Barrera a la temeritat

Les tan­ques que Endesa ha posat a banda i banda de la paret de la presa de Sus­queda seran un entre­banc per als sen­de­ris­tes que cre­ua­ven la paret en algu­nes rutes GR mar­ca­des i també per als visi­tants que pre­te­nien con­tem­plar i foto­gra­fiar els entorns de l’embas­sa­ment des d’un espai pri­vi­le­giat. Però limi­ta­ran, se suposa que objec­tiu de l’empresa, el risc de per­dre la vida a Sus­queda. Una ràpida ullada a les xar­xes soci­als i a les heme­ro­te­ques per­met des­co­brir la gran quan­ti­tat d’aven­tu­rers i suïcides que han triat Sus­queda per a les seves ges­tes i desen­llaços. Fa basarda, per exem­ple, con­tem­plar el vídeo de You­tube que mos­tra com l’aven­tu­rer colombià Felipe Acosta es llança des de la paret de la presa amb un petit para­cai­gu­des tipus ala delta. Des de baix, es vanta de la seva gesta i pro­clama la gran­desa del seu país per haver-ho acon­se­guit. Acosta dona les gràcies de poder tre­pit­jar “el ter­ri­tori sant de Sus­queda” i es pre­senta davant la càmera com “l’home que va sal­tar, va volar i va viure per expli­car-ho”. Salta dues vega­des des de la paret de for­migó de 135 metres. Era el 22 de juny del 2015.

Un recor­re­gut per inter­net per­met tro­bar altres teme­ra­ris fent acrobàcies damunt la paret, a la part on no hi ha aigua, com si es tractés d’un espec­ta­cle de circ, sense xarxa. Un vídeo, més recent, de finals de desem­bre, mos­tra un grup de dan­sai­res que, a ritme de música fan arris­ca­des piru­e­tes. Són el grup Power Street Unity, que apa­ren­ten bona pro­fes­si­o­na­li­tat, a banda de gran teme­ri­tat.

No consta que cap dels aven­tu­rers que rep­ten el perill hagin mort d’acci­dent. Però sí que es comp­ten a dese­nes, durant els cin­quanta anys que han pas­sat des que es va cons­truir el pantà, les per­so­nes que hi han per­dut la vida per cau­ses atribuïdes al suïcidi. Per­so­nes que podien acce­dir a l’esce­nari a peu i sense cap bar­rera que els posés tra­ves. Encara que una càmera enfoca el via­ducte de dalt la paret, no ser­via per evi­tar els llançament. En una ocasió, quan encara hi havia vigi­lant, dalt de la presa va tro­bar una càmera de foto­gra­fiar que un suïcida havia acti­vat per dei­xar enre­gis­trat el moment en què es tirava al buit.

El dar­rer cas docu­men­tat d’una mort voluntària a Sus­queda data del setem­bre del 2013, quan els ser­veis de res­cat van tro­bar, a peu de la paret de la presa, el cos d’un jove de 33 anys d’Olot que feia dies que bus­ca­ven. Pri­mer, es va des­co­brir el seu cotxe a l’entrada de l’embas­sa­ment i, final­ment, es va des­co­brir que ell era al cap­da­vall de la paret. Els Bom­bers van tenir mol­tes difi­cul­tats per res­ca­tar el cos. És un dels molts casos de suïcidis en aquest esce­nari.

Però el vial ara bar­rat al pas també va ser, el 2001, el camí recor­re­gut per un homi­cida, Miquel Moreno, que, apro­fi­tant la fos­cor de la nit, va arros­se­gar per dalt de la paret de la presa una maleta que con­te­nia el cos de la seva com­pa­nya, Paquita Martínez, i la va llençar a l’aigua des d’un dels ulls de la presa. El cadàver de la víctima va poder ser recu­pe­rat, amb mol­tes difi­cul­tats, per la Guàrdia Civil després de dies de ras­treig i bus­seig en les fan­go­ses aigües. Pro­ba­ble­ment, mai no s’hagués des­co­bert el cos ni el crim (la dona cons­tava com a des­a­pa­re­guda al Maresme) si l’homi­cida no ho hagués con­fes­sat. Ara, el camí cap a la mort a Sus­queda serà un xic més difícil.