Política

Els nous consells comarcals ja s'han posat a treballar

Els plens gironins es constitueixen amb normalitat, i el del Gironès ho farà a final de mes

Crides a la unitat per fer front a la crisi i reivindicacions del paper dels consells comarcals

Baix Empordà

Joan Català (CiU) va ser esco­llit pre­si­dent del Con­sell Comar­cal del Baix Empordà, amb 23 vots a favor (els de CiU i el seu soci de govern, el PSC) i 10 en blanc (d'ERC, ICV-EUiA, TSF i PP). Català va con­fes­sar que li hau­ria agra­dat un govern d'uni­tat en el Con­sell, però que final­ment, l'acord de CiU amb el PSC va venir con­di­ci­o­nat per la política de pac­tes dels par­tits arreu de Cata­lu­nya i en l'àmbit muni­ci­pal. Català va mos­trar la seva volun­tat de diàleg i con­sens. Dolors Padi­lla (PSC) va recor­dar que les cir­cumstàncies i la suma de pro­gra­mes van por­tar a l'acord amb CiU. Josep M. Rufí (ERC) va adver­tir que el vot en blanc no deixa de ser un vot de con­fiança i Erik Solés (ICV-EUiA) va fer una crida a afron­tar els rep­tes amb un Con­sell fort. Car­les Motas (Tots per Sant Feliu) va lamen­tar haver que­dat fora de les opci­ons de for­mar govern.

La Selva

Si una cosa va estar clara en el ple de cons­ti­tució del Con­sell Comar­cal de la Selva, és que tots són molt amics. Bona prova en va ser que el can­di­dat a la pre­sidència, Robert Fau­ria, va ser esco­llit per una majo­ria acla­pa­ra­dora amb els 12 vots del seu par­tit, CiU, amb els 7 del PSC, i amb els 6 d'ERC. Només els tres regi­dors de la fede­ració d'Inde­pen­dents, els dos d'ICV-EUiA, els dos del PP i el de Millor de Llo­ret, es van abs­te­nir. És a dir, cap vot en con­tra i 25 a favor dels 33 con­se­llers comar­cals. De fet, sem­pre s'han man­tin­gut molt bones mane­res amb ERC, amb qui CiU va com­par­tir govern entre el 2003 i el 2007; amb el PSC, amb qui Robert Fau­ria es va par­tir el man­dat amb dos anys cadas­cun amb Jordi Gironès. Ara, li ha tocat de nou a ERC, amb qui CiU farà un govern con­junt, amb la diferència res­pecte de l'ante­rior man­dat que la pre­sidència CiU la man­tindrà els pro­pers qua­tre anys.

Alt Empordà

L'alcalde de Cas­telló d'Empúries, Xavi San­llehí (CiU), va pren­dre pos­sessió com a nou pre­si­dent del Con­sell de l'Alt Empordà en subs­ti­tució de la fins ara pre­si­denta, Con­sol Can­tenys (PSC). Tot i la majo­ria abso­luta, San­llehí va obrir la porta al grup soci­a­lista a una futura col·labo­ració que podria impli­car reno­var el pacte de govern que hi havia fins ara. San­llehí va pren­dre aquesta decisió després que el grup comar­cal del PSC, que ara lidera Magda Casa­mit­jana, va votar a favor de la seva inves­ti­dura. La resta de for­ma­ci­ons (ERC, ICV i PP) van votar en blanc, però van ofe­rir col·labo­ració. San­llehí va des­ta­car els rep­tes del nou Con­sell entre els quals hi ha la planta de trac­ta­ment de resi­dus, i infra­es­truc­tu­res com la MAT, el TAV i l'A-2. A més, va avançar que per reduir des­pe­ses es redui­ran les dedi­ca­ci­ons. Només n'hi haurà dues de par­ci­als, la seva i una altra.

