Degollades, ‘in memoriam’

Un monòlit eri­git al sot del Cos amb el nom de les sis vícti­mes (Teresa Fus­si­ma­nya, Mariàngela Disor­gas, Josefa Sala, Maria Disor­gas, Maria Serra i Josefa Pous) d’un cru­ent crim per­pe­trat en aquest lloc de Tavèrno­les (Osona) el 22 d’agost del 1858 recor­darà per sem­pre les joveníssi­mes tre­ba­lla­do­res de les fila­tu­res que van ser dego­lla­des quan tor­na­ven de mati­nada cap a casa seva, a Fol­gue­ro­les, per pas­sar-hi el diu­menge després d’una llarga set­mana de tre­ball, d’explo­tació, de fet, a la fila­tura. Les tre­ba­lla­do­res dor­mien a la mateixa fàbrica i només ana­ven a casa el diu­menge. El mateix monòlit explica escul­pida en pedra la història. Les tres noies més grans, de 23, 19 i 14 anys, venien de la fàbrica de Malars, al terme muni­ci­pal de Gurb, i les altres tres, de 14, 13 i 12 anys, venien de la fàbrica de Can Ricart de Roda de Ter. Totes sis eren veïnes de Fol­gue­ro­les i s’havien tro­bat per seguir el camí jun­tes. Ana­ven amb fana­lets per tenir llum pel camí i a la rou­reda d’en Banús van ser assal­ta­des per dos homes, Pere Mas­fer­rer (el xicot d’una de les noies, amb qui havia renyit per la festa de la Mare de Déu d’Agost) i Sebastià Solà. Els dos homes se les van endur fins a la vora de la masia del Cos, on ara hi ha el monòlit, les van dego­llar totes sis i van fugir dei­xant per terra els cos­sos de les mala­ven­tu­ra­des. Teresa Fusi­ma­nya, Mariàngela Disor­gas i Josefa Sala eren mor­tes i les altres tres van que­dar mal­fe­ri­des. Josefa Pous va acon­se­guir arros­se­gar-se fins al mas i dema­nar ajuda.

El monòlit es va inau­gu­rar dis­sabte amb la presència d’auto­ri­tats de tots els muni­ci­pis afec­tats i de l’artífex de la recu­pe­ració de la memòria històrica del cas: Joan Vila­mala, l’estudiós i his­to­ri­a­dor que l’any pas­sat va publi­car el lli­bre Les dego­lla­des de Fol­gue­ro­les (1858), edi­tat pel Museu del Ter. Vila­mala, que és besnét de Maria Serra, una de les super­vi­vents, va deci­dir res­ca­tat aquesta història de l’oblit per fer un punt de justícia a les vícti­mes d’un dels crims més hor­ri­pi­lants per­pe­trats a Cata­lu­nya. Joan Vila­mala també és autor del Nou romanço de les dego­lla­des, escrit a l’estil dels antics romanços, que dis­sabte va ser inter­pre­tat pel grup de tea­tre Atlàntida de Fol­gue­ro­les. El romanço, que dona veu a les noies super­vi­vents, relata també la per­se­cució que es va fer dels dos assas­sins per ter­res del Valles­pir, fins que a la Menera els van poder dete­nir gràcies a una hos­ta­lera i com després de dur-los al Cas­te­llet de Per­pinyà els van extra­dir per exe­cu­tar-los al gar­rot vil. “El 29 de desem­bre, des de Roda, als cri­mi­nals els van dur damunt d’un ase fins al peu del cada­fal, i allà al Sar­rat, sense gran­ges, varen expiar el seu mal, davant de 10.000 per­so­nes, una xifra excep­ci­o­nal”, remarca el romanço.