Alternatives a una sorra que dura poc a les platges
S’estudia la restauració de dunes, la creació de maresmes davant de la costa i dics submergits per frenar onades
El canvi climàtic i la urbanització de la costa acceleren en la pujada del nivell del mar i la pèrdua de sorra
La platja de Gavà fa anys que perd sorra. El 2004 es va alterar el curs natural del Llobregat, ja que es va desviar l’últim tram dos quilòmetres al sud per permetre la construcció de nous dics del port de Barcelona. Un estudi que va elaborar el 2011 el Centre Internacional d’Investigació dels Recursos Costaners sobre les platges de Gavà i Viladecans va concloure que hi havia un important retrocés de la línia de la sorra atribuïble a l’ampliació del port i a la manca d’efectivitat de les mesures correctores. L a solució que es va trobar per minimitzar la pèrdua de l’ample, que era de dos metres a la zona nord de la platja i que es veia agreujada pels temporals de llevant, era l’aportació periòdica de sorra. Volums de 50.000 m³, de 80.000 m³... per generar un ample mínim de 20 o 30 metres.
L’aportació de sorra, però, no és la solució definitiva. “Com més quantitat s’hi posa més ràpidament se l’emporta un temporal”, assenyala el catedràtic Agustín Sánchez-Arcilla, director del Laboratori d’Enginyeria Marítima de l’Escola de Camins de la UPC (LIM/UPC). La sorra que s’aboca a diferents platges del litoral català afectades per la regressió prové de goles de rius, de bocanes de ports, de bancs de mar obert. “Es continua fent, però el volum ha baixat perquè dura molt poc”, explica Sánchez-Arcilla. “I per això nosaltres pensem que les solucions naturals amb volums de sorra més reduïts tenen més futur que les massives.”
L’Ajuntament de Gavà no s’ha resignat a l’aportació de sorra com a única solució. “Fa anys que hi treballem per cercar solucions estructurals, estables i duradores al fenomen de la regressió”, assegura l’alcaldessa, Gemma Badia. El 2020 la demarcació de Costes a Catalunya del Ministeri per a la Transició Ecològica va instal·lar uns geotubs enterrats a la sorra per reforçar les dunes i evitar la regressió. Va ser una solució adoptada per l’impacte del temporal Glòria que encara és a la platja “i que en els últims temporals ha demostrat la seva eficàcia contra la pèrdua de sorra”, segons Badia.
El mes de març, representants municipals van viatjar a Sète, a la Catalunya del Nord, amb membres de set consistoris més i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per conèixer l’atenuador d’onades instal·lat per estabilitzar el litoral. Es tracta d’una estructura formada per geotubs tèxtils de 2.400 metres de llarg i tres metres d’alt submergida a 350 metres de la costa que protegeix de forma estructural les platges del municipi, perquè redueix l’impacte de les onades i esmorteeix la força dels temporals. És una solució que imita els esculls marins que protegeixen les platges de les illes tropicals, i és una idea que Gavà es mostra oberta a adoptar. L’AMB ha traslladat la informació recopilada al Ministeri perquè pugui ser útil per a futurs projectes d’estabilització de platges.
El plantejament de solucions més sostenibles i duradores és similar al que fa el Laboratori d’Enginyeria Marítima de la UPC, que està treballant amb altres investigadors europeus en projectes de restauració costanera. El director del LIM/UPC recorda l’impacte que el canvi climàtic està tenint sobre el litoral català: cada any el nivell del mar puja de mitjana quatre mil·límetres, fet que significa quatre centímetres per dècada. A més, s’estan detectant canvis en la direcció de les onades, ja que darrerament hi ha hagut més episodis de vent del sud que de llevant, cosa que fa que la composició de les platges sigui diferent i s’hagi d’adequar el manteniment a aquest canvi. L’acció humana ha generat unes modificacions a la costa com la que es veu, per exemple, al Maresme: les vies ferroviàries i la carretera N-2 a pocs metres de la platja, així com carrers i edificis, han accelerat la pèrdua de sorra. S’ha construït sobre dunes, “que eren les reserves de salut de les platges, perquè el clima mediterrani sempre ha estat variable”: “Necessitem aquesta zona que faci de matalàs per absorbir aquesta variabilitat”, diu Sánchez-Arcilla.
