Amnistia segrestada
Tot i la sentència favorable del Tribunal Constitucional, l’aplicació de la llei d’amnistia continua en mans dels jutges espanyols
Carles Puigdemont qualifica l’actitud dels jutges com una nova mostra de “l’estafa democràtica del règim monàrquic espanyol”
“El Tribunal Constitucional ha parlat i no té sentit frenar la seva aplicació.” El president de la Generalitat, Salvador Illa, va valorar amb aquestes paraules la decisió de l’alt organisme, que va validar finalment la llei d’amnistia després d’una setmana de deliberacions. La resolució del TC no ha estat cap sorpresa. D’una banda, perquè en un organisme tan polititzat, en què es coneixia amb detall l’adscripció ideològica de cadascun dels deu magistrats, hi havia molt poc marge per a la sorpresa. De fet, els intents de tres vocals conservadors (concretament, Concepción Espejel, Enrique Arnaldo i César Tolosa) per aturar la deliberació de l’amnistia fins que la justícia europea no es pronunciés han resultat estèrils i només han aconseguit airejar públicament els dos bàndols, així com els vots particulars que s’han acabat produint. I, d’altra banda, perquè d’ençà que es va donar a conèixer l’esborrany de sentència que havia elaborat la magistrada Immaculada Montalbán hi ha hagut molt poques sorpreses, més enllà de les possibles puntualitzacions que es podien incorporar en l’informe del Tribunal Constitucional.
A més de la compareixença de Salvador Illa des del Palau de la Generalitat, a molts quilòmetres de distància, en aquest cas des de la cimera de l’OTAN a la Haia, el president espanyol també va inflar el pit amb relació a la sentència. Pedro Sánchez va assegurar que “després de dos anys de debat és molt saludable que la gent sàpiga que el TC ha valorat la constitucionalitat de la norma”. I hi va afegir, amb un gest evident d’alleujament: “Malgrat els atacs que rebem, avui s’ha demostrat que ha valgut la pena.” El cap de l’executiu espanyol, aclaparat pel cas Santos Cerdán i aïllat per la resta de socis de l’OTAN, va voler aprofitar la notícia per agafar un xic d’oxigen i reivindicar la gestió del conflicte català: “Vaig heretar una crisi constitucional d’enormes proporcions. La política ha anat superant els obstacles i ha anat trobant la solució a una crisi que va arribar al moment àlgid el 2017, però que es va anar gestant des del 2010”, va afirmar. Sánchez lligava la data del 2010 amb el moment actual, conscient que la “crisi” es va desfermar quan el mateix organisme que ara ha validat la llei d’amnistia, el Tribunal Constitucional, va emetre la coneguda sentència en contra de l’Estatut.
En qualsevol cas, malgrat la crida de Salvador Illa per demanar que “ningú freni la seva aplicació”, la sentència del Tribunal Constitucional no impedirà que els jutges continuïn bloquejant l’aplicació de la llei. De fet, van començar a oposar-se a la llei d’amnistia des de molt abans que el Tribunal Constitucional es posés a debatre sobre el recurs presentat pel Partit Popular. Abans que la llei s’aprovés, ja circulava una guia contra l’amnistia que s’havia difós des del correu electrònic del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), elaborat per la Plataforma Cívica per la Independència Judicial, i durant les mobilitzacions contra la llei hi va haver una participació destacada dels jutges. D’ençà de la seva aprovació, bona part de la judicatura espanyola ja ha posat de manifest que no està disposada a aplicar l’amnistia, encara que això comporti recargolar la llei fins a límits inversemblants i aprofitar qualsevol escletxa (llegiu-hi “el delicte de malversació”). En una conferència que va pronunciar l’11 d’abril passat al Col·legi d’Advocats de Granada, el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena va reconèixer que el Tribunal Constitucional era competent per determinar si la llei s’ajustava a la Constitució, però no tenia “competència per controlar la decisió del Suprem d’aplicar o no la llei en un cas concret”, una declaració oberta de rebel·lió davant la voluntat del poder legislatiu. Tota la conferència de Llarena es va convertir en una defensa aferrissada de la seva particular interpretació del delicte de malversació, l’escletxa que han trobat per bloquejar-ne l’aplicació. Segons ell, la llei és molt clara quan en l’article 1.4 es diu que “els condemnats o perseguits per malversació no poden ser amnistiats quan hi ha hagut un enriquiment personal de tipus patrimonial”. Una altra cosa és que hagi desvirtuat fins a límits inversemblants el concepte de malversació.
Durant la tramitació de la llei, el PSOE i els socis de govern van intentar preveure totes les fuites d’aigua possibles, conscients que els jutges conservadors n’impedirien l’aplicació. Entre les mesures previstes, van establir que “el caràcter singular” de la norma hauria de comportar “l’immediat aixecament de les mesures cautelars que haguessin estat adoptades”, fins i tot quan s’hagués plantejat “un recurs o una qüestió d’inconstitucionalitat, així com la finalització de l’execució de les penes imposades”. Tot i això, el Tribunal Suprem va deixar clar, ja des del primer moment, que estava disposat a aixecar l’ordre de detenció contra Carles Puigdemont i que no aplicaria l’amnistia de manera automàtica.
Els escenaris de futur
L’informe del TC tanca el debat sobre la constitucionalitat de la llei d’amnistia, però no entra a valorar com s’ha aplicar en els casos que resten pendents. Segons un informe presentat fa un mes per Òmnium Cultural, el 40% de les peticions d’amnistia en procediments penals o comptables han estat denegades o es troben paralitzades, pendents de resolució. De les 1.610 persones susceptibles de ser amnistiades, 394 ho havien sol·licitat i només 178 (un 45%) ho havien aconseguit, una xifra que posa de manifest el “boicot judicial”, en paraules del president de l’entitat, Xavier Antich, que va demanar que s’acabessin d’una vegades les “excuses i argúcies” dels jutges per “continuar saltant-se el poder legislatiu”. El vistiplau del TC no suposa el desenllaç de les causes judicials pendents, que encara han d’afrontar un llarg i alambinat esdevenidor. De fet, no serà fins que el Constitucional comenci a abordar les quatre qüestions d’inconstitucionalitat que hi ha pendents quan començarà a entrar en casos individuals. L’alt organisme haurà de resoldre els requeriments que li han fet arribar diversos tribunals a l’hora d’aplicar la llei a alguns casos concrets.
Tres dels quals provenen del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El primer afecta els diputats d’ERC Lluís Salvadó i Josep Maria Jové, així com l’exconsellera Natàlia Garriga, pel paper que van tenir tots tres el 2017. Estan acusats dels delictes de prevaricació, desobediència i malversació. El TSJC es va afegir a la “doctrina” del Suprem i va manifestar els seus dubtes sobre la possibilitat d’amnistiar-los pel darrer delicte. En funció del calendari, podria ser la primera vegada que el Constitucional es pronunciés sobre el delicte de malversació. El TSJC també ha elevat preguntes sobre els casos de l’expresident de la Generalitat Quim Torra i de l’exdiputat de la CUP Pau Juvillà, en els dos casos per no haver despenjat els llaços grocs d’edificis institucionals. Finalment, el Tribunal Suprem també va elevar una qüestió d’inconstitucionalitat, en aquest cas per un cas de desordres públics vinculats a les protestes que es van produir a Girona arran de la sentència del mateix tribunal als líders del procés el 2019.
