Sense oblit

Evi Rau­ter, la noia que va ser tro­bada pen­jada en un pi de Port­bou el 1990 i que va ser una “sense nom” durant 32 anys, tindrà un monu­ment a la seva memòria i a la de totes les per­so­nes sense nom, al cemen­tiri de Figue­res. Així ho ha acor­dat l’alcalde de Port­bou, Gael Rodríguez, amb Cris­tina Rau­ter, la ger­mana de l’Evi, que es van tro­bar per­so­nal­ment al cemen­tiri de Figue­res, men­tre es feien els tre­balls de recerca per inten­tar recu­pe­rar el cos. L’escul­tura seguirà els paràmetres de dis­seny i de mate­rial que ha pro­po­sat Cris­tina Rau­ter i s’encar­re­garà a Núria Sur­ri­bas, escul­tora i cera­mista esta­blerta a Colera, que hi posarà la mà artística i el sim­bo­lisme que es vol donar a l’obra. Gael Rodríguez ha expli­cat que s’ha con­sen­suat que l’escul­tura s’emplaci al cemen­tiri apro­fi­tant que ara es farà una remo­de­lació i així treure pro­ta­go­nisme al pi on va aparèixer pen­jada, que s’ha con­ver­tit en un punt de pele­gri­natge de curi­o­sos i on alguns espon­ta­nis ja havien posat una placa de fabri­cació pròpia per recor­dar Evi Rau­ter i els sense nom. Una solució que con­ci­liarà les postu­res dels par­ti­da­ris de recor­dar públi­ca­ment Evi Rau­ter i les per­so­nes sense nom i els con­tra­ris que el pi es con­vertís en un punt de con­cen­tració de curi­o­sos.

El monu­ment ofi­cial a Evi Rau­ter i les per­so­nes sense nom estarà a poca dis­tan­cia del pi i molt a prop també del monu­ment a Wal­ter Ben­ja­min. Hi ha força coin­cidències entre l’enal­tit filòsof ale­many d’ori­gen jueu i la jove ita­li­ana: tots dos van aca­bar els seus dies a Port­bou en cir­cumstàncies encara mis­te­ri­o­ses i, segons les hipòtesis ini­ci­als, tots dos es van suïcidar, Ben­ja­min amb una sobre­dosi de mor­fina i Rau­ter pen­jant-se. Però en tots dos casos, a poste­ri­ori, es va posar en dubte la tesi del suïcidi i es va plan­te­jar la de l’assas­si­nat. Ben­ja­min va ser enter­rat a Port­bou, però va aca­bar a la fossa comuna i ara no se sap on és exac­ta­ment el cos, i el monu­ment ser­veix de tomba simbòlica. I en el cas d’Evi Rau­ter, consta regis­trat que va estar enter­rada deu anys al nínxol 134, al cinquè pis de depar­ta­ment pri­mer del cemen­tiri de Figue­res, i que, el 2001, els ope­ra­ris la van posar a la fossa comuna.

Aquesta set­mana, s’ha exca­vat tot el ter­reny que ocu­pava la fossa comuna sota la direcció i super­visió de tres espe­ci­a­lis­tes –Laia Nogué, tècnica en ana­to­mia patològica i cri­minòloga forense de la Facul­tat de Medi­cina de la Uni­ver­si­tat de Vic, l’arqueòleg Ot Ordeig i el veterà forense Narcís Bar­da­let–, amb l’objec­tiu de tro­bar el cos embal­sa­mat d’Evi Rau­ter. No hi era i no es podrà com­plir el desig de la família de retor­nar-lo a Lana, el seu poble. On és el cadàver d’Evi Rau­ter con­ti­nua essent un mis­teri, com ho va ser la seva apa­rició, el 4 de setem­bre del 1990, a Port­bou.

Sense cadàver, l’escul­tura serà el seu memo­rial, al cemen­tiri de Port­bou, on se l’havia d’haver enter­rada, perquè la llei fixa que les per­so­nes no iden­ti­fi­ca­des s’han d’inhu­mar al muni­cipi on s’ha tro­bat el cadàver. El monu­ment serà on havia de ser ella.