Òmnium Cultural i els ajuntaments de la Catalunya del Nord recorren la prohibició del català als plens

Òmnium Cultural i els ajuntaments de la Catalunya del Nord han presentat un recurs al Consell d’Estat francès en contra de la prohibició de parlar en català en els plens municipals. Aquest és el màxim tribunal que hi ha a França i ara han decidit elevar-ho a la màxima instància després que el prefecte dels Pirineus Orientals i els tribunals administratius de Montpeller i Tolosa hagin mantingut la decisió d’impedir l’ús de la llengua catalana en primer terme. Segons ha comunicat Òmnium Cultural i ha recollit l’ACN, aquesta decisió vulnera la llibertat d’expressió dels càrrecs electes. El president de l’entitat, Xavier Antich, assegura que està preparat per “confrontar l’estat francès” per evitar que “releguin el català com a llengua de segona”.

Antich considera que la decisió dels tribunals administratius i la prefectura “alimenten les tesis del populisme i l’extrema dreta” que cada vegada tenen més seguidors a la Catalunya del Nord i també a l’estat francès i a la resta d’Europa. Antich reitera que la defensa de la llengua i la cultura és especialment important per “acorralar els valors totalitaris”. Per això el president d’Òmnium ha avisat que seguirà “combatent els discursos d’odi” que volen “minoritzar la llengua i cultura catalanes”.

El recurs l’ha presentat Òmnium Cultural en nom dels ajuntaments i defensa la protecció de la llibertat d’expressió que tenen els càrrecs electes tant d’allò que es diu com de la llengua utilitzada. En aquest sentit, el recurs posa l’accent en la importància de garantir aquests drets fonamentals en càrrecs electes.

A més, s’al·lega que l’article 2 de la Constitució francesa diu que la llengua de França és el francès, però no estipula cap obstacle per fer servir el català ni en limita la llibertat de parlar-lo. En aquest sentit, l’entitat afegeix a l’escrit judicial que hi ha un article a la mateixa constitució (el número 75) que determina que les llengües regionals formen part del patrimoni de França i per això creuen que no hi ha cap disposició legal que prohibeixi la coexistència del català i altres llengües minoritzades.

El cas es remunta al 2022, quan els ajuntaments d’Elna, Portvendres, Tarerac, Sant Andreu de Sureda i Banys d’Arles van modificar els reglaments municipals per tal de fer servir el català en les seves intervencions als plens. Això va provocar que s’obrissin recursos judicials fins a arribar a la situació actual, tot i que la normativa preveia que les intervencions en català sempre anessin acompanyades d’una traducció al francès. Malgrat això, la prefectura dels Pirineus Orientals i els tribunals de Montpeller i Tolosa prohibeixen el debat oral en català i estableixen que totes les intervencions han de ser primer en francès.