Revisió de la pena al condemnat per un crim a Lloret, que va fugir

Nou capítol del com­plex cas de la mort del turista italià Nic­colò Ciatti de resul­tes d’una coça a la dis­co­teca St. Trop el 12 d’agost del 2017 a Llo­ret de Mar. El TSJC va revi­sar ahir la sentència de l’Audiència de Girona, que va impo­sar 15 anys de presó per un delicte d’assas­si­nat a Ras­soul Bis­soul­ta­nov, que es va eva­dir aquest estiu quan l’havien con­vo­cat a una vista en què s’havia de deci­dir si entrava a la presó després de dic­tar-se la sentència. Avui con­ti­nua en para­dor des­co­ne­gut i Itàlia també el busca perquè el vol jut­jar allà.

La revisió del TSJC s’ha fet a instàncies dels recur­sos pre­sen­tats pel lle­trat Car­les Mon­gui­lod, que defensa Bis­soul­ta­nov i que demana que es revo­qui la con­demna per assas­si­nat i es con­demni el seu cli­ent per lesi­ons en con­curs amb un delicte d’homi­cidi per imprudència, i pel lle­trat de la família Ciatti, Fran­cesc Co, que troba ade­quada la tipi­fi­cació d’assas­si­nat, però creu que l’Audiència no va jus­ti­fi­car per què impo­sava la pena mínima de l’inter­val que va dels 15 als 24 anys, que era la pena que dema­na­ven les acu­sa­ci­ons. Mon­gui­lod va defen­sar que Bis­soul­ta­nov, txetxè prac­ti­cant de la lluita lliure, no tenia intenció de matar ni era cons­ci­ent després de la coça que va cla­var a Ciatti que li hagués cau­sat la mort. Mon­gui­lod va recor­dar que la lluita lliure no admet cops i va remar­car que por­tava saba­ti­lles d’estiu, no saba­tes amb pun­tera que podien resul­tar idònies per lesi­o­nar. “Els seus peus ja són una arma”, va repli­car Co, remar­cant que l’agres­sor sabia col­pe­jar i no neces­si­tava saba­tes dures, i va apro­fi­tar per intro­duir la llista d’ante­ce­dents de Bis­soul­ta­nov, encara que el facin rein­ci­dent per aquesta causa i que siguin d’altres països: roba­tori, fal­si­fi­cació, con­ducció sense car­net i per­ti­nença a orga­nit­zació cri­mi­nal. També havia estat inves­ti­gat per extorsió de pros­ti­tu­tes. L’advo­cat Manel Mir, en repre­sen­tació de l’acu­sació popu­lar en nom de l’Ajun­ta­ment de Llo­ret, va retreure a Mon­gui­lod que hagués posat 37 vega­des la paraula bara­lla en el seu recurs en un intent de fer creure que hi havia hagut una bara­lla quan, segons ell, va ser una agressió uni­la­te­ral de la qual la víctima no es va poder defen­sar. Mir i la fis­cal no han pre­sen­tat recurs con­tra la sentència que va impo­sar l’Audiència de Girona ni dis­cu­tei­xen el vere­dicte del jurat.

Men­tre el TSJC revisa la con­demna, el tri­bu­nal de Roma ha sol·lici­tat, a través d’Euro­just, infor­mació sobre com està el pro­ce­di­ment a Cata­lu­nya, perquè la justícia ita­li­ana també té obert un pro­ce­di­ment con­tra Bis­soul­ta­nov, per a qui sol·lici­ten la cadena perpètua per assas­si­nat. L’existència de pro­ces­sos en dos països ha pro­vo­cat una situ­ació rocam­bo­lesca. El 2017, l’Audiència de Girona va haver de sus­pen­dre el judici con­tra Bis­soul­ta­nov perquè havia estat cap­tu­rat a Ale­ma­nya, que, en veure que ja tenia una ordre de detenció, el va entre­gar a Itàlia, que també el volia jut­jar. Itàlia li va con­ce­dir la lli­ber­tat i ell va optar per entre­gar-se a l’Audiència de Girona perquè el jut­ges­sin aquí, on no s’arris­cava a la cadena perpètua. Quan va conèixer la sentència de 15 anys, però, es va tor­nar a eva­dir.