En la pèrdua progressiva de sorra al litoral català intervenen també la proliferació de ports esportius i l’efecte barrera que els espigons generen a la circulació de sorra. I la urbanització de les conques de drenatge dels rius, fet que altera també la circulació de sediments. Unes alteracions en els entorns costaners que s’estan veient intensificades pel canvi climàtic.
Situació dramàtica a Montgat
La pèrdua de sorra al nord de Barcelona és especialment preocupant, com alerta l’AMB, que gestiona les platges entre Castelldefels i Montgat. I és especialment dramàtica a Montgat, on s’ha perdut el 59% de superfície en quatre anys –Badalona ha perdut el 9% i Sant Adrià ha guanyat el 4%. L’AMB calcula que, per tornar al nivell del 2004, caldria aportar a Montgat 250.000 m³ de sorra. Els 30 quilòmetres entre Montgat i Castelldefels han perdut 87.000 m³ de sorra, el 15% del total, en quatre anys.
Allà on sí que hi ha més espai, a les platges del sud de Barcelona, l’AMB ha apostat per reforçar les dunes. Segons assenyala el cap del servei de platges de l’ens, Daniel Palacios, les dunes del delta del Llobregat tenen una superfície petita amb relació a la mida històrica, i ara sumen 800.000 m² en un perímetre tancat de 35 quilòmetres. L’actuació dels gestors de les platges ha tractat de fer “una mena d’acupuntura en aquestes dunes per tractar de revitalitzar-les”, combinant la restauració amb plantació d’espècies autòctones i la sensibilització ciutadana cap a un espai on no és rar veure conills salvatges i ocells nidificant. En els propers mesos l’AMB assajarà com a prova pilot una passera elevada sobre les dunes de Castelldefels i seguirà delimitant espais amb pals i cordes per evitar el pas de les persones. A banda de la diversitat de flora i fauna que tenen, “les dunes són la primera defensa que tenim a les platges durant els temporals”: “Són un gran reservori de sorra i una defensa per a la regressió de les platges”, afirma Palacios.
Sánchez-Arcilla explica que el laboratori que dirigeix està assajant diverses fórmules al delta de l’Ebre per generar solucions naturals al retrocés de les platges que vagin més enllà de l’aportació de sorra. A la platja de la Marquesa s’han creat dunes petites a l’estil de les que tenia la zona fa un segle. També han fet proves pilot amb dunes amb un nucli de posidònia morta per fer-les més resilients davant les tempestes. L’objectiu és fer “una costa més irregular i més rugosa perquè aguanti millor l’acció de les onades”. El LIM/UPC defensa que la filosofia es podria traslladar a trams de costa més urbanitzats. “Podem plantejar exactament el mateix, guanyar terreny al mar amb una solució més natural.”
En platges que han perdut pràcticament la sorra i estan delimitades per infraestructures dures, una possible solució seria generar petites maresmes davant de la línia del ferrocarril, guanyant espai al mar amb estructures submarines que posteriorment s’omplirien de sorra i també de zones humides i plantes que reproduirien els aiguamolls naturals. “ Totes aquestes obres necessitaran manteniment. I per tant hem de cercar quina és la més eficient. Nosaltres proposem fer proves pilot i veure quina funciona millor”, explica el director del LIM/UPC, que precisa que haurien de ser les administracions les que decidissin què fer i on amb l’objectiu de generar coixins que ajudin a dissipar l’energia de les onades per tal que la sorra de les platges duri més.
