Fátima, la magistrada més togada

Aquest vespre el món dels togats gironins acomiadarà amb una festa una de les seves il·lustres representants, que es jubila després de més de 38 anys d’exercici. Parlem de Fátima Ramírez Souto, magistrada presidenta de la secció tercera (penal) de l’Audiència de Girona. Fátima Ramírez, nascuda el 19 de novembre del 1961 a Torres del Obispo-Graus (un petit poble d’Osca que no arriba als 200 habitants), però ja de ben petita va arribar a Barcelona, ciutat on el 1987 va aprovar les oposicions, amb Enric Anglada com a preparador. Va tenir el seu primer destí al jutjat de primera instància i instrucció de Valls, i el 1989 ja va arribar, acompanyada del que llavors era el seu marit, amb plaça de metge a la ciutat, a Girona, al jutjat de districte número 1. Va ascendir a magistrada el desembre de 1989 i va ser destinada al jutjat penal núm. 2 de Girona, on va estar fins al desembre del 1995, moment en què es va crear la secció tercera de l’Audiència amb competència exclusiva penal i va entrar com a magistrada fins al 2001, quan va ocupar la plaça de presidenta, arran del fet que Fernando Lacaba va ser anomenat president de l’Audiència. I s’ha mantingut en el càrrec fins ara, tot i que en un breu lapsus de temps va ser presidenta de l’Audiència de Girona arran de la vacant que va quedar quan Lacaba va marxar, però va ser per un període molt curt, ja que una lesió fent esport de neu la va obligar a agafar la baixa. Aquest és el currículum neutre i objecte de la magistrada Ramírez, però a darrere hi ha moltes històries humanes i apassionants que li ha tocat jutjar. Si li demanes quin és el cas que més l’ha impactat en tota la seva carrera, en selecciona dos. El primer: el de la mare, Maria Àngels Freixas, que va sedar la seva filla i després la va ofegar a la banyera. Fátima Ramírez va ser ponent de la sentència que va condemnar la infanticida a 20 anys de presó i va descartar que fos ingressada en un psiquiàtric. I el segon: el segon judici contra Josep Talleda (considerat l’assassí en sèrie de les Guilleries) jutjat per l’assassinat de la prostituta albanesa Vjollca Papa que va llançar al riu embolicada en plàstics després d’haver-la tingut dies al congelador. Ramírez recorda que a mig judici es van aixecar les sospites que Talleda també estava darrere la desaparició i assassinat de Maria Teresa Rubio, la dona d’un company seu de la presó. La magistrada Ramírez Souto també va presidir el jurat que va jutjar, per l’assassinat de la seva primera dona a Anglès, Jordi Magentí (ara famós perquè li atribueixen el doble crim de Susqueda que ell nega). La magistrada que ara es jubila també va jutjar el cas, excepcional, del triple crim de Darnius, en què va seure al banc un suposat sicari francès, Rhani el Messaouddi, per la mort de dos homes que van aparèixer carbonitzats dins d’un cotxe i un tercer cosit a trets en una zona boscosa.

Les anècdotes viscudes són moltes, però n’hi ha una que ressalta per sobre de totes i que demostra el bon humor de la magistrada Fátima Ramírez, quan ella mateixa recorda que va estar a punt de passar a la història com la magistrada que havia condemnat Chuck Norris, el famós actor. Per un lapsus, la magistrada va posar el nom de Chuck Norris, en la sentència que havia de condemnar un tal Cluck Williams. La magistrada va haver de rectificar la sentència per exonerar Norris i el cas li va valer ser protagonista d’una simpàtica crònica de l’especialista judicial Fidel Balès titulada: “Això no és Hollywood.” Encara que la realitat que ha hagut de veure la magistrada en els centenars de judicis que ha fet moltes vegades supera la ficció. En aquesta línia, Fátima Ramírez va absoldre el delinqüent de pel·lícula Martí Cots Saleta, més conegut com El Ramblo de la Cerdanya, d’un procés que li havia obert la fiscalia d’Andorra per blanqueig de capitals i assalt a una casa del principat. No és cap lapsus. És un cas d’Andorra i el va sentenciar Fátima Ramírez, que des del 2014 també és magistrada de la sala penal del Tribunal Superior d’Andorra, en virtut d’un conveni de col·laboració de justícia entre els dos països. A Andorra hi continuarà portant la toga.