“PP i Vox s’han posat com a objectiu ofegar-nos, però no ho aconseguiran”

Et torne la pregunta: és aquest govern del PP el que més ataca la llengua o simplement continua la mateixa dinàmica de sempre, però ara sense dissimular? Perquè hem de recordar el tall de les emissions de TV3, les multes a ACPV, el tancament de RTVV, els atacs a seus de partits i entitats que han quedat impunes, el GAV, les agressions en les diades del 9 d’Octubre o en altres mobilitzacions que no es condemnaven políticament, la no homologació de títols de català, l’eliminació de línies en valencià a les escoles, la sobreprotecció de l’educació concertada, la política cultural sempre castellana o que, si feien mai res en valencià, llavors era sempre en clau folkloritzant... Ara bé, la situació actual ens preocupa, ja que implica una normalització i institucionalització de l’extrema dreta, i, en conseqüència, els drets que hi ha en risc no són els d’una part de la ciutadania que divergeix de la ideologia del govern, sinó els drets col·lectius, els drets de país.

Sí, ara no dissimulen, però els partits de dreta sempre han fet ús de la llengua per a benefici propi: quan volen guanyar visibilitat i vots, ataquen. No oblidem la mal anomenada Batalla de València, o que a Alacant hi ha propostes per a excloure la ciutat del domini lingüístic català des de 2020. La fixació que tenen per ACPV és també històrica. I una certa premsa, que tothom sap quina és, hi ajuda. Recentment, per exemple, hem anunciat que estem mirant de vendre un local a Ontinyent, no per qüestions econòmiques, sinó l’afectació de l’immoble. Ho hem explicat així. Malgrat tot, l’interés d’aquesta premsa de què et parlava se centrava a saber si volíem vendre l’Octubre, del qual no hem parlat en cap moment. Tot i que els hem dit explícitament que no, encara n’han fet notícia. És molt malaltís.

Sí. Com tu deies, ens han assenyalat explícitament i ho han dit així. Literalment. Quan era vicepresident, l’extorero Vicente Barrera va afirmar que “a ACPV, ni un euro”. Però, a més, no hi ha també els resultats: presentes el projecte i retallen a la meitat la concessió o bé no te la donen. Se suposa que no es poden atorgar les subvencions segons criteris ideològics, de si una determinada entitat cultural agrada més o menys al govern de torn, però ja veiem que la dreta, ací, actua així.

Pense que som un país bastant mobilitzat. No tant com la gent molt implicada políticament voldríem, perquè sempre anem a màxims, però, quan cal, quan la societat veu que es traspassa una línia roja, sí que ix al carrer. S’ha vist en mobilitzacions com les de València no es ven o les de suport al poble palestí. Les de la dana en són un gran exemple, però n’hi ha més. Això no és casual. Es diu massa alegrement que sempre som els mateixos i que a la contra es viu millor, però em sembla una anàlisi molt superficial. Pense que la gent no pot estar al 100% sempre, i, per això, quan es compleixen uns estàndards que, per definició, sempre van a mínims, no ix al carrer, però això no vol dir que no estiga articulada, que no hi haja un treball de base anònim, que passa desapercebut. Si no, pensem en quin poble no hi ha una associació de la qual podríem formar part. Però, a més, en la consulta del valencià han comés un error gros: les famílies que estan ara criant i portant la xicalla a l’escola són fills i filles de l’educació en valencià. Per tant, eixe retrocés cultural no el comparteixen.

La resposta ha estat enorme, perquè, més enllà de les manifestacions que des del 9 de novembre s’han convocat com a mínim cada mes, hi ha hagut actes als pobles afectats, les víctimes s’han organitzat, s’han creat els comités locals de reconstrucció, hi ha un procediment judicial en marxa, en què moltes entitats som acusació popular, en cada acte que va Mazón hi ha gent que li demana responsabilitats. A les manifestacions, en totes, veiem les voreres plenes de gent que hi dona suport. Potser no han anat a propòsit a la manifestació, però se l’han trobada i simpatitzen amb el que s’hi reclama. Hi ha moltes coses a aprendre d’aquestes mobilitzacions, que es mantindran mentre les víctimes vulguen, perquè, des del primer moment, hi hem estat i hem dit que alçàvem la veu per elles.

