Sandra, una fiscal sota sospita

Una notícia de pos­si­ble cor­rupció i tràfic d’influències apa­re­guda els dar­rers dies esquitxa la que va ser fis­cal a Girona San­dra María Fagil Fraga, sos­pi­tosa d’haver afa­vo­rit, quan estava des­ti­nada a les Canàries, Moha­med Jamil Der­bah, el capi­tost d’una trama de nar­cotràfic i cor­rupció empre­sa­rial, en què també hi havia impli­cats poli­cies, entre ells la pare­lla de la fis­cal, Fran­cisco Moar, excap de la bri­gada de poli­cia judi­cial de Tene­rife i la uni­tat de droga i crim orga­nit­zat (Udyco), que es va reti­rar fa poc i que ha estat detin­gut per Afers Intern rela­ci­o­nat amb la trama cri­mi­nal de Der­bah, que s’enri­quia amb el nar­cotràfic enco­bert sota la gestió de club cannàbics a les Canàries. Un informe de la poli­cia que va des­vet­llar El Mundo apunta que hi ha docu­ments que ava­len que Fagil, que ara està des­ti­nada i exer­ceix a Galícia i que de moment no està impu­tada, s’hau­ria ocu­pat que alguns mem­bres de la trama de Der­bah fos­sin alli­be­rats o fins i tot que no hagues­sin d’entrar a la presó a canvi, men­ci­ona l’informe, de con­tra­pres­ta­ci­ons econòmiques.

San­dra Fagil, que és gallega d’ori­gen, va exer­cir a Girona com a fis­cal de jurats, com­par­tint tas­ques en la ins­trucció d’homi­ci­dis amb el fis­cal Víctor Pillado, que lla­vors era la seva pare­lla, ara tras­lla­dat a la fis­ca­lia del Suprem. Fagil també va ser fis­cal espe­ci­a­lit­zada en estran­ge­ria, tre­ba­llant frec a frec amb la Policía Naci­o­nal a la fron­tera, i es va carac­te­rit­zar per les seves actu­a­ci­ons per obte­nir ordres de pro­tecció per a les vícti­mes de tràfic de per­so­nes i les pros­ti­tu­tes que col·labo­ra­ven per dela­tar els pro­xe­ne­tes que les explo­ta­ven. La Policía Naci­o­nal li va con­ce­dir la Creu al Mèrit Poli­cial amb dis­tin­tiu blanc.

Entre els molts casos d’homi­ci­dis que va ins­truir, hi ha el de l’assas­si­nat per­pe­trat a la casa de Bla­nes de mossèn Jaume Rei­xach, quan el fillol del capellà, Kekeo Mora­les va morir a mans d’Eulo­gio Sol Luma­lang, un altre home pro­te­git del capellà. Fagil va ser la nit del crim a la recons­trucció dels fets amb el sos­pitós i Rei­xach a l’esce­nari, que no va ser pre­cin­tat per ordre judi­cial, de manera que el capellà hi va per­noc­tar i, l’endemà, va ser qui va tro­bar el gani­vet arma del crim, dar­re­reel cubell de les escom­bra­ries, que no s’havia tro­bat durant la ins­pecció poli­cial i judi­cial. Al final del judici, Fagil va dema­nar que s’obris­sin diligències a part a Jaume Rei­xach per tràfic de dro­gues després que, en la decla­ració que va fer en el judici, admetés que en con­su­mia i reme­nava a casa seva. Però el tri­bu­nal ho va deses­ti­mar. Fagil també va ser l’encar­re­gada del cas de l’expo­li­cia local de Girona Anto­nio Alca­raz, que va matar la seva cunyada i va inten­tar matar la dona a Cal­des de Mala­ve­lla. En aquest cas, el judici es va haver de repe­tir perquè l’acu­sat va rene­gar del tracte que havia fet la fis­cal amb el seu advo­cat i el Suprem va orde­nar que es repetís. En el segon judici, el març del 2017, Fagil ja havia dema­nat el tras­llat a Madrid i la va subs­ti­tuir Enri­que Barata.

Altres casos d’homi­ci­dis que va por­tar San­dra Fagil: l’assas­si­nat del veí de Llança Àngel Lluís de Roa, mort a punya­la­des i cre­mat a Colera; el cas del tiro­teig mor­tal al mas Piber­nat de Bor­dils, el 2014, que va aca­bar amb dos homes morts, quan inten­ta­ven assal­tar la casa per robar mari­hu­ana; el de la mare i les dues filles que, el 2015, van morir després de pre­ci­pi­tar-se des d’un edi­fici de Girona –Fagil va dema­nar el sobreseïment en no veure pos­si­bi­li­tats d’atri­buir delicte a cap per­sona–, i va acon­se­guir la con­demna de sis anys de presó per la vio­lació d’una pros­ti­tuta que exer­cia a l’N-II. Després de Girona, va estar des­ti­nada a Madrid, i d’allà va anar a la fis­ca­lia d’Arona, a Tene­rife, on hau­ria fet les conei­xen­ces amb la trama de Der­bah que, segons la poli­cia, li hau­rien fet pas­sar la línia de lega­li­tat. Ara, exer­ceix a la Coru­nya.