El pèrfid pla de l’assassí de la Carla

Toni Mont­part Tejada, l’autor confés de l’assas­si­nat de la Carla Fernández Gutiérrez, va engi­nyar un pla per­vers per fer veure que ell, pre­o­cu­pat perquè la Carla no li res­po­nia les tru­ca­des, anava al pis i tro­bava el cadàver de la noia. Blanca Gutiérrez, la mare de la noia, explica que el dijous 27 de juliol en Toni la va anar a espe­rar a la sor­tida de la seva feina (en un dels gra­ta­cels prop de la Devesa) i li va dir que l’acom­panyés al pis de la noia, al car­rer Bil­bao, i li obrís la porta per anar a mirar si li havia pas­sat res, perquè la noia no li con­tes­tava i tam­poc l’havia tro­bat a l’hotel Penin­su­lar, on ella tre­ba­llava de recep­ci­o­nista. La Blanca, que conei­xia el noi, que havia estat com­pany de pis de la seva filla i que ara l’asset­java perquè no es resig­nava a tenir-hi només una relació d’amis­tat, ini­ci­al­ment va pen­sar que la Carla s’havia ama­gat a la feina per no haver-hi de par­lar o havia dit als com­panys que dones­sin alguna excusa per esqui­var-lo. Però el noi, que conei­xia hàbits de la família i sabia que la Blanca tenia claus del pis, li anava insis­tint i la va seguir cami­nant fins a l’antiga estació del tren d’Olot. Allà, recorda ara la Blanca, es va asseure en una pilona i hi va haver un moment que va excla­mar alguna cosa com: “Se me’n va anar el cap.” En aquell moment no ho va enten­dre com ho entén ara. Allò era una con­fessió. “Si lla­vors hi hagués cai­gut l’hau­ria matat jo mateixa”, diu la Blanca, que es va des­em­pa­lle­gar del noi per no acom­pa­nyar-lo al pis de la Carla i va anar a dinar. Però, intran­quil·la, després va anar a l’hotel i quan li van dir que la Carla, res­pon­sa­ble i com­pli­dora, no hi havia anat, va córrer cap al car­rer Bil­bao, tement el pit­jor, i quan va ser a prop del bloc de la Carla va veure els llums dels vehi­cles d’emergències i poli­ci­als i va saber que els mals pre­sa­gis s’havien com­plert. “Vaig pre­gun­tar si era morta i em van dir: «No pre­senta sig­nes com­pa­ti­bles amb la vida»”, explica la mare, que es va haver de que­dar a baix. A dalt, al replà, en Toni va pas­sar de tes­ti­moni a sos­pitós quan davant d’un mosso va tor­nar a pro­nun­ciar: “Se me’n va anar la mà.” Però abans de la con­fessió el noi va fer el paper de l’amic pre­o­cu­pat que va anar a mirar si li havia pas­sat res a la Carla i la va tro­bar morta. Com que la Blanca no li va obrir la porta va convèncer la veïna del quart pis i des d’allà, ell, prac­ti­cant de parkour, es va des­pen­jar fins al ter­cer i va sor­tir al replà cri­dant que hi havia una noia morta. L’havia matat ell quan la nit abans la va assal­tar dis­fres­sat. Ara la Blanca entén que el seu pèrfid pla con­sis­tia a fer que ella obrís amb la clau, entres­sin junts i ell apro­fi­tar per llençar-se a sobre el cos fent veure que inten­tava rea­ni­mar-la i d’aquesta manera con­ta­mi­nar l’escena i jus­ti­fi­car-se si es tro­ba­ven emprem­tes seves. I diri­gir les sos­pi­tes cap al xicot de la Carla. Cosa que, per moments, va acon­se­guir. Ara en Toni és a la presó i la Blanca exer­ceix l’acu­sació.