El quadern negre
Tura Soler
Una innocent atrapada en una operació contra el cibercrim
La policia va imputar una veïna de Lloret en un cas de pornografia infantil per unes descàrregues que algú va fer fent servir la seva xarxa d’internet quan ella era de viatge
La Debbie era a Anglaterra de visita a casa dels seus parents quan el juny del 2023 va rebre una trucada de la policia local de Lloret de Mar, on resideix i treballa com a traductora. La policia li va dir que tenien una citació per a ella del jutjat de Blanes. Havia d’anar a declarar el 2 d’agost acompanyada d’advocat en relació amb un delicte “d’utilització de menors amb fins pornogràfics”. Va ser un xoc. No sabia d’on li baixava tot plegat. Des d’Anglaterra va començar a fer gestions per intentar esclarir de què anava el cas en què la implicaven. Va contactar amb un advocat (Benet Salellas) i va aconseguir saber que estava encausada en una investigació sobre pornografia infantil de la Policía Nacional liderada pel jutjat número 18 de Barcelona. La policia havia descobert que des de l’adreça IP del seu internet s’havien baixat i compartit 39 arxius de contingut pornogràfic infantil, a partir del 25 de setembre del 2022. Com podia ser? Ella no havia baixat ni compartit aquests arxius. Algú ho havia fet utilitzant el seu wifi. La Debbie, una dona solidària, té instal·lat un FON (sistema que permet compartir wifi uns metres des de l’exterior del domicili) i també havia deixat la seva clau a uns veïns de confiança. Com podria demostrar que ella no s’havia baixat els arxius? La policia només havia comprovat l’adreça IP i havia portat al jutjat el seu titular, la Debbie, però no havia comprovat l’autor material de les descàrregues delictives. Va optar per contactar també amb el pèrit informàtic Bruno Pérez, perquè fes una anàlisi del seu ordinador i dels seus aparells informàtics. Per fortuna, la Debbie va poder documentar que els dies en què des del seu sistema informàtic s’havien fet les primeres descàrregues, el 25 de setembre del 2022, ella no era a casa, ni tampoc a Lloret. Tornava en cotxe d’Anglaterra, on havia anat per un casament i havia assistit, de conferenciant, a un congrés de criminologia. Va poder aportar el tiquet del pagament d’una gasolinera de prop de Bourges, al sud de París, que demostrava que havia pagat 80 euros just a les 6.20 h, curiosament a la mateixa hora en què s’havien començat a fer les descàrregues. Una altra compra en una gasolinera la situa a la Jonquera a les 14.58 h. També va poder aportar la cronologia de Google del seu telèfon que demostrava que ella no havia arribat a Lloret fins a la tarda del 25 de setembre i els segells del seu passaport a la frontera entre Anglaterra i França. Tota aquesta documentació va servir perquè el pèrit Bruno Pérez elaborés un informe avalant la impossibilitat que la Debbie fos l’autora de les descàrregues des del seu ordinador.
La Debbie va comparèixer a la seva citació acompanyada de la lletrada Mònica Tarradellas i amb l’informe del pèrit informàtic. Quan van entrar a declarar, la jutgessa va proferir una exclamació.
“Una dona?!”, es va estranyar. D’entrada el perfil de la declarant no li quadrava en el marc de la causa. I, després d’escoltar la seva declaració i d’estudiar l’informe de Bruno Pérez, la jutgessa ha dictat el sobreseïment de la causa contra la Debbie, fent seus els arguments del pèrit i de la defensa: que la direcció IP aportada per la policia només identifica l’abonat, que la xarxa d’internet és molt vulnerable i que qualsevol persona amb un mínim de coneixement podria haver accedit a la xarxa domèstica de la Debbie, i més tenint en compte que tenia un FON instal·lat. La Debbie pensa que ha tingut sort d’haver pogut demostrar que ella no va usar el seu wifi quan es van fer les descàrregues i ha après les lliçons que no es cansa de donar Bruno Pérez: les xarxes són molt vulnerables i s’han d’extremar les mesures. No es pot ser confiat. L’autor de les descàrregues, però, no s’ha pogut desemmascarar.
