La Rambla de les Gavarres
El Consorci de les Gavarres treballa per reordenar l’afluència d’usuaris a l’espai natural protegit
Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura és el municipi amb més terreny en aquesta àrea natural
La pedagogia i el diàleg són les claus de l’estratègia per ordenar l’