Jutgen un transportista per una violació a l'N-II, a Pontós

L'Audiència de Girona va ser el marc ahir d'un judici per un delicte d'agressió sexual comès pre­sump­ta­ment per un ciu­tadà d'ori­gen romanès, Cata­lin Cim­pe­anu, que va ser denun­ciat per una noia que exer­cia la pros­ti­tució a la car­re­tera N-II, a Pontós. La fis­cal, San­dra Fagil, demana deu anys de presó per a l'acu­sat. En la seva decla­ració, l'home va negar que hagués actuat de manera vio­lenta con­tra la víctima i va qua­li­fi­car de “nor­mal” la relació que hi va man­te­nir. Els fets van tenir lloc el 25 de febrer del 2015. A pre­gun­tes de la fis­cal, Cim­pe­anu va expli­car que, en aque­lla època, tre­ba­llava per a una empresa de trans­port inter­na­ci­o­nal i que l'N-II for­mava part de “la seva ruta habi­tual”. El xòfer, en arri­bar en un tram situat entre Pontós i Bàscara, va esta­ci­o­nar al voral “per fer un des­cans, men­jar i intro­duir una nova direcció al GPS”. Va asse­gu­rar que, quan va parar, no hi havia ningú, i que va aparèixer una dona després. “Em va pre­gun­tar si volia man­te­nir rela­ci­ons i si podia pujar al cotxe. Li vaig res­pon­dre que sí. Jo no tenia prou diners per pagar i em va asse­gu­rar que no hi havia cap pro­blema, que ja ens entendríem després. No m'explico el motiu de la denúncia. No em va dir que no volia tenir rela­ci­ons. Tots dos vam estar-hi d'acord. Ella con­sen­tia i la seva con­ducta era tran­quil·la, no pas incòmoda.”

La versió de la noia, de naci­o­na­li­tat espa­nyola, va dife­rir total­ment de la del pro­ces­sat. Va rela­tar que l'acu­sat va entrar amb la fur­go­neta fins al des­vi­a­ment on era ella i es va atu­rar a davant seu. A causa de l'idi­oma, li va fer enten­dre sobre­tot amb ges­tos els preus dels ser­veis; el con­duc­tor es va mos­trar dis­con­forme perquè volia pagar menys, si bé va aca­bar can­vi­ant d'opinió. Ales­ho­res l'home va insis­tir perquè se situ­es­sin a la part poste­rior de la fur­go­neta. “Quan érem al dar­rere, va tan­car els pes­tells. Li vaig dema­nar els diners. Em va ven­tar una plan­to­fada a la cara, el vaig empènyer, em va pegar a les cos­te­lles amor­rant-me con­tra un palet i em va indi­car que callés. Jo estava morta de pànic i em vaig que­dar para­lit­zada. Tre­mo­lava i plo­rava. Em va tirar en un matalàs i em va obli­gar a fer-li una fel·lació.”

Quan el trans­por­tista va obrir les por­tes, “va actuar com si res i no tenia la intenció de pagar”. Va mar­xar i la noia va fer una foto al vehi­cle amb el mòbil per apor­tar-la als Mos­sos. Uns dies després, un amic de l'acu­sat li va tru­car per ofe­rir-li diners per tal que retirés la denúncia i ella s'hi va negar, ja que “no vol que quedi impune”. Els agents, per la seva banda, van con­tac­tar amb l'empresa de trans­port i des de la com­pa­nyia van tru­car a l'empleat per comu­ni­car-li que les auto­ri­tats el bus­ca­ven. Cim­pe­anu va acu­dir voluntària­ment a la comis­sa­ria, una acció que el seu advo­cat va posar sobre la taula i a la qual ell, en la seva decla­ració, va al·legar: “Un senyor que té pro­ble­mes amb la llei no va sol a la poli­cia!” La denun­ci­ant el va iden­ti­fi­car tant fotogràfica­ment com en la roda de reco­nei­xe­ment i, des de lla­vors, està en presó pro­vi­si­o­nal.