Doble infanticidi

Al nínxol número 71 del cemen­tiri de Llo­ret de Mar hi ha enter­rats els cos­sos dels ger­mans Rebecca (5 anys) i Daniel (11 mesos) Smith, assas­si­nats per la seva mare, Lianne Smith, en un hotel de la població el 18 de maig del 2010. Ara s’han com­plert 14 anys del crim i a la tomba dels infants algú, com ara els repre­sen­tants de l’asso­ci­ació Vic­tims Abroad, hi posa flors i ninos per recor­dar-los. Els nens van ser enter­rats el 8 de juny del 2010, vint dies després del crim, i l’Ajun­ta­ment es va fer càrrec dels cos­tos perquè ni la seva mare, empre­so­nada pel doble assas­si­nat, ni el seu pare, Mar­tin Smith, lla­vors pres per pederàstia a la Gran Bre­ta­nya, tenien diners per assu­mir el cost i cap fami­liar va recla­mar els cos­sos de les cri­a­tu­res. Se’ls va fer una cerimònia a la parròquia de Sant Romà amb l’assistència dels mem­bres del con­sis­tori i se’ls va inhu­mar en un nínxol de pro­pi­e­tat muni­ci­pal, on encara avui con­ti­nuen. Per con­tra, la seva mare, Lianne Smith, con­dem­nada pel TSJC a 24 anys pel doble assas­si­nat, va ser tras­lla­dada a la Gran Bre­ta­nya ja fa temps, després que sol·licités poder anar a com­plir la con­demna al seu país, una cir­cumstància que va pas­sar des­a­per­ce­buda a la premsa i que només s’ha men­ci­o­nat en un epi­sodi de Crims. Des del febrer del 2013, quan el TSJC li va rebai­xar a 24 anys la pena de 30 anys impo­sada per l’Audiència de Girona, Lianne Smith no ha tor­nat a aparèixer a les cròniques periodísti­ques i no es des­carta, depe­nent del fun­ci­o­na­ment del règim peni­ten­ci­ari del seu país, que actu­al­ment ja tin­gui períodes de lli­ber­tat. La con­demna se li va rebai­xar en esti­mar el TSJC que en lloc d’ate­nu­ant sim­ple se li podia apli­car una exi­ment incom­pleta per ano­ma­lia psíquica per les para­no­ies i deli­ris de per­se­cució que tenia Lianne, que temia que els ser­veis soci­als li pogues­sin pren­dre els seus fills després que el seu com­pany fos detin­gut i extra­dit a la Gran Bre­ta­nya, on se’l recla­mava per pederàstia, denun­ciat pre­ci­sa­ment per la filla gran de Lianne, que va asse­gu­rar que Smith abu­sava d’ella. Lianne Smith tenia una gran dependència del seu marit, que havia prac­ti­cat la hip­nosi a la tele­visió britànica, i no va donar cre­di­bi­li­tat a la denúncia de la seva filla. Arran de la denúncia, patint per si li pre­nien la custòdia de Rebecca, van fugir de la Gran Bre­ta­nya i van anar a viure a Bar­ce­lona, on va néixer Daniel. Quan els Mos­sos van dete­nir Mar­tin Smith per una recla­mació de les auto­ri­tats britàniques, Lianne Smith va témer que els ser­veis soci­als li ani­rien a treure els fills i lla­vors va deci­dir mar­xar amb ells a Llo­ret i es van ins­tal·lar a l’habi­tació 101 de l’hotel Mira­mar, on els va matar. Va dir que tenia la intenció de suïcidar-se però no ho va fer. Mar­tin Smith, que va ser con­dem­nat a 16 anys de presó per pede­rasta, sí que es va suïcidar, a la presó, a Angla­terra.