Salvats pels errors?

Manel Mir, Benet Sale­llas i Car­les Mon­gui­lod, els tres lle­trats que han actuat de defensa en el judici que ha asse­gut al banc tres mos­sos del grup d’inves­ti­gació de Santa Coloma de Far­ners (Sal­va­dor Horta Mun­ta­ner Gar­cia-Jubany, Salva; Juan Fran­cisco Pozo Alba, Kiko, i Óscar Hernández Rojo) i un matri­moni del poble (Albert Bor­rell i la seva dona, Mar­ga­rita Vicenç), saben per experiència que molts casos no cal gua­nyar-los demos­trant la innocència sinó fent aflo­rar els errors dels que han de demos­trar la cul­pa­bi­li­tat. Al món de la justícia, les for­mes, més que el fons, són clau. Per això han jugat la carta de dema­nar que es reti­rin els càrrecs con­tra els acu­sats al·legant que un error de forma que van come­tre els d’afers interns que van inves­ti­gar el cas inva­li­da­ria totes les pro­ves que es van acon­se­guir després. El que es coneix com la teo­ria de la saba de l’arbre enve­ri­nat. En aquest cas, l’enve­ri­na­ment vin­dria d’haver pres decla­ració al dela­tor (Mus­tapha Tric­hin) sense advo­cat quan ell, asse­nya­lant els mos­sos com a mafi­o­sos, també s’autoin­cul­pava de tràfic de droga. Encara no se sap si el tri­bu­nal accep­tarà la tesi dels lle­trats (en dret tot es pot veure des de molts pris­mes), però durant el judici els advo­cats van fer aflo­rar altres incon­gruències que els juguen a favor. Com ara que dos agents que no van ser con­si­de­rats impu­tats (ara s’ha can­viat el con­cepte per la paraula més eufemística inves­ti­gats) van decla­rar assis­tits d’advo­cat tot i que decla­ra­ven com a tes­ti­mo­nis. La situ­ació és, si més no, para­do­xal. Durant el judici es van detec­tar altres errors d’aquests de forma que sem­pre fan decan­tar la balança cap a la defensa. Com ara que dones­sin tres nume­ra­ci­ons dife­rents de la matrícula d’un cotxe, un BMW, que se suposa que un dels mos­sos jut­jats va espiar il·lícita­ment, cosa que el fa sos­pitós de reve­lació de secrets. Un error que pot fer sal­tar una acu­sació. Manel Mir, que defensa la pare­lla no uni­for­mada, va fer veure al tri­bu­nal que els nois d’afers interns en l’acte d’escor­coll de la casa on cul­ti­va­ven mari­hu­ana van fer cons­tar que no hi havia cap test buit, quan a les foto­gra­fies que incor­po­ren a les diligències s’hi veuen retra­tats tes­tos buits a pilons. Una gatada de la uni­tat inves­ti­ga­dora que també podria tenir con­seqüències favo­ra­bles als acu­sats. I error de con­cepte el que va haver de fer esme­nar un perit cal·lígraf en el moment de la seva decla­ració. L’havien citat com a grafòleg. No saben que la cal·ligra­fia i la gra­fo­lo­gia són coses ben dife­rents? Des­tra­lers també van demos­trar que ho eren la colla asse­guda al banc dels acu­sats, com es va veure escol­tant les con­ver­ses de les tru­ca­des que es feien entre ells. Van viure ridícules peripècies per poder man­te­nir fresca la plan­tació quan l’aire con­di­ci­o­nat els fallava i no sabien com can­viar una goma, quan van per­dre el ras­tre dels com­pra­dors que no els res­po­nien al telèfon en el moment que ja s’havien endut la mari­hu­ana però encara no havien pagat i va resul­tar que n’havien detin­gut un i era al calabós inco­mu­ni­cat. Les con­ver­ses també demos­tra­ven les odis­sees per tro­bar-se en un lloc sense GPS i que un cop col·locada una par­tida a un com­pra­dor, el com­pra­dor cau a mans d’una patru­lla de trànsit i li tor­nen a comis­sar la droga. S’ho aga­fen amb sorna i comen­ten que la sort és que tor­narà cap a la comis­sa­ria d’on ells ja l’havien tret. Vist i escol­tat el judici, es pot dir que quan han mos­trat més des­tresa els acu­sats ha sigut a l’hora de triar advo­cat. La moneda és a l’aire.