Successos

El quadern negre

Tura Soler

Dia 1 en llibertat: el cel del Vallès i una Coca-Cola

Maria Àngels Feliu va haver de recitar el seu DNI a la Guàrdia Civil perquè es creiessin que era ella i estava viva

Situem-nos en la mati­nada del 27 de març del 1994, dia de Rams. Fa trenta anys. Maria Àngels Feliu veu el cel i les estre­lles per pri­mer cop des de fa 492 dies. L’Iñaki, com es feia dir l’home que la cus­to­di­ava al catau on la tenien cap­tiva, l’ha dei­xat arran de car­re­tera. “Gràcies, que siguis feliç”, li ha dit ella (efec­tes de la síndrome d’Esto­colm). Va tapada amb una manta, li costa cami­nar. Fa 492 dies que no ho fa. Veu unes llums uns xic més enda­vant. Li sem­bla que pot ser la fàbrica de la Coca-Cola de Sarrià de Ter. S’hi acosta com pot. És la gaso­li­nera Els Xops, a Lliçà de Vall, al Vallès Occi­den­tal. Entra i es planta davant de la màquina de Coca-Cola, però no té les mone­des d’ade­qua­des. L’encar­re­gat de la gaso­li­nera, Pedro Tomás, se sorprèn per l’apa­rició d’aque­lla dona, que va mal­gir­bada, ves­tida amb un xan­dall, arros­sega unes gros­ses espar­de­nyes i va abri­gada amb una manta apedaçada “plena de polls”. Se li acosta i ella li demana que li faci canvi. I li diu que és la far­macèutica que van segres­tar. A ell li sem­bla impos­si­ble el que diu aquesta dona, però ella li ense­nya els anells i el rellotge d’or, i l’home s’adona que “no és una qual­se­vol”. Pedro Tomás veu la manera d’aju­dar-la i surt cap al res­tau­rant, on sap que hi ha una pare­lla de la Guàrdia Civil de trànsit que esta­ven fent un mos. Els crida i els guàrdies van a tro­bar aque­lla mis­te­ri­osa dona que asse­gura que és la Maria Àngels Feliu (la que ja fa temps que el jut­jat i la Guàrdia Civil han donat per morta). Se la miren incrèduls. La Maria Àngels ha de recórrer a la seva memòria pro­di­gi­osa (que tant aju­darà en la inves­ti­gació) per convèncer els dos guàrdies que és ella. Els recita de memòria el seu número de DNI. Ells l’apun­ten i tru­quen a la cen­tral per com­pro­var-ho. Ara els han con­vençut: la dona que tenen davant seu és la Maria Àngels Feliu. La tras­lla­den pri­mer a la caserna de Navàs i després a l’hos­pi­tal de Sant Pau, a Bar­ce­lona, per fer-li un reco­nei­xe­ment mèdic, tal com mar­quen els pro­to­cols en aquests casos. Al cen­tre sani­tari s’hi con­ti­nuen vivint situ­a­ci­ons sur­re­a­lis­tes, com les que va viure Maria Àngels Feliu a la gaso­li­nera. “Paci­ente de 35 años que es traída a urgen­cias tras estar largo tiempo rete­nida con­tra su volun­tad por la Guar­dia Civil”, deia l’encapçala­ment de l’informe que van eme­tre els facul­ta­tius. Petit pro­blema de redacció que atribuïa el segrest a la Guàrdia Civil, segu­ra­ment cau­sat per les pres­ses i la sor­presa d’aten­dre aque­lla paci­ent ines­pe­rada. La roba que duia, la Guàrdia Civil la va haver d’anar a recu­pe­rar al cubell de les dei­xa­lles per poder-la ana­lit­zar i mirar de tro­bar pis­tes d’on podia haver estat retin­guda i per qui. Després, Maria Àngels va anar a Olot, on la gent la va acla­mar. Era el diu­menge de Rams. I va ser de resur­recció per al fis­cal Car­les Gan­zermüller i el jutge San­ti­ago Pin­sach, artífexs d’aque­lla inter­lo­cutòria de pro­ces­sa­ment (dic­tada el dia dels Inno­cents) de Joan Casals i Xavier Bassa, que donava la víctima per morta. La van ben errar. I aquell dia de Rams els va tocar escol­tar el llarg relat que els va fer Feliu sobre el seu cap­ti­veri, i els va rega­lar molts detalls útils per a la inves­ti­gació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia