Front comú municipal a favor del català

La preocupació per la situació del català continua en augment. Per això, Òmnium Cultural i les principals entitats municipalistes del país –l’ACM, la FMC, l’Associació de Micropobles de Catalunya i l’AMI– han presentat un compromís coral amb el català, que traslladaran als 947 municipis del país, en el marc del moviment Català per a tothom: a cada barri, a cada escola, a cada feina, segons informava l’ACN a mitjan setmana.

La iniciativa vol impulsar mocions que es presentaran als plens municipals i comarcals i que plantegen mesures concretes, com designar un responsable de política lingüística municipal, crear una taula local per la llengua, quantificar el nombre de persones que volen aprendre o millorar el català, crear grups per aprendre i practicar la llengua, i garantir el català als serveis, equipaments i activitats municipals.

La principal reclamació és que el govern garanteixi un mínim de 200.000 places anuals per als cursos de català, “perquè tothom qui vol aprendre català ho pugui fer durant els pròxims deu anys, sense llistes d’espera ni barreres”.

El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, destacava dimecres passat que “el compromís ferm, sòlid i inqüestionable que avui adopta el món municipalista amb el català és un compromís amb el país i la seva gent” i es mostrava convençut que “el món local sabrà estar a l’altura” perquè, “quan es tracta del país, sempre hi és i no falla mai”. Així mateix, va remarcar que per garantir l’accés de la llengua a tothom “cal posar els municipis al centre”.

D’altra banda, el vicepresident primer de l’Associació Catalana de Municipis, Jaume Oliveras, va declarar que “en vista de l’evident retrocés en l’ús social de la nostra llengua, cal una resposta decidida des del món local”. “El repte és de país, però l’oportunitat de canvi neix des dels municipis. El català no pot ser un dret teòric, ha de ser una realitat viva i accessible”, hi afegia. El secretari general adjunt de la Federació de Municipis de Catalunya, Marc Sanglas, destacava que “els ajuntaments són el territori propici per fer els processos d’acolliment, també en l’àmbit lingüístic”. El president de l’Associació de Micropobles de Catalunya, Joan Solà, posava en relleu les singularitats dels micropobles. Per això, segons Solà, necessiten “polítiques diferents i una mirada rural, també en l’àmbit de la llengua”. Finalment, el president de l’Associació de Municipis per la Independència, Salvador Coll, va subratllar que el compromís assumit des de l’àmbit municipalista “no és un gest simbòlic”, sinó que ha de servir “per passar a l’acció”.

Avui dia, el moviment de país Català per a tothom ja té més de 180 entitats que treballen perquè el català sigui plenament accessible i usat amb normalitat en tots els àmbits de la vida.