Successos

Xavier Gabriel Lliset

“Val més ser un fracassat que un envejós”

Pre­su­meix de tre­ba­llar amb una bruixa.

Recordo quan ens vam conèixer. Jo tenia cinc anys i estava jugant, quan va arri­bar volant amb l'escom­bra al revés. La Bruixa, lla­vors, havia com­plert 18 anys, i aquest més de març en va fer 176. Des de sem­pre que som uns grans amics, par­lem i ens veiem sovint.

Entre l'escom­bra, el viatge galàctic i la com­pa­nyia d'avi­ació, algú dirà que està sem­pre als núvols.

Així és i així ha de ser. Als deu anys, un pro­fes­sor ja m'ho deia! Tenia raó, però mai va enten­dre que estar als núvols té avan­tat­ges, ja que pots gau­dir d'una vida insòlita i d'una tran­quil·litat abso­luta. I quan tor­nes, t'ado­nes que la Terra és un pla­neta que cal cui­dar. Va ser aquell pro­fes­sor qui va per­dre el temps i la noció de l'espai.

Vostè ha dit que no es pot tenir sort sense moure un dit.

La sort és per el que la tre­ba­lla. Tam­poc cal fer-ho a molta velo­ci­tat, però sí amb con­tinuïtat, constància, per­se­ve­rança i ambició.

Es cri­tica la lote­ria per ser un joc, però vostè defensa que enri­queix per­so­nes i omple les arques de l'Estat.

La lote­ria no se la pot cri­ti­car, però sí el típic fun­ci­o­nari que deci­deix, amb inconsciència i ignorància, fer can­vis per per­ju­di­car un patri­moni, un negoci i un joc sense ludòpates.

Li agrada tren­car les nor­mes?

Moisès va pujar al Sinaí a bus­car els mana­ments, però el pri­mer que va fer en bai­xar va ser tren­car-los. Sort que hi va tor­nar! Ho vaig lle­gir de petit a l'escola i mai ho he obli­dat, però si alguna cosa dife­ren­cia les nor­mes de Déu i les huma­nes és que aques­tes estan fetes per ser des­truïdes, però amb dife­ren­ci­ació, inno­vació i risc.

Entén l'enveja i la des­con­fiança?

Son sinònims de frus­tració i retard! Val més ser un fra­cas­sat que un envejós. Un fra­cas­sat és qui intenta alguna cosa i no li surt bé, sovint per culpa dels enve­jo­sos. Hi ha res pit­jor que una tem­pesta d'estiu abans d'uns focs arti­fi­ci­als? Els llamps són els enve­jo­sos que, amb la des­con­fiança, amar­gor i mal­dat, només volen fer soroll i tenir el seu segon de glòria.

Diu haver escrit el seu pri­mer lli­bre sense haver-ne lle­git cap.

Cert. Va ser la meva bio­gra­fia, als 42 anys. El meu fill em va rega­lar un lli­bre i, des de lla­vors, n'he lle­git més de 300. Són pocs, però m'ha permès seguir escri­vint i ara publico el quart, Res no és impos­si­ble, i en tinc pre­vis­tos cinc més sobre saber dir no, l'empre­ne­do­ria o el viatge a l'espai.

Un con­sell sobre la vida?

Per cami­nar-hi, acon­se­llo apren­dre a sal­tar.

I per la feina?

Si fas nego­cis, no perdràs mai. Uns cops, gua­nyaràs. I d'altres, aprendràs. I un de regal: els que no somien estan tan des­perts que dor­men tota la vida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.