europa
L’alerta primerenca va salvar vides a l’allau de Suïssa
El bon funcionament del sistema d’avís d’emergències va permetre prendre mesures per prevenir els efectes d’una allau de gel, fang i pedres que va sepultar el poble de muntanya de Blatten
a El bon ús i funcionament de les prediccions i del sistema d’alerta primerenca va permetre salvar la vida dels més de tres-cents habitants de Blatten, un poble suís que va quedar sepultat el dimecres per una allau de gel, roques i fang que es va desprendre d’una glacera pròxima, un desastre relacionat amb el canvi climàtic.
“Els suïssos van fer tot com un exemple de manual del que s’ha de fer: van advertir a la població i van evacuar a les persones fora de la zona de perill. Ni el paisatge ni el llogaret tornaran a ser mai els mateixos, però es va mostrar com podem usar els pronòstics i les alertes per a salvar vides”, va dir la portaveu de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), Clare Nullis.
Els mesuraments indiquen que en cinc dels últims sis anys va ocórrer el retrocés més ràpid de glaceres que s’hagi observat en el planeta i que entre 2022 i 2024 es va perdre una massa rècord d’aquests.
Basant-se en la compilació de dades a escala global (disponibles des de 1975), el Servei Mundial de Monitoratge de Glaceres considera que han perdut en total més de 9 bilions de tones. “Això equival a una gegantesca massa de gel de la grandària d’Alemanya i d’un gruix de 25 metres”, va comparar Nullis. A Suïssa, les glaceres alpines van perdre un 10% del seu volum entre 2022 i 2023.
En la zona on s’erigia el poble de Blatten, en el cantó de Valais, l’amenaça continua present, però ja no prové de la glacera Birch, que el va destruir fa dos dies, sinó d’un llac format per les aigües del riu Lonza i que han quedat bloquejades per la massa bolcada des de les altures.
No obstant això, en les últimes hores s’ha observat que l’aigua ha començat a obrir-se pas a través d’aquesta massa, tot i que persisteix el risc d’una crescuda extrema, segons ha reportat el Servei de Perills Naturals de Valais.
Per aquest motiu es manté oberta la possibilitat que l’evacuació, que fins ara ha afectat 365 persones, s’estengui als pobles situats aigües avall, ja que un desbordament podria inundar la part inferior de la vall.
