Driblant el virus de la covid
Camprodon i els altres cinc municipis de la vall es van convertir en un refugi en temps de pandèmia
Els primers dies del confinament, però, va rebre una allau de visitants que es van saltar les restriccions
L’Ajuntament va assumir el seu paper de referent turístic, muntant una oferta variada i de qualitat
La pandèmia de la covid-19 ha estat un dels fets més devastadors de les últimes dècades. Va mostrar de la forma més crua i clara la fragilitat de la raça humana, va portar al límit els serveis sanitaris i va posar en escac i mat els governs de tot el món. Van ser dies molt durs, sobretot per als qui van patir aquest terrible virus i, més encara, per als qui en van ser víctimes i els seus familiars i amics, que en molts casos no van poder acompanyar-los en els moments finals, ni, al principi, en els enterraments.
Durant el primer cap de setmana de confinament –tothom es va haver de tancar a casa a partir del 14 de març del 2020– i els dies immediatament anteriors, les zones de muntanya van ser objecte d’un èxode urbà sense precedents. Eren i són zones on la densitat de població és molt reduïda i la proximitat a un entorn natural privilegiat les van fer objecte del desig dels qui vivien en mitjanes i grans conurbacions.
Camprodon, i per extensió la resta dels cinc pobles de la vall a la qual dona nom, van ser l’objectiu de molts urbanites, que van buscar-hi refugi. De fet i paradoxalment, en moments puntuals, van provocar la massificació d’aquests espais rurals, quan les autoritats sanitàries ho desaconsellaven totalment i les governamentals ho prohibien expressament. Eren els primers dies de la pandèmia i les primeres hores de confinament. Els veïns de la zona –de fet, finalment, va ser una constant a tota la zona pirinenca gironina– es manifestaven molestos. Tot i ser conscients del pes que tenen els turistes en el calaix dels negocis, lamentaven que moltes persones es desplacessin a les zones de muntanya, cosa que elevava el risc d’infecció per coronavirus en aquestes zones. “Hi ha gent que s’ho agafa com unes vacances”, es lamentava la propietària d’una fleca de Camprodon, en declaracions a aquest diari. Enel seu cas, fins i tot alguns forans li feien broma dient que venien a portar-li el coronavirus. Sigui com sigui, es va donar el cas d’algun hotel que va haver de penjar el cartell de “complet” per no allotjar més clients dels que ja tenia per reserves.
Tot i així, els carrers del centre de Camprodon, el municipi més comercial de la vall, no presentaven el cap de setmana l’aspecte l’habitual d’un dissabte. Totes les botigues que no eren del sector alimentari tenien les persianes abaixades, també els bars i restaurants i, en moltes de les botigues dels carrers Sant Roc i València, els més comercials del poble, hi havia cues a fora per respectar les limitacions d’aforament per motius de seguretat dictades per les autoritats. La majoria eren de venda d’embotits, petits establiments d’alimentació en general i els tres supermercats del poble. A més, tenien les portes obertes les fleques i les pastisseries. En una d’aquestes, els responsables van mig tancar la persiana corredissa exterior i van barrar el pas a la porta d’accés amb una taula. D’aquesta manera obligaven a mantenir una distància de seguretat amb els clients. A més, per emfasitzar que la situació era delicada i que era important que tothom prengués consciència de les responsabilitats personals, aquesta fleca va posar a la venda només pa. “Al poble tothom ho ha entès, i n’hi ha que fins i tot ens ho han agraït”, afirmava una de les responsables de la fleca. Va ser un moment de confusió per als camprodonencs, que, aquell cap de setmana, dubtaven de si hi hauria o no mercat setmanal, cosa que, finalment, sí que es va produir, però només amb les parades de fruita i verdura.
A la mateixa vall de Camprodon, un altre punt massificat o relativament massificat va ser l’estació d’esquí i esports hivernals de Vallter 2000. Tot i que la Generalitat havia decretat el tancament de totes les estacions del Pirineu, hi va haver gent que s’hi va desplaçar. A Vallter, fins i tot, hi havia famílies que hi havien fet nit amb una autocaravana. Ja amb els remuntadors parats i tota l’estació tancada, algunes persones van fer baixades amb trineu i d’altres simplement es van acostar a tocar neu. A peu de pistes i també en declaracions a aquest diari, un veí de Sant Boi de Llobregat remarcava que no tenia por del coronavirus i explicava que, per contra, la seva dona el pressionava per tornar cap a casa per por del tancament de les carreteres.
Desgràcies i oportunitats
La crisi de la pandèmia va marcar un abans i un després a Camprodon. L’Ajuntament va entendre, quasi com una obligació, que sempre ha estat un referent turístic, i no només a les comarques gironines, i que havia de reforçar-se com a tal. Una problemàtica greu sense precedents i amb conseqüències fatals per a moltes persones havia situat el municipi al primer pla de l’interès dels qui, un cop aixecat el confinament, però, encara amb restriccions, buscaven zones més tranquil·les per al seu oci i, fins i tot, per traslladar-s’hi a viure.
En aquest segon cas, els nous empadronaments no va tensionar els serveis de Camprodon, que va poder engolir aquesta nova població. De fet, en molts casos, es tractava de persones que hi tenien segona residència i que la van convertir en l’habitual. I, quant als visitants, l’Ajuntament va treballar per reforçar la qualitat de l’oferta turística. L’objectiu era i és encara, tal com recorda l’alcalde d’aleshores i actual, Xavi Guitart, que els visitants marxin amb un bon gust de boca i que els quedin coses pendents que els facin tornar. Per això Guitart va ser el conseller comarcal de Turisme, i per això es van impulsar o reforçar plans turístics com País d’Art i Història de les Valls del Ter i del Tec o el pla de sostenibilitat turística. En paral·lel, s’ha anat desplegant la via verda entre Sant Joan de les Abadesses, on conflueixen la Ruta del Ferro i, aviat, la del Carrilet amb l’enllaç de la Vall de Bianya i Setcases.
A més, l’Ajuntament de Camprodon ha anat consolidant equipaments culturals com cal Marquès i el Museu Albéniz, i treballa per recuperar espais visitables, com les antigues muralles. I, finalment, ha consolidat una programació d’actes, amb propostes per a quasi tots els dies de l’any. Com afirma Guitart, estan al capdavant de l’oferta turística del Ripollès.
