Teràpia de parella del PSOE i Sumar

La publicació d’una xifra d’aturats que és la més baixa en un mes de juny des del 2008 i d’un nou rècord d’afiliats a la Seguretat Social (21,9 milions) seria sinònim d’un èxit comunicatiu per a qualsevol govern, però des que Santos Cerdán dorm al mòdul 13 de la presó de Soto del Real (i ja hi suma tres nits en presó preventiva) el govern de Pedro Sánchez viu sota un únic focus d’atenció i és incapaç de recuperar el govern de la seva agenda comunicativa. Enmig del sotrac emocional i en vigílies del comitè federal socialista de dissabte i de la compareixença del president el 9 de juliol al Congrés, el PSOE i Sumar van seure ahir al divan de la teràpia de parella i van compartir dues hores i mitja de sinceritat a porta tancada per abordar la salut de la relació i com reviscolar la coalició matrimonial fins al 2027. I la primera conclusió és que compartir la taula ovalada al Consell de Ministres no equival a compartir el diagnòstic, sinó tot el contrari. “Ens fa la sensació que el PSOE no és encara conscient de la gravetat de la situació provocada pel presumpte cas de corrupció de Santos Cerdán i que l’ha afectat de ple”, confessava el ministre de Cultura i dirigent de Sumar, Ernest Urtasun, després de l’acarament amb els socialistes Félix Bolaños (ministre de la Presidència i Justícia), María Jesús Montero (vicepresidenta primera) i Rafael Simancas (secretari d’estat de Relacions amb les Corts). “Percebem el PSOE totalment desorientat i en xoc”, reblava el líder d’IU i diputat de Sumar Enrique Santiago.

Que la parella visqui atrapada en la fase de negació, però, no vol dir que la contrapart pensi en l’abandó de la llar conjugal de la coalició. Sempre atenta a esquivar fotografies corrosives, la vicepresidenta Yolanda Díaz va evitar l’acarament amb el PSOE –delegant la missió en Urtasun– i va preferir el micròfon de risc de Carlos Alsina. Si hi ha indicis de finançament irregular del PSOE, marxarien del govern? “Imagini’s! Però el que no té gaire sentit és que qui està net al govern... Jo... Eh... Ho porto com puc. Porto cinc anys i mig al govern, el 13 de gener hi faré sis anys. Recordo cada dia la meva presa de possessió i que la meva família em va fer agafar la porta del meu despatx –semblen coses sense importància però són importants per a mi– i obrir-la per sortir i tornar-hi a entrar per recordar que això és una cosa efímera”, va relatar Díaz l’endemà de teatralitzar el seu enuig amb una oda a Stanislavski. Díaz va instar el president a explicar-ho tot davant la premsa abans del dia 9. Del divan amb el PSOE, Sumar en va sortir amb el convenciment que Sánchez està disposat a resistir fins al 2027 i amb l’exigència d’aprovar una llei integral anticorrupció (amb prohibició de vint anys a les empreses corruptores d’aspirar a concursos públics) i “donar una empenta a la legislatura” amb mesures socials i de regeneració.

Qui no té divan és Alberto Núñez Feijóo, que després d’implorar vots per a la moció de censura –“me’n falten quatre”, lamenta en un déjà-vu del 2023– escrivia en veu alta un telegrama a Carles Puigdemont tot i negar-se a visitar-lo. “Puigdemont sap que no aniré a Waterloo a negociar amb ell. Jo no li he mentit, Sánchez li ha mentit constantment i l’ha estafat amb l’amnistia. A Puigdemont li va bé mantenir Sánchez a La Moncloa? Jo crec que Puigdemont s’adona que Sánchez l’ha estafat i que a Catalunya és Illa qui ho rendibilitza. Després de fotos amb Cerdán i Zapatero, Puigdemont ha de decidir si vol seguir mantenint Sánchez i impulsant Illa de president de la Generalitat o obrir un nou període i posar el comptador a zero”, exigia Feijóo amb fidelitat a la llei no escrita segons la qual el destí li deu un Majestic com el d’Aznar el 1996. Per si l’oferta no era ja prou atractiva, Feijóo ha designat Miguel Tellado com a nou secretari general del PP i Ester Muñoz com a portaveu perquè la tendresa i el tarannà facin la resta.