política
El govern s’abona als decrets llei en el primer any de legislatura
Fa un any, el 10 de juny del 2024, Josep Rull va ser elegit president del Parlament de la XV legislatura. En una sessió que començava amb incertesa, Rull va acabar sent el més votat gràcies a un acord entre Junts i ERC al qual es va afegir la CUP. Una entesa que va provocar que la candidata socialista Sílvia Paneque, actual consellera de Territori, es quedés sols amb els 42 vots socialistes.
Rull i una mesa independentista començaven a pilotar la cambra baixa en una legislatura en què el 8 d’agost es va investir el socialista Salvador Illa com a president de la Generalitat. En aquests 12 mesos, la cambra catalana ha estat el refugi dels partidaris de l’Estat propi amb actes amb marcat perfil sobiranista com ara la commemoració el 19 de novembre dels 10 anys de la consulta del 9-N.
Un total de 14
Pel que fa a l’activitat parlamentària, s’ha caracteritzat per l’elevat nombre de decrets llei del govern Illa –va començar a caminar l’11 d’agost. En aquest temps, se n’han validat un total de 14, davant les sis lleis que han tirat endavant. Es manté així la tònica de la catorzena legislatura, entre el març del 2021 i el març del 2024, quan es va donar llum verd a un total de 39.
L’executiu socialista s’abona al decret llei, una fórmula reservada “en cas de necessitat extraordinària i urgent” –article 64 de l’Estatut– en què aquestes disposicions legislatives provisionals aprovades pel govern tenen una vigència de 30 dies hàbils en què es poden validar pel Parlament i, si no, queden derogades. El termini de discussió s’escurça significativament escatimant el debat parlamentari, fet que ha provocat les queixes dels grups de l’oposició que acusen l’executiu de “governar a cop de decret”.
Entre els aprovats, el de mesures urgents en matèries de finançament dels sistemes públics de sanejament i de regeneració d’aigües residuals; el de modificació de la llei de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra; el de mesures urgents en l’àmbit de l’impost sobre el patrimoni, o els tres suplements de crèdit –sumen 4.000 milions que s’han hagut de tirar endavant a causa de pressupostos prorrogats de la Generalitat per al 2025, entre molts d’altres.
Quant a les lleis que han vist la llum en l’últim any, la primera de totes va ser al desembre, la del Fons Agrari i Ramader. I també s’han aprovat la que suprimeix els beneficis fiscals per al Hard Rock, la de modificació de la Llei 22/1998, de la Carta Municipal de Barcelona, la de modificació de la Llei 21/2003, de foment de la pau, la que eximeix els patis escolars dels límits de soroll, i la que crea el cos d’acció exterior de la Generalitat.
Es dona la circumstància que totes les lleis, i també la reforma del Reglament del Parlament, van ser aprovades pel procediment més ràpid que preveu el reglament, el de lectura única. Es tracta d’una altra via de reduir els temps de tramitació i de debat. En aquests moments, hi ha 14 projectes de llei en tràmit. Tres eren decrets llei i es va aprovar tramitar-los com a projecte de llei després de validar-los: són el de la taxa turística i els de mesures en matèria d’habitatge i fiscal.