Col·laboració institucional
En aquest sentit, la coordinació entre administracions és clau, ja que l’Estat gestiona la franja de la costa més propera al mar i la Generalitat ordena tot el terreny a tocar ja terra endins. El Ministeri per a la Transició Ecològica està desenvolupant accions diverses dins el pla per a l’adaptació al canvi climàtic PIMA Adapta Costas. L’alcaldessa de Gavà destaca: “Gràcies a la reivindicació i als estudis previs aportats pels ajuntaments i l’AMB, el Ministeri ha avançat en el projecte d’alternatives d’estabilització de les platges del Delta, que inclourà propostes específiques per a Gavà amb l’objectiu de protegir les nostres platges i, sobretot, el sistema dunar.” També el Ministeri ha fet obres que han permès fer les proves pilot al delta de l’Ebre. El gerent de l’AMB, Ramon Torra, va explicar dimecres, amb motiu de la presentació de la nova temporada de platges, que l’Estat, la Generalitat, els ajuntaments i l’AMB estan treballant en un protocol de col·laboració per protegir el litoral metropolità de la regressió.
La Generalitat, al seu torn, està elaborant el Pla de Protecció i Ordenació del Litoral (PPOL), un document que sorgeix de la llei catalana 8/2020 de protecció i ordenació del litoral. En les darreres dècades, la Generalitat ha elaborat diversos programes de protecció, com ara els plans directors urbanístics del sistema costaner aprovats els anys 2005 i 2006 per protegir el sòl que no havia estat urbanitzat. Però, com s’especifica en la llei, l’ordenació del litoral català s’ha fet d’una forma molt segmentada, fruit en part de la competència de diferents administracions en el territori. La voluntat ara, inspirada per la recomanació del Parlament Europeu del 2002, és fer una gestió integrada de les zones costaneres. El text legal destaca que les platges són un espai molt sensible als efectes adversos del canvi climàtic, i que el 2060 les platges de Catalunya tindran uns cent quaranta quilòmetres de costa molt vulnerables als efectes dels temporals –el 2016 eren 61 quilòmetres.
El PPOL vol abordar l’alta vulnerabilitat d’aquest espai, amb un tractament individual segons les idiosincràsies locals, i ho vol fer amb “més protagonisme dels ajuntaments”. Segons va explicar Albert Grasa, el coordinador dels treballs del pla, en una jornada sobre els reptes de la gestió del litoral que va organitzar l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya el març, “ja tenim molts plans i instruments” per gestionar el litoral. “Però no podem mirar només les platges o no podem mirar només el fons marí. Hem d’entendre que tot és un sistema interconnectat i que el que passa en un punt afecta l’altre.” I és necessari també estudiar com es comporta el territori en aquesta franja de transició maritimoterrestre. També el canvi climàtic obliga a una estratègia a llarg termini, i per aquest motiu el pla, que es preveu que estigui aprovat el 2027, tindrà una vigència indefinida, amb revisions almenys cada 10 anys.
Adaptació als canvis
L’Àrea Metropolitana de Barcelona ja té els 30 quilòmetres de platges que gestiona a punt per a la nova temporada de bany, i per a això ha calgut adaptar la col·locació d’equipaments i mobiliari a la regressió estructural de la sorra. Aquesta adaptació ha estat necessària pels canvis de pendent i de morfologia de les platges, especialment a Badalona, Gavà i Montgat, on han quedat descalçades algunes plataformes. Segons l’AMB, a causa de la pèrdua de sorra, els mòduls de salvament i de lavabos, algunes passeres adaptades i les ajudes al bany no s’han pogut instal·lar al mateix lloc on es col·locaven fins ara. També s’han hagut de reposar més de 400 metres de tancaments de zones dunars afectades per temporals, especialment a Viladecans i el Prat. La bona notícia és que la platja de Sant Adrià de Besòs ha reobert després dels treballs de descontaminació que l’han tingut tancada quatre anys. I que no perd sorra, sinó que ha crescut un 4% des del 2020 per l’aportació de sediments del riu Besòs.
El canvi de tendència en els fenòmens meteorològics ha obligat a adaptar la gestió de les platges. L’augment de temporals marítims ha fet que la temporada d’estiu s’hagi hagut de preparar abans i amb una previsió més exhaustiva. Hi ha hagut temporals fora de l’època habitual, s’han alternat amb dies excepcionalment càlids i hi ha hagut una tendència important de canvi, amb més episodis de garbí que de llevant i onades més altes. Alhora, les altes temperatures d’alguns dies de la primavera han atret nombrosos usuaris abans de l’inici oficial de la temporada alta, l’1 de juny.