Policia al servei de la llei de Déu

“–Vols ser consagrat al servei de l'Església per la imposició de les meves mans i pel do de l'Esperit Sant?

”–Si, ho vull.

”–Vols exercir amb humilitat i amor el ministeri dels diaques com a col·laborador de l'orde sacerdotal
i en bé del poble cristià?

”–Si, ho vull.

”–Vols guardar amb consciència pura el misteri de la fe, com diu l'Apòstol, i predicar-lo de paraula
i d'obra, segons l'Evangeli i la tradició de l'Església?

”–Vols, en el teu nou estat de vida, mantenir i augmentar l'esperit d'oració i en aquest esperit, segons la teva condició, ser fidel a la pregària de la litúrgia de les Hores pel bé de l'Església i també de tot el món?

”–Si ho vull.

”–Vols imitar sempre la vida de Crist, tu, que repartiràs el seu Cos i la seva Sang quan serviràs a l'altar?

”–Si ho vull fer amb l'ajuda de Déu.

”–Em promets respecte i obediència a mi i als meus successors?

”–Si ho prometo.”

Aquest interrogatori, de preguntes i respostes preparades, que constitueix el ritual d'ordenació eclesiàstica, el van mantenir ahir a la catedral de Girona el bisbe, Francesc Pardo, a qui li pertocava formular les preguntes. I les respostes corresponen a l'home que es presenta com a candidat a diaca, que s'anomena escollit durant la cerimònia. En aquesta ocasió l'escollit era Ignasi López Clevillé, de la parròquia de Sant Esteve de Llémena, que després de la imposició de mans, d'escoltar la lletania mentre ell romania estirat de bocaterrosa als peus del bisbe i de la corresponent imposició de l'estola i la dalmàtica, es va convertir oficialment en diaca permanent
al servei de l'Església.

L'ordenació d'un nou prevere o un diaca ja és una notícia destacada i el dia d'ahir va ser una “festa gran”, en paraules del bisbe, perquè no és un fet gaire habitual però el fet que Ignasi López ja fos un servidor de la societat per la seva condició de policia –actualment és l'inspector cap de la policia local d'Olot– va donar més transcendència a la cerimònia, que va omplir la catedral de feligresos, amics i parents i també diferents representants del món policial,
alguns vestits d'uniforme.

El ritual d'ordenació el va presidir el bisbe de Girona, i hi van participar també el vicari general, vint-i-un capellans i set diaques, a banda de López Clevillé, que hi va entrar com a candidat escollit i en va sortir com a diaca permanent. I com a tal podrà celebrar diferents serveis eclesiàstics, com batejos, enterraments i casaments, i donar suport espiritual a presos, malalts i gent gran. Podrà oficiar la celebració de la lectura de la paraula, però no podrà celebrar missa perquè no pot fer la consagració, ni podrà confessar, ni administrar la santa unció. És a dir, no pot perdonar.

Al final de la cerimònia, després que el bisbe li lliurés el llibre dels evangelis, el nou diaca va dirigir-se als assistents per proclamar
la seva fe. “M'he enamorat de Jesús i he cregut que ell em demanava més compromís” i va agrair el suport que havia obtingut per seguir el camí de l'Església tant dels companys de professió com dels seus pares i sobretot per la seva dona i els seus quatre fills.

El bisbe també va explicar la comprensió que l'esposa de López havia mostrar i va apuntar que entenia quina havia de ser “la seva sorpresa” quan el seu marit li va dir que volia ser ministre de l'Església. Com a diaca permanent, López Clevillé, no té cap incompatibilitat amb la vida matrimonial però en el supòsit que mai es quedés vidu l'Església no li permetria tornar-se a casar.