Fissures per l’atemptat

La comissió de Pre­sidència, Drets de Ciu­ta­da­nia, Par­ti­ci­pació i Segu­re­tat i Pre­venció de l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona es va reu­nir ahir al mig­dia, amb caràcter extra­or­di­nari, per deba­tre l’actu­ació dels ope­ra­tius muni­ci­pals en l’atemp­tat de la Ram­bla del 17 d’agost. La sessió, con­vo­cada a instàncies del govern local, va ser­vir per evi­den­ciar les diferències entre l’exe­cu­tiu d’Ada Colau i una part de l’opo­sició –Ciu­ta­dans i PP– a l’hora de valo­rar com van fun­ci­o­nar els meca­nis­mes de res­posta i, sobre­tot, de pre­venció de l’atac. El relat únic de ser una pinya davant la tragèdia ja comença a mos­trar esquer­des, també a Bar­ce­lona ciu­tat.

El comis­si­o­nat local de Segu­re­tat, Ama­deu Reca­sens, va ser l’encar­re­gat de nar­rar com es va ges­ti­o­nar el dis­po­si­tiu. Va començar recor­dant que el con­sis­tori no té com­petències en matèria anti­ter­ro­rista, però, tot i això, ha adop­tat mesu­res per evi­tar even­tu­als atacs –reforç de les patru­lles o col·locació d’obs­ta­cles en esde­ve­ni­ments cata­lo­gats de risc– arran dels acords amb altres admi­nis­tra­ci­ons en els òrgans de coor­di­nació cor­res­po­nents. Ja entrant en matèria sobre el tràgic 17 d’agost, Reca­sens va expli­car que una vin­tena d’agents i un vehi­cle de la Guàrdia Urbana es tro­ba­ven a la Ram­bla en el moment dels fets. La seva reacció va ser imme­di­ata, va mani­fes­tar el comis­si­o­nat, que va asse­gu­rar que els efec­tius van ini­ciar una per­se­cució de la fur­go­neta conduïda per You­nes Abouya­aqoub. La tasca poste­rior va ser acor­do­nar la zona mit­jançant 300 efec­tius que es van incor­po­rar de manera imme­di­ata, men­tre que 340 guàrdies més es van ofe­rir voluntària­ment per incor­po­rar-se al ser­vei. De manera paral·lela s’acti­vava el pla bàsic d’emergències muni­ci­pal i es cons­tituïa un cen­tre de coor­di­nació per fer front a la con­tingència. Tot, en qüestió de minuts.

La rèplica de l’opo­sició es pot divi­dir en tres blocs. El PDe­Cat i ERC, tot i adme­tre que tot és millo­ra­ble, van fer una defensa de com havia anat el dis­po­si­tiu i, sobre­tot, la res­posta ciu­ta­dana davant l’esto­cada ter­ro­rista. “Els ser­veis muni­ci­pals van reac­ci­o­nar be, i això ens ha d’omplir d’orgull, però la ciu­tat també ho va fer; ella hi va afe­gir l’ànima”, va mani­fes­tar Jaume Ciu­rana, en la seva estrena ofi­cial com a por­ta­veu del grup Demòcrata. Per la seva banda, Jordi Coro­nas (ERC) també es va feli­ci­tar per la res­posta –“va ser impe­ca­ble”–, però va pale­sar que, a parer seu, “els recur­sos poli­ci­als a la ciu­tat són insu­fi­ci­ents”. La inter­venció de la CUP va pivo­tar sobre un eix més ideològic, posant més l’accent en les cau­ses estruc­tu­rals que hi ha dar­rere la violència giha­dista. I, sobre això, la regi­dora cupaire Maria Rovira va ins­tar “a expli­car tota la veri­tat, començant per la venda d’armes a l’Aràbia Sau­dita a través de les seves monar­quies”.

Un punt i a part va repre­sen­tar la posició de Ciu­ta­dans i el PP, que van plan­te­jar un paquet d’inter­ro­gants con­crets sobre el fun­ci­o­na­ment de l’ope­ració. “Van fer una anàlisi del risc d’atemp­tat a les prin­ci­pals artèries de la ciu­tat per posar-hi obs­ta­cles?”, va pre­gun­tar Carina Mejías (Cs), que, entre altres qüesti­ons, també va dema­nar que se li aclarís si era cert que el canal únic de comu­ni­cació entre la Guàrdia Urbana i els Mos­sos d’Esqua­dra no va fun­ci­o­nar el dia de l’atemp­tat. Alberto Fernández Díaz (PP) va ampliar la llista de dub­tes plan­te­jant si l’Ajun­ta­ment tenia infor­mació sobre aler­tes d’un even­tual atac, si aques­tes aler­tes van ser trac­ta­des en una junta de segu­re­tat, i amb quins cri­te­ris la Guàrdia Urbana par­ti­cipa en “punts” de con­trol anti­ter­ro­rista.

El gros d’aques­tes qüesti­ons, però, no van arri­bar a ser res­pos­tes pel comis­si­o­nat de Segu­re­tat, perquè havia esgo­tat el temps d’inter­venció. Això va donar peu a la dis­cussió més agi­tada de la comissió, amb una qüestió mera­ment for­mal –donar més minuts a Reca­sens per par­lar, sí o no?– com a únic argu­ment. Es va impo­sar el no. En l’escàs marge que va tenir per res­pon­dre, Reca­sens va dei­xar entre­veure que, ara mateix, el nivell de coor­di­nació en la matèria amb l’exe­cu­tiu esta­tal no seria pre­ci­sa­ment molt ele­vat. “El prin­ci­pal res­pon­sa­ble de la lluita anti­ter­ro­rista és l’Estat, i vaig tri­gar mesos a ser rebut per la dele­gació del govern espa­nyol, i encara espero res­posta” van ser les seves parau­les.