Política
Amnistia a punt de sentència
El Tribunal Constitucional es disposa a validar la constitucionalitat de la llei amb 6 vots dels progressistes davant els 4 dretans
El marcador no evita el xoc doctrinal pel repte de fixar jurisprudència en un angle mort de la Constitució pel silenci dels pares
És una conjunció astral que escapa de l’astrologia, però, periòdicament i sempre pels volts de Sant Joan, el número 6 del carrer Domenico Scarlatti de Madrid s’arrenglera amb la vida política de Catalunya en grans moments de la història. Quinze anys després del 28 de juny del 2010, en què va fer pública la sentència de l’Estatut, el Tribunal Constitucional afronta des d’avui el debat final sobre la llei d’amnistia, la clau de volta de l’actual quinzena legislatura estatal, que va néixer el 16 de novembre del 2023 amb la investidura de Pedro Sánchez gràcies als vots a favor de Junts i ERC. El text de la ponència elaborat per la magistrada andalusa i progressista Inmaculada Montalbán –que és la vicepresidenta del TC–, avalarà la constitucionalitat del gros de la llei gràcies a la majoria dels vots a favor dels sis magistrats progressistes –entre ells el del president del TC, Cándido Conde-Pumpido– davant el vot en contra dels quatre dretans, i ho farà amb l’argument que l’oblit penal no va ser proscrit pels pares de la Constitució i que, precisament per això, el Congrés té tot el dret a legislar sobre la matèria.
Així com la sentència sobre la constitucionalitat de l’Estatut es va fer pública el 2010, quatre anys després de la seva aprovació (el 2006), amb Conde-Pumpido a la presidència el TC ha abolit el vici històric, carregat de biaix polític, d’administrar el calendari i retenir sentències durant anys. El paroxisme del vici va ser la demora de 13 anys del vell TC per avalar, el maig del 2023, la llei de l’avortament del 2010. El principi de “resoldre en el primer any” des del registre del recurs un mandat intern imposat per Conde-Pumpido des que ara fa dos anys va rellevar a la presidència el conservador Pedro González-Trevijano (2012-2023), es complirà ara fil per randa perquè la llei d’amnistia va aparèixer al BOE firmada pel rei Felip VI l’11 de juny del 2024 i va ser impugnada pel PP al registre de l’alt tribunal el 5 de setembre del 2024.
Com va succeir en aquell TC que presidia María Emilia Casas i que va viure la conjura del trio de la Maestranza –el 25 d’abril del 2010, el conservador Ramón Rodríguez Arribas feia pinya amb els col·legues Manuel Aragón i Guillermo Jiménez al callejón de la plaça de toros de Sevilla per veure El Fundi, Padilla i Rafaelillo torejant sis Miura abans que ells donessin l’estocada a l’Estatut dos mesos després–, els actuals magistrats viuen el moment sota màxima pressió. Els progressistes Conde-Pumpido, Inmaculada Montalbán, Laura Díez, María Luisa Segoviano, María Luisa Balaguer i Ramón Sáez Valcárcel i els conservadors Enrique Arnaldo, Concepción Espejel, César Tolosa i Ricardo Enríquez són conscients de la transcendència històrica del debat que dirimeixen perquè fixarà jurisprudència sobre un angle mort de la Constitució del 1978. L’única amnistia debatuda i aprovada al Congrés era fins ara la del 14 d’octubre del 1977 amb la llei promoguda per la UCD, el PSOE, Socialistes de Catalunya, el PCE i Minoria Catalana i Basca. Amb 196 vots a favor, 18 abstencions, dos vots en contra i un de nul, la norma d’oblit penal va ser aprovada un any abans de la redacció de la Constitució. “Creiem que l’amnistia és necessària sempre que es persegueixi assentar les bases d’una nova convivència”, va defensar Rafael Arias Salgado (UCD) en aquell ple 20 anys abans de ser diputat del PP al Congrés i ministre de Foment amb José María Aznar.
Un angle mort de la Constitució
El TC ha macerat el veredicte fins a l’extrem d’anticipar-ne el marcador de 6 a 4, però el partit és doctrinalment disputat. Si bé el bloc conservador basa la seva oposició en el fet que l’amnistia no està explicitada a la Constitució i que el Codi Penal franquista del 1973 recollia en l’article 112 l’opció d’extinció de responsabilitat penal mitjançant amnistia però que el Codi Penal de la democràcia (1990) recull en l’article 130 només l’opció de l’indult, el bloc progressista no creu que un buit dels pares constitucionals sigui material vedat i invoca que la llei d’enjudiciament criminal (Lecrim) cita el supòsit de l’amnistia en l’article 666, que mai s’ha derogat en cap reforma feta pel PP.
Silenci dels pares constitucionals
La ponència de Montalbán avalarà la constitucionalitat del gros de la llei amb l’argument que l’oblit penal no és proscrit pel silenci dels pares de la Constitució i que el Congrés té dret a legislar en la matèria, però alhora acceptarà parcialment el recurs de 270 diputats i senadors del PP perquè admetrà tres motius d’inconstitucionalitat menors, entre els quals els actes posteriors al 13 de novembre del 2023, que no seran perdonats. Entre els tres punts en què el TC donarà la raó al PP, hi ha també un pretès oblit dels legisladors del PSOE, Sumar, ERC i Junts: entre els amnistiables, hi inclouen els que es van manifestar a favor del procés entre el 9 de novembre del 2014 i l’1 d’octubre del 2017, però no els que es van manifestar en contra del procés. El TC obligarà a corregir l’oblit dels contraris a l’independentisme perquè la llei respecti el principi d’igualtat. Conde-Pumpido relata: “El problema no és només si l’amnistia té cabuda en la Constitució, sinó també si vulnera el principi d’igualtat i el principi d’arbitrarietat. I el recurs que va presentar el primer partit de l’oposició és un bon recurs, molt fonamentat i molt argumentat, i hi hem de respondre també amb una bona sentència.”
El recurs del PP, el de capçalera
El TC ha rebut 16 recursos d’inconstitucionalitat contra l’amnistia, però el recurs de capçalera –el primer a ser resolt i que dictarà la pauta a la resta– és el presentat pel PP perquè és el més complet. “No tenim un procés sobre la llei d’amnistia, en tenim 30. Tenim 16 recursos d’inconstitucionalitat presentats pel PP i les seves comunitats, que en el cas d’algunes són dobles perquè és un recurs del govern i un recurs del parlament autonòmic, tenim sis qüestions d’inconstitucionalitat del Tribunal Suprem, el TSJ de Catalunya i l’Audiència Provincial de Madrid, i tenim vuit recursos d’empara que ens han presentat ciutadans que invoquen les seves garanties constitucionals perquè no se’ls ha aplicat la llei d’amnistia”, ha recordat Conde-Pumpido. I, abans de poder resoldre els recursos d’empara, primer cal dirimir des d’avui els pilars jurídics de per què l’amnistia contra la qual es continuen rebel·lant encara avui tribunals com el Suprem és constitucional de ple dret.
La biografia aparta Campo i Macías
El partit jurídic de l’amnistia encara no s’ha disputat perquè el xiulet inicial sonarà avui i la pròrroga podria allargar el xoc fins divendres, però l’única certesa és el marcador de 6 a 4 a favor de la constitucionalitat de la llei. I l’estretor del marcador s’explica per dues absències, perquè els magistrats que integren el ple del Tribunal Constitucional, com succeeix en la pel·lícula clàssica de Sidney Lumet Dotze homes sense pietat (1957), no són 10, sinó que són 12. Els dos absents en el debat més important que ha viscut el TC són el progressista Juan Carlos Campo i l’ultraconservador José María Macías, tots dos apartats per culpa de les seves biografies, tot i que en circumstàncies diferents.
El cas de l’absència de Campo obeeix a un pas endavant per sol·licitar la seva abstenció en totes les causes sobre l’amnistia. El magistrat andalús va ser ministre de Justícia (del gener del 2020 al juliol del 2021) amb Pedro Sánchez en un mandat que es va cloure amb la concessió dels indults als líders polítics i socials del procés condemnats per sedició pel Tribunal Suprem. La circumstància biogràfica que l’aparta ara del debat de l’amnistia és precisament el fonament de la concessió dels indults, ja que l’aleshores ministre Campo va elaborar i va firmar un informe favorable al perdó en el qual determinava que l’amnistia és inconstitucional. L’opinió de Campo de justificar l’indult per la pretesa inconstitucionalitat de l’amnistia, de fet, ha estat un baló d’oxigen intel·lectual per al PP i Vox en la croada per fer descarrilar l’aplicació de la llei. El ple del TC va acordar el 24 de setembre del 2024 acceptar l’abstenció de Campo i no ho va fer per unanimitat, sinó només per sis vots (progressistes) a cinc (conservadors), ja que els magistrats dretans volien que una companya pendent de recusació, la catalana Laura Díez, ni tan sols ho votés. Tot i haver estat alt càrrec de La Moncloa, Laura Díez sí que participarà en el debat i emetrà el seu vot aquesta setmana.
Macías, recusat per la fiscalia, era el ponent inicial de la sentència però el ple del TC el va apartar per sis vots a cinc per la falta d’imparcialitat. Sent vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Macías, ultraconservador, va elaborar dos informes dictaminant la inconstitucionalitat de l’amnistia, una tesi que va repetir a EsRadio tot augurant “conseqüències irremeiables”.