Vilanova reobre la platja Llarga després d’aturar-ne l’especulació urbanística

L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha reobert l’espai natural de la platja Llarga com a zona de passeig i divulgació de la fauna i la flora. Són deu hectàrees a primera línia de mar que als anys seixanta es van qualificar de sòl edificable. La regidora de Medi Ambient de Vilanova i la Geltrú, Iolanda Sánchez, ha celebrat la fita i ha afirmat que és un “símbol” de recuperació ambiental després d’anys d’especulació urbanística. Ara s’ha reobert l’espai amb un itinerari natural senyalitzat per poder fer un recorregut en què s’han recuperat tres antigues llacunes. L’espai incorpora també una aula ambiental.

Quan la platja Llarga va ser qualificada com a sòl urbanitzable, una constructora hi va projectar més de 250 pisos i un hotel. Ara fa vint anys, però, el consistori va aturar el desenvolupament urbanístic de la zona i durant l’última dècada ha treballat per recuperar l’espai verd i eliminar els inicis del que havia de ser el nou barri. “La platja Llarga va ser un símbol d’especulació basada en la construcció, un espai que va ser degradat, un abocador de deixalles d’obres que vam aturar des d’aquest Ajuntament”, ha reivindicat Sánchez. La regidora ha ressaltat que ara s’ha convertit en un altre “símbol”, aquest cop de la recuperació ambiental.

La zona ja tenia els carrers asfaltats i preparats per la futura urbanització que s’havia de construir, una obra que ja ha estat retirada. Al seu lloc ara s’han recuperat tres antigues llacunes que s’omplen amb aigües freàtiques. El nou espai natural ara s’aprofitarà per estudiar l’evolució dels temporals marítims mitjançant una aula ambiental. “Hi ha molts llocs que tenim regressió de platges i volem observar si tenim regressió perquè es perd el material o perquè no pot tornar enrere que és el que faria si hi hagués espais naturals com aquest”, ha explicat la tècnica de Medi Ambient del municipi, Ester Toledo.

El projecte de recuperació de l’espai natural de la platja Llarga va començar ara fa deu anys amb un pressupost d’un milió d’euros i mig i està en constant evolució. Toledo ha afirmat que no el volen tancar com a “espai definitiu” sinó entendre’l com un “laboratori viu” des d’on analitzar com avança el canvi climàtic.