Sí, quasi des de l’inici, quan a l’Octubre va començar l’Espai Ciència, coordinat per Juli Peretó, amb la col·laboració de la UV, la revista Mètode o l’IEC, entre altres. De fet, aquestes jornades d’enguany al voltant de la dana formaran l’informe transversal de l’IEC. Han tingut molt bona resposta, perquè la gent té ganes d’entendre què ha passat, i fer-ho amb dades i arguments científics. Abans d’això ja havíem organitzat una altra jornada, amb molta immediatesa, a proposta d’un soci, Toni Montesinos, i, de la mateixa manera, el saló es va omplir. El públic va preguntar als ponents si algú havia demanat als científics què calia fer. La resposta va ser un no rotund, que, malauradament, no ens va sorprendre gens. Però torne al mateix. El PP ho ha dit clarament: ells tenen la intenció de reconstruir el que teníem abans de la dana. És a dir, que volen el mateix model de mobilitat, que tornem als mateixos cotxes, les mateixes carreteres, el mateix poc de transport públic, que tanta falta fa, etc. No hi ha una resposta que escolte la ciutadania afectada, ni menys encara la universitat. No és millorar: és refer. Fins que vinga la pròxima riuada. Per tant, el que tenim és el mateix model especulatiu i extractiu econòmicament, la construcció com a única palanca econòmica.

Totalment. La part bona és que crec que ara una gran part de la societat està adonant-se que eixe model econòmic no els convé, i per això ens trobem les mobilitzacions creixents contra la turistificació. I és que, quan critiquem que es pretén que el País Valencià siga un gran resort, no fem una crítica classista, sinó, precisament, una denúncia de la precarització i de les males condicions de treball que aquest model suposa per a la nostra ciutadania. Ja ho vam viure amb la bambolla de la rajola, i com va esclatar i va arrossegar milers de famílies que veien com es quedaven sense feina i sense alternativa. D’altra banda, encara que allò d’entendre la cultura com a indústria és un plantejament economicista superat, no vol dir que no s’haja de valorar l’aportació econòmica que fa aquest sector. En aquest sentit, podem trobar una gran quantitat d’estudis, que no interessen gens a aquest govern. Aquest govern no té gens d’interés per la cultura, i menys encara si és valenciana. A tots aquests factors, cal sumar-hi una espoliació històrica i un infrafinançament que ens obliga a estar perpètuament dependents i endeutats com a país. Així no pot haver-hi un autogovern fort. Mai. ACPV forma part de la plataforma unitària que reivindica un finançament just i ha estat i continuarà estant en totes les mobilitzacions que es convoquen amb l’objectiu d’aconseguir-lo.

Compartisc el que dius, que la turistificació és un gran factor de desnacionalització i de trencament de les xarxes socials. Ara bé, encara estem en un punt que les protestes contra la turistificació no s’articulen en aquesta clau. No sé si estem en un punt de no retorn com a país. Però no podem menysprear el poder i l’interés que tenen les grans empreses turístiques, des de les companyies aèries fins a les grans cadenes hoteleres, perquè tot continue igual. Tenen un poder molt gran. Ara bé, sí que pense que, ara com ara, tenim un escenari d’allò que es qualifica de tempesta perfecta, i que s’està donant al País Valencià. És a dir, tenim, d’una banda, una gent precaritzada laboralment, amb uns sous que no permeten accedir a un mercat immobiliari, perquè els preus estan pels núvols, i, d’una altra banda, un mercat de l’habitatge i un govern que no han aprés res de la bambolla immobiliària i que fomenten l’especulació creixent amb, per exemple, els lloguers turístics. És davant d’aquesta situació que la gent ha eixit al carrer. Des del punt de vista nacional, hem de tindre en compte que, per exemple, Obra Cultural Balear ha hagut d’introduir el tema de la sostenibilitat lingüística en totes les mobilitzacions contra la turistificació, perquè cap altra entitat se’n preocupava. Al País Valencià tenim una situació semblant. Hi ha una gran mobilització des dels sectors d’esquerres, que també participen en la defensa de la llengua, però, ara com ara, la mobilització se centra en la perspectiva econòmica. Així i tot, també pense que hi haurà una reducció de la pressió turística. No només a causa les protestes, ja que seria ingenu, pensar això, sinó perquè el capitalisme, el capital, necessita fer-hi un reajustament. Les aerolínies ja parlen de posar fi als bitllets de baix cost, de canviar les condicions de viatge, en què ja no pots dur l’equipatge de mà en cabina si no pagues, etc. Un reajustament provocat per les circumstàncies materials, diguem-ne. I els moviments socials caldrà que ens n’aprofitem i hi aprofundim.