La Gar­rotxa

L'alcalde de Sant Joan les Fonts, Joan Espona (CiU), va ser ree­le­git pre­si­dent del Con­sell Comar­cal de la Gar­rotxa per segona vegada –fa 5 anys que és al càrrec–, però aquesta vegada gover­narà amb majo­ria abso­luta. Espona va ser ele­git amb els 15 vots dels con­se­llers de CiU i els 8 vots en blanc dels d'ERC (3) i del PSC (5). No va ser al ple l'alcalde de Besalú, el con­ver­gent Lluís Guinó. Tot i la majo­ria, Espona va dir que man­tindrà el mateix tarannà de bus­car el diàleg amb la resta de grups. “Estem en un moment econòmic que mar­carà un abans i un després i, ara, cal ser pru­dents i estar al cos­tat de la soci­e­tat que més pateix”, va sen­ten­ciar. Espona va rei­vin­di­car el paper dels con­sells comar­cals, els quals va qua­li­fi­car de “grans obli­dats”, i va recor­dar la tra­dició de tre­ball con­junt a la Gar­rotxa amb la man­co­mu­ni­tat prèvia al Con­sell. El por­ta­veu soci­a­lista, Jordi Val­verde, va afir­mar que la democràcia és el millor sis­tema de govern i va con­vi­dar els altres con­se­llers a tre­ba­llar per can­viar les coses que calen perquè sigui més bona. El d'ERC, Josep Gar­cia, va recor­dar que els con­se­llers de l'opo­sició, tot i que no són neces­sa­ris aritmètica­ment, sí que ho són qua­li­ta­ti­va­ment.

El Ripollès

Miquel Rovira (CiU) va ser esco­llit ahir nou pre­si­dent del Con­sell Comar­cal del Ripollès, que els con­ver­gents recu­pe­ren amb una majo­ria de 10 regi­dors després de 8 anys de governs tri­par­tits. Ara, ERC té 4 con­se­llers i el PSC 5. Rovira va des­ta­car com a temes capi­tals per tre­ba­llar el suport a les empre­ses i a l'eco­no­mia, la implan­tació de les noves tec­no­lo­gies, l'aposta per l'edu­cació com a cen­tre de totes les polítiques, el reforçament del Ser­vei d'Assistència Tècnica i la millora de les infra­es­truc­tu­res.

Pla de l'Estany

L'alcalde de Palol de Revar­dit, Jordi Xar­gay (CiU), va ser ree­le­git per ter­cera vegada pre­si­dent del Con­sell del Pla de l'Estany. Va obte­nir els 10 vots dels con­se­llers de CiU i els vots en blanc dels 8 d'ERC i el del PSC. Xar­gay va ofe­rir la col·labo­ració a l'opo­sició per tre­ba­llar junts. Va apos­tar per con­so­li­dar el cen­tre d'ini­ci­a­ti­ves empre­sa­ri­als i per donar més pes polític al con­sell d'alcal­des.

La Cer­da­nya

L'alcalde d'Alp, Ramon Moli­ner (CiU), va afir­mar que cen­trarà bona part dels seus esforços a fer que pros­peri al Par­la­ment una llei pròpia per la Cer­da­nya per superar la divisió admi­nis­tra­tiva en dos estats i dues demar­ca­ci­ons fruit del Trac­tat dels Piri­neus i de la llei de divisió pro­vin­cial de 1833. Va ser esco­llit amb els vots dels 10 con­se­llers con­ver­gents. Els vots en blanc dels dos d'ERC i el del PSC. Els 4 d'Enda­vant Cer­da­nya van votar Bar­to­meu Baqué.

Ens desconeguts i amb recursos limitats

Els consells comarcals van ser creats l'any 1987 (41 en total) arran de la llei d'organització territorial de Catalunya, que donava marc legal al règim provisional de les Diputacions, els Consells, l'àmbit municipal i la trama urbana de Barcelona. Des de llavors, la feina dels Consells Comarcals ha estat poc o gens coneguda pels ciutadans i el seu marge d'acció és força limitat, tenint en compte que són molt poques les competències i els recursos propis dels quals disposen. Tenen l'avantatge de ser un punt de reunió d'alcaldes i regidors representants de cadascuna de les comarques i presten serveis mancomunats o delegats als municipis que no poden, per si mateixos, dur-los a terme. Delegacions de recaptació d'impostos, campanyes comarcals diverses o prestacions sanitàries i assistencials són alguns dels serveis donats. Un exemple de proporció d'aportacions econòmiques d'un Consell de tipus mitjà situaria en aproximadament un 85% els recursos que provenen d'altres administracions, sobretot la Generalitat, amb destinació concreta –obres i serveis–, i en un 15% la resta de partides, bona part de les quals dedicades al personal i a la infraestructura. Els Consells, com les Diputacions, resten pendents d'una futura reorganització territorial.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.