Govern reforçat

Es pot dir que CiU viu una època daurada. Després de les eleccions de diumenge, que li van donar l'alcaldia de Barcelona i la presidència de les quatre diputacions, i amb el principal partit de l'oposició sumit en una profunda crisi interna, la federació se sent avalada per tirar endavant el projecte de govern d'Artur Mas, incloent-hi les retallades.

El portaveu del govern, Francesc Homs, va admetre que l'executiu està “reconfortat” perquè l'electorat no ha qüestionat, mitjançant un vot de càstig a CiU, “la política de seriositat, responsabilitat, rigor i austeritat” de Mas. És en aquest context que el govern aprovarà dimarts vinent el projecte de llei del pressupost.

Un cop passat el parèntesi dels comicis, el gabinet de Mas torna a prémer l'accelerador. El primer seran els comptes. El tempo del seu tancament queda condicionat, més que cap altra acció pendent, pel calendari. L'executiu pretén que el Parlament els doni el llum verd abans de l'últim ple de juliol. I això l'obliga a concretar per llei la retallada amb la màxima celeritat. Dimarts, després de la reunió setmanal del Consell Executiu, el conseller Andreu Mas-Colell exposarà el detall del pressupost que l'oposició havia demanat conèixer, reiteradament i sense èxit, abans de les eleccions de diumenge, amb l'esperança que perjudiquessin CiU a les urnes.

El govern manté que la contenció de la despesa no anirà més enllà del 10% i que incomplirà l'objectiu d'ajustar el dèficit a l'1,3% del PIB si l'Estat no li garanteix els ingressos que Mas-Colell reivindica. Entre aquests, els 1.450 milions equivalents al fons de competitivitat. El percentatge de dèficit, per tant, se situarà per sobre del 2% si, d'aquí a dimarts, els dos executius no arriben a un acord. Les converses entre els dos governs es mantenen vives. Però el 22-M ha obert un nou escenari a Madrid. Després de la derrota electoral que el PSOE va experimentar diumenge, Homs va confessar que havia palpat una “notable desorientació” en els de José Luis Rodríguez Zapatero. “Ara ve l'hora de la veritat”, va constatar el portaveu del govern.

La Generalitat ja té sobre la taula un primer desafiament a Madrid: dimarts executarà l'amenaça d'incomplir l'objectiu del dèficit en el projecte de llei. Després, s'obrirà un nou període coincidint amb la tramitació parlamentària del pressupost. Des d'aleshores i fins al juliol, la Generalitat confia a tancar un acord amb Madrid que li asseguri els ingressos que reclama, i que li permeti endeutar-se a llarg termini. L'última emissió de bons, però, ha donat prou marge a la Generalitat perquè les presses no li juguin a la contra en el complicat estira-i-arronsa amb Madrid.

De cara a la tramitació del pressupost al Parlament, CiU buscarà un escenari similar al de la investidura de Mas. És a dir, en primer lloc, l'abstenció del PSC. El cert és que l'executiu no pateix gaire perquè tirin endavant, perquè confia que els socialistes i la resta de partits de l'oposició acabaran fent un exercici de responsabilitat inhibint-se de votar-hi en contra. Tampoc els demanarà que ho facin a favor. Homs va fer una altra crida als antics socis del tripartit perquè no es desentenguin ara de l'elevat dèficit amb què van deixar la hisenda de la Generalitat. “Els que hi eren fins ara poc o molt s'han de sentir coresponsables d'aquests pressupostos”, va dir. Homs també va desvincular el curs d'aquesta negociació parlamentària amb els pactes que teixeix CiU per a la constitució dels ajuntaments.