entorn social.
Per part dels Mossos d’Esquadra, es posaran en marxa diverses campanyes de control per identificar i reduir els factors de risc associats a l’accidentalitat. Aquestes campanyes, entre d’altres, inclouen actuacions per protegir els usuaris vulnerables de la mobilitat, com ara vianants i ciclistes, així com campanyes d’inspecció del transport de mercaderies i viatgers per garantir el compliment de les normatives de seguretat. A més, es realitzaran controls específics per a motoristes, amb un enfocament integral sobre les seves conductes i les condicions de seguretat de les motocicletes i ciclomotors, mitjançant els controls Premot. A banda de les accions de control, es farà una forta aposta per la sensibilització dels conductors sobre els perills derivats del consum d’alcohol i altres drogues, així com de les distraccions provocades per l’ús del telèfon mòbil mentre es condueix.