Medi ambient

Sostenibilitat

El primer port verd

Diverses obres executades al port de la Ràpita contribueixen al fet que esdevingui el primer Green Port de la Generalitat, amb l’objectiu que el consum d’energia a llarg termini tendeixi a un impacte ambiental zero

En altres dàrsenes també funcionen instal·lacions fotovoltaiques recents, i n’hi ha d’altres en camí aprofitant espais existents

La confraria de Palamós ja disposa de panells solars des del 2020 i a Blanes faran una obra similar

El port de la Ràpita esde­vindrà el pri­mer Green Port de les dàrse­nes que ges­ti­ona Ports de la Gene­ra­li­tat, una eti­queta cen­trada en la reducció d’emis­si­ons i l’auto­su­ficiència energètica. En els dar­rers anys ja s’havien ins­tal·lat 340 pla­ques foto­vol­tai­ques a la coberta de la llotja de pes­ca­dors. I, des de fa algu­nes set­ma­nes, hi han afe­git un parc foto­vol­taic de 900 pla­ques ins­tal·lades sobre les cober­tes de les mar­que­si­nes d’apar­ca­ment del moll cen­tral. Sumant-hi els 108 panells addi­ci­o­nals pre­vis­tos al sos­tre de la nova base nàutica, amb un cost d’uns 787.000 euros, el con­junt d’ins­tal·laci­ons faran dei­xar d’eme­tre 195 tones anu­als de CO2 a l’atmos­fera.

El pro­jecte, com en altres casos, s’ha inclòs en les obres de reur­ba­nit­zació i millora d’altres ins­tal·laci­ons als entorns de la mateixa llotja i a prop de la futura base nàutica, que ha de ser la seu de l’escola de vela rapi­tenca i les acti­vi­tats nàuti­ques. Entre les obres de les ins­tal·laci­ons foto­vol­tai­ques, la reur­ba­nit­zació i l’edi­fici, la inversió glo­bal entre l’any pas­sat i aquest exer­cici per posar al dia el port volta els 2,3 mili­ons d’euros. I s’emmar­quen en una estratègia que ja va ini­ciar-se el 2020, i que ales­ho­res ja va per­me­tre rebai­xar la fac­tura elèctrica de la con­fra­ria de pes­ca­dors en uns 24.000 euros anu­als, una cin­quena part de la fac­tura elèctrica d’abans del 2020. La flota pes­quera rapi­tenca és de les cap­da­van­te­res al con­junt de Cata­lu­nya, amb la llotja on es comer­cia amb més tones de peix i marisc cada any. I també hi entren en joc els 1.800 amar­ra­dors, trànsits comer­ci­als i indus­tri­als i l’acti­vi­tat dels cre­uers, molt menor res­pecte a des­ti­na­ci­ons com ara Bar­ce­lona, Palamós i Tar­ra­gona, però activa encara després de la pandèmia. Per això, tot els plans van enca­mi­nats també a l’elec­tri­fi­cació, també, dels molls.

Què és un Green Port?

Els ports verds per­se­guei­xen l’objec­tiu de ser auto­su­fi­ci­ents pel que fa als con­sums energètics en un 100%, fet que d’entrada s’asso­lirà pel que fa a ins­tal·laci­ons en terra, i també amb l’opció de car­re­gar vehi­cles elèctrics ter­res­tres amb la ins­tal·lació de l’apar­ca­ment. Amb vista al futur, el repte és avançar també en l’elec­tri­fi­cació d’embar­ca­ci­ons, un horitzó que encara sem­bla massa llunyà, però per al qual la indústria ja està començant a desen­vo­lu­par models, i solu­ci­ons híbri­des per reduir la con­ta­mi­nació dels motors a l’inte­rior de les dàrse­nes, espe­ci­al­ment per a la nave­gació recre­a­tiva.

Pel que fa a la Ràpita, Ports hi ha apos­tat com a des­ti­nació pilot en trac­tar-se d’una dàrsena vin­cu­lada a un espai natu­ral com és el delta de l’Ebre, que forma part d’una reserva de la bios­fera. El Green Port ha de “desen­vo­lu­par la seva acti­vi­tat tenint en compte l’àmbit econòmic, el medi­am­bi­en­tal i el social de manera sos­te­ni­ble i amb el menor impacte al medi, apor­tant mesu­res de millora de con­trol de la qua­li­tat de l’aire, l’aigua, el soroll i els resi­dus”. I hi pesarà també el dis­seny de la nova base nàutica.

Nàutica popu­lar

Aquest nou edi­fici, que s’aca­barà d’enlles­tir al maig, es pro­jecta com a seu de l’escola de vela local i altres acti­vi­tats nàuti­ques d’interès espor­tiu, recre­a­tiu i turístic. L’objec­tiu és que esde­vin­gui cen­tre de referència per fomen­tar la nàutica de base i poten­ciar les acti­vi­tats vin­cu­la­des a la badia dels Alfacs, amb poten­cial per atraure turisme i deses­ta­ci­o­na­lit­zar-lo a les Ter­res de l’Ebre. La reur­ba­nit­zació de l’entorn ha permès gene­rar també una rampa d’ava­rada d’embar­ca­ci­ons i un moll en forma de gra­de­ria perquè la ciu­ta­da­nia pugui gau­dir d’un espai amb vista a la badia des d’on con­tem­plar acti­vi­tats, i tot ple­gat sem­pre amb la reno­vació d’enllu­me­nat, la inte­gració d’ins­tal·laci­ons foto­vol­tai­ques i un dis­seny sos­te­ni­ble. L’estratègia, emmar­cada en el con­junt de polítiques que s’estan acce­le­rant en el con­text d’emergència climàtica, es com­ple­tarà amb altres acci­ons inclo­ses en el Pla de Ports de Cata­lu­nya Horitzó 2030.

2.250 pla­ques solars, per ara

No és, però, l’únic pro­jecte de Ports per des­car­bo­nit­zar i fer més sos­te­ni­bles les fac­tu­res energètiques d’altres dàrse­nes de gestió directa de la Gene­ra­li­tat. El balanç pro­vi­si­o­nal serà de 2.250 pla­ques ins­tal·lades quan entrin en ser­vei les noves ins­tal·laci­ons rapi­ten­ques, i hi inclo­uen 1.242 pla­ques solars més a les cober­tes de les ins­tal·laci­ons pes­que­res a Roses i Palamós (Empordà), Arenys de Mar (Maresme), Vila­nova i la Geltrú (Gar­raf), Cam­brils (Baix Camp) i Del­te­bre (Baix Ebre), a més de les que ja han ins­tal·lat per abas­tir els con­sums més mode­rats de cinc ofi­ci­nes portuàries a les tres regi­ons en què l’empresa pública portuària cata­lana té repar­tida l’acti­vi­tat.

Les xifres, però, crei­xe­ran en els pròxims mesos, ja que la con­fra­ria de pes­ca­dors de Bla­nes espera que con­clo­guin aviat les obres de millora i reforç de la coberta de la llotja per ins­tal·lar un cen­te­nar llarg de panells foto­vol­taics nous amb una potència de 50 MW. Era un pro­jecte ja pre­vist ante­ri­or­ment, però que ha hagut d’espe­rar que la fase prèvia con­clo­gui per poder-la tirar enda­vant sense posar en risc els ter­mi­nis de la sub­venció euro­pea.

2.250
plaques fotovoltaiques
estima Ports que tindrà en servei al maig, la majoria a la Ràpita.
195
tones
de CO2 deixaran d’emetre’s només a l’Ebre.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia