Ossos de més d’un mort?

L’informe fet pels met­ges foren­ses per ordre del jut­jat número 7 de Figue­res con­clou que els ossos que van aparèixer soter­rats a la rec­to­ria de Vila­nant (allà on la lle­genda diu que un capellà assassí va enter­rar la major­dona pre­nyada) tenen més de 30 anys d’anti­gui­tat, per la qual cosa ja no tenen interès judi­cial perquè en cas que deri­ves­sin d’un crim, aquest ja hau­ria pres­crit. Les con­clu­si­ons foren­ses també indi­quen que hi ha algu­nes peces que són d’ori­gen ani­mal, i que de les que són huma­nes no és pos­si­ble deduir-ne l’edat, el sexe ni l’ori­gen ances­tral, i que tam­poc es pot asse­gu­rar que totes les peces cor­res­pon­guin a una sola per­sona o si, per con­tra, n’hi ha de diver­ses. Els foren­ses tam­poc hi veuen senyals que indi­quin cri­mi­na­li­tat, i en vista de les con­clu­si­ons, el jut­jat ha retor­nat els ossos a l’alcal­dessa de Vila­nant, Anna Palet, perquè en ges­ti­oni el destí.

La inves­ti­gació judi­cial, doncs, es dona per aca­bada, però l’alcal­dessa de Vila­nant con­ti­nua amb la inves­ti­gació per inten­tar acla­rir la pro­cedència de les res­tes cadavèriques i inten­tar com­pro­var si real­ment podrien cor­res­pon­dre a una major­dona assas­si­nada, tal com narra la lle­genda que durant dècades la veu oral del poble ha transmès de gene­ració en gene­ració. Per això, per ana­lit­zar més a fons els ossos, ara dis­posa de l’ajuda del metge forense jubi­lat Narcís Bar­da­let i de l’arqueòleg Ot Ordeig. Els dos experts, a par­tir d’una pri­mera ins­pecció a ull nu, han coin­ci­dit, en pri­mera instància, que les res­tes es poden con­si­de­rar arqueològiques, i que amb tota segu­re­tat tenen més de 100 anys i pot­ser els superen de molt. També coin­ci­dei­xen amb l’informe forense que alguns dels ossos són d’ori­gen ani­mal. I de l’anàlisi d’un dels frag­ments, un coxal, dedu­ei­xen que cor­res­pon a una dona i que molt pro­ba­ble­ment havia tin­gut fills. I, a falta d’unes anàlisis més exhaus­ti­ves al labo­ra­tori, han detec­tat unes peces que apa­ren­ten ser infan­tils. La majo­ria dels ossos tenen frac­tu­res (els van tro­bar els pale­tes fora­dant el terra), però crida l’atenció una de les peces que té un tall molt recte i uni­forme, que ha fet pen­sar a Bar­da­let que podia haver estat sec­ci­o­nat mecànica­ment. L’arqueòleg, però, no des­carta que sigui una frac­tura per pressió durant l’enter­ra­ment i s’espera a tenir més infor­mació un cop els ossos hagin pas­sat pel labo­ra­tori d’Ordeig i hagi pogut fer un informe amb l’anàlisi deta­llada de cadas­cuna de les peces. Tot i que no s’ha tro­bat cap dent (les peces més idònies per treure’n ADN), hi ha la pos­si­bi­li­tat de treure’n una mos­tra genètica. Inves­ti­gació científica que s’afe­geix a la històrica, doncs, per inten­tar acla­rir el mis­teri dels ossos de Vila­nant i com­pro­var si poden ser d’una major­dona assas­si­nada.