Els darrers recursos que abordarà el TC seran els d’empara, que són clau per a l’aplicació de l’amnistia als líders del procés. Precisament aquesta mateixa setmana, mentre es deliberava sobre la constitucionalitat de la llei, el Tribunal Suprem rebutjava el darrer recurs de l’expresident Carles Puigdemont i l’exconseller Toni Comín per la inaplicabilitat de l’amnistia. Una vegada desestimat aquest recurs, la seva defensa ja pot recórrer al Tribunal Constitucional per presentar un recurs d’empara, tal com va fer al seu moment l’exvicepresident Oriol Junqueras i la resta de consellers que també van ser condemnats pel delicte de malversació. L’advocat, que va fer aquestes declaracions en una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio, també va anunciar que demanaria mesures cautelars que deixin sense efecte l’ordre de detenció per tal que Puigdemont i Comín puguin tornar a Catalunya sense risc de passar per la presó. L’equip de defensa de Puigdemont té vint dies hàbils per presentar aquest recurs d’empara contra la negativa dels magistrats del Suprem a aplicar-li la llei i a amnistiar-li el delicte de malversació, però Boye ja va indicar que no esgotaran el termini. Perquè l’empara sigui aplicable i la tornada es pugui fer sense risc de detenció, el recurs demanarà com a garantia que se suspengui cautelarment l’ordre de captura dictada pel jutge instructor, Pablo Llarena, vigent en tot el territori de l’Estat espanyol.
La sentència del Tribunal Constitucional no aborda el delicte de malversació, que no s’incloïa en el recurs del Partit Popular. Caldrà esperar els recursos d’empara de Junqueras i la resta de condemnats, que no s’abordaran fins després de l’estiu, per conèixer la decisió sobre aquest punt fonamental, atès que és el que sustenta la interpretació dels magistrats del Suprem. De moment, es mantenen les ordres de detenció contra l’expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, així com les penes d’inhabilitació que pesen sobre Oriol Junqueras i la resta de condemnats del procés.
Les valoracions
Poc després de donar-se a conèixer el veredicte del Tribunal Constitucional, l’advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, va assegurar que el problema no rau en la llei d’amnistia, sinó “en els jutges que no volen respectar la voluntat del legislador i aplicar-la”. Boye va dir que havia llegit la sentència a fons i que hi havia trobat algunes “coses interessants”. Entre les quals, destacava especialment el fet que deixa molt clar que “ningú pot deixar de complir la llei”, per la qual cosa es mostrava convençut que s’aplicarien les mesures cautelars. De fet, va assegurar que confia que els jutges no actuaran “sediciosament” després d’aconseguir llum verd per part de l’òrgan de garanties. “La creativitat té un límit”, va assegurar amb referència als subterfugis que podrien mirar de trobar per esquivar la llei. L’advocat va criticar obertament que el jutge Pablo Llarena estigui fent “invencions d’última hora que mai han mencionat en els set anys de procediment”, com ara que la malversació afectava interessos financers de la Unió Europea.
Ahir, va ser Carles Puigdemont qui es va pronunciar directament sobre la sentència. Ho va fer en un vídeo difós a la xarxa X. L’expresident de la Generalitat va assegurar que l’amnistia és irreversible, i va advertir: “El marge prevaricador del Suprem es va estrenyent. Sé que tant els fa, perquè ningú s’atrevirà a jutjar els jutges del Suprem, que continuen obeint aquell «a por ellos» de Felip VI. Però cada cop que forcen les costures de l’estat de dret, l’esquerda es va fent més gran, fins al punt de fer-la insostenible.”
Per la seva banda, l’advocat de Lluís Puig, Jaume Alonso-Cuevillas, en declaracions a RAC1, va expressar els seus dubtes sobre el fet que el Tribunal Suprem acabi aplicant la llei d’amnistia: “En el cas de Puigdemont, Comín i Puig, continuarem topant amb una interpretació absolutament irracional, que és la que ha estat fent el Tribunal Suprem fins avui.” De fet, encara que el Constitucional els donés la raó, la pilota tornaria novament a la teulada del Suprem, que hauria de decidir si els allibera de responsabilitats penals. En els seus esforços per retardar que Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig puguin tornar de l’exili i que Oriol Junqueras i Jordi Turull es puguin presentar a unes eleccions, el Suprem també podria elevar una qüestió prejudicial al TJUE, una possibilitat que l’advocat de Puigdemont ha intentat evitar demanant que s’acumulin totes les preguntes que tenen a veure amb l’amnistia i que el tribunal de Luxemburg ha de resoldre abans de final d’any. De moment, doncs, la llei d’amnistia, que es va aprovar fa més d’un any al Congrés, continua sense aplicar-se plenament, segrestada per uns jutges que s’han declarat en rebel·lia.