Paràlisi pel català a la UE

L’oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea continua encallada. Malgrat que el mes de maig el reconeixement de les tres llengües va tornar a la taula dels ministres d’Afers Estrangers de la UE, el suport per poder tirar endavant la proposta va ser insuficient. Les reticències d’una desena d’estats, entre els quals Alemanya i Itàlia, van fer que la presidència de torn del Consell de la Unió Europea –en mans de Polònia– optés per ajornar la votació prevista i animés a continuar les discussions en futures trobades.

La següent oportunitat es presentava aquest dimarts, 24 de juny, dia de Sant Joan, a Luxemburg, en una nova reunió dels ministres d’Afers Estrangers de la UE, l’última sota la batuta de Polònia. I, tot i que el govern espanyol ha intensificat durant les darreres setmanes els contactes amb les capitals europees per avançar en el seu compromís, tot apunta que l’oficialitat del català serà discutida en futures trobades.

Almenys així ho indica l’agenda actualitzada de la reunió ministerial prevista per aquest dimarts. El document inclou diversos punts en l’ordre del dia, com ara una discussió sobre l’informe anual de l’estat de dret, la preparació per al pròxim Consell Europeu i la presentació de les prioritats de la pròxima presidència del Consell de la UE, que ocuparà Dinamarca. Però cap referència al català, al basc i al gallec.

Si bé sempre es poden acabar introduint canvis d’última hora, fonts diplomàtiques consultades per aquest diari no tenen constància que el punt s’acabi incloent en l’ordre del dia. “Ara mateix no ho veiem”, afirmen, donant a entendre que la qüestió no està prou madura ni compta amb la unanimitat necessària per tirar endavant.

Aquestes afirmacions segueixen la línia del que ja van exposar diversos estats membres en la darrera reunió de ministres celebrada a Brussel·les a finals de maig. Països com ara Alemanya, Itàlia, els nòrdics i els bàltics van expressar llavors que l’oficialitat de les tres llengües els generava preocupació pel seu encaix legal. Fins ara, els serveis jurídics del Consell de la UE han sostingut que el reconeixement del català, el basc i el gallec requereix una reforma dels tractats, la gran pedra angular del funcionament del grup comunitari europeu i una capsa de Pandora que molts estats no volen obrir per la seva complexitat.

Fonts del govern espanyol, en canvi, insisteixen que la seva proposta és “sòlida” i que “no existeixen obstacles legals” per aplicar-la. De fet, l’executiu de Pedro Sánchez assegura que la seva proposició per aconseguir l’oficialitat de les tres llengües es basa en la reformulació dels textos que regulen el funcionament del Consell de la UE, un procediment que evitaria la reforma dels tractats.

Però, més enllà dels interrogants jurídics, cal tenir en compte altres factors. La pressió del PP a les seves capitals afins ha jugat un paper rellevant, ja que l’oficialitat del català suposaria un triomf per a Sánchez. També preocupen els costos derivats del reconeixement, sobretot pels dubtes legals sobre si Espanya finalment podrà sufragar aquesta partida malgrat el seu compromís. I un darrer argument té a veure amb la possible reobertura de debats lingüístics interns en altres estats, una qüestió que preocupa especialment França. “El tema no està prou madur”, va resumir en la darrera reunió el ministre finlandès d’Afers Estrangers, Joakim Strand.

A hores d’ara, l’oficialitat del català té el suport explícit de set països, que són Portugal, Irlanda, Bèlgica, Eslovènia, Romania, Hongria i Dinamarca. Aquest últim és especialment rellevant, ja que el país escandinau ostentarà la pròxima presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea durant el segon semestre del 2025. Malgrat que Copenhaguen encara no s’ha compromès a portar l’oficialitat a la taula dels Vint-i-set, una posició alineada amb la voluntat del govern espanyol sempre ajuda. La prova és que el darrer país que va elevar l’oficialitat del català a nivell ministerial va ser Bèlgica, també favorable al reconeixement. Per ara, la primera reunió d’Afers Generals sota la presidència danesa està prevista pel dilluns 14 de juliol.