PRÒXIM ORIENT
Més propaganda que acció humanitària
Israel diu que ha aixecat el bloqueig sobre Gaza, però el contrast amb la realitat deixa l’anunci en un gest per silenciar les crítiques
Experts alerten que es podria declarar la fam en qualsevol moment, mentre l’ofensiva continua bombardejant població civil
“Per això noteu frustració a la meva veu. Sembla que hàgim de pregar perquè ens deixin entrar ajuda a Gaza, i això és inacceptable.” Així s’expressava dijous a la CNN el director a Palestina del Programa Mundial d’Aliments de l’ONU, Antoine Renard. “Mentre us parlo, tinc companys aturats al pas fronterer que esperen llum verda per poder avançar. Tenim prou material per alimentar tot l’enclavament durant dos mesos, però necessitem que ens deixin fer la nostra feina.” Les acusacions de Renard, que responsabilitza directament Israel de les complicacions que impedeixen la distribució de menjar, s’assemblen a les que manifesten altres grups amb presència al territori.
Diumenge passat, l’executiu israelià va anunciar que reobria el flux humanitari cap a la Franja. Dies després, tot semblava indicar que es tractava d’una operació propagandística per silenciar les crítiques internacionals, enmig de l’enduriment de l’ofensiva, més que no pas humanitària. Durant els cinc dies posteriors, només un centenar de camions carregats amb menjar per a nadons, farina i material mèdic han aconseguit arribar a les associacions que distribueixen els subministraments entre civils. Experts alerten que tot el que sigui l’entrada de menys de 500 camions diaris serà insuficient per apaivagar la situació, i adverteixen que la crisi per fam pot ser declarada en qualsevol moment. La fam té lloc quan almenys quatre persones de cada 10.000 moren al dia per causes relatives a la desnutrició.
Israel va imposar el bloqueig absolut el 2 de març, dues setmanes abans de trencar la treva de manera unilateral. Han estat gairebé 12 setmanes en què el govern de Benjamin Netanyahu no ha permès l’entrada a Gaza ni d’una sola ampolla d’aigua ni d’una sola bossa de farina –que costa, degut a l’escassetat, 500 dòlars a la Franja–. Durant aquests 80 dies, les autoritats gazianes registren més de 320 morts directament causades pel setge, per l’absència tant de menjar com de medicines. Els col·lectius més vulnerables són els infants i els ancians.
Netanyahu mateix, que ha reconegut obertament que reobria l’aixeta per satisfer l’aliat nord-americà, ha posat aquesta setmana una nova precondició per a la finalització de la guerra: “el pla de [Donald] Trump”, que crida a la deportació d’almenys part de la població gaziana per tal de construir una mena de Riviera de l’Orient Mitjà. A Israel, molts observadors han vist la declaració com una exigència per a la neteja ètnica del territori. Precisament, l’operació Carros de Gedeó, en què es troba actualment l’exèrcit israelià, crida a prendre el control de la Franja.
“Les tropes israelianes maten civils per diversió”, deia Mohammed, un civil gazià, a un periodista local a qui la metralla israeliana encara no ha silenciat. El net de Mohammed acabava de morir en un edifici de quatre pisos a Jabalia, al nord de la Franja, després que un míssil enfonsés dijous el bloc sota terra. Més de 50 persones van ser declarades mortes o desaparegudes.
Els atacs israelians han deixat a la Franja gairebé 54.000 morts des de l’octubre del 2023, però fonts humanitàries adverteixen que les complicacions derivades del setge acabaran provocant més mortaldat. Experts mèdics com Ghassan Abu Sitta ho descriuen com un “ecosistema del genocidi”.
L’Oficina de l’Alt Comissionat dels Drets Humans de l’ONU denuncia que 358 de les 629 persones que han mort a Gaza durant la darrera setmana es trobaven en residències i en tendes de campanya per a persones desplaçades. “Aquestes xifres fan témer que no tots els atacs apuntin contra objectius militars”, ha lamentat l’agència de l’ONU.
Els EUA i Israel volen privatitzar l’ajuda a Gaza
Un grup suís va demanar ahir a les autoritats suïsses que investiguin la Fundació Humanitària de Gaza, una entitat opaca registrada a Ginebra i de finançament desconegut que els governs dels Estats Units i d’Israel pretenen que s’apropiï del control de tota l’acció humanitària a la Franja. Això desplaçaria les Nacions Unides, de qui depenen dos milions de gazians, i deixaria una de les majors crisis humanitàries del món en mans privades. La Casa Blanca defensa que el mecanisme d’aquesta fundació –que s’espera que entri en vigor abans de finals de maig– permetria assegurar que l’ajuda no acabi en mans de Hamàs, una al·legació que Israel repeteix sense proves. El projecte pretén que mercenaris estrangers i soldats israelians cooperin per establir quatre punts de repartiment a la meitat sud de la Franja. Cada un d’aquests indrets proveiria 300.000 persones. Els crítics d’aquesta idea indiquen que els qui l’haurien d’implementar no tenen cap experiència en aquest tipus d’acció humanitària ni gestionant multituds afamades, i temen que responguin amb violència en situacions de tensió. El 2007, una empresa de seguretat estatunidenca va matar 17 persones a Bagdad mentre protegia un comboi de l’ambaixada dels Estat Units.
Hi ha qui veu la iniciativa com una estratègia per desplaçar la població civil. “Volen concentrar dos milions de persones en una àrea petita”, deia recentment un alt càrrec de l’Autoritat Palestina. “Temem que marqui el camí cap a l’expulsió massiva. Israel ja no hauria d’emetre ordres d’evacuació. Només hauria de col·locar bols de menjar, com es fa amb els gats de carrer, i esperar. Des d’allà, són a només una passa d’obrir la frontera amb Egipte i ‘convidar’ la població a travessar-la.” Washington insta l’ONU a cooperar-hi, però l’organització ho ha rebutjat perquè la proposta no té els principis “d’independència, d’humanitat i de neutralitat” que exigeix l’acció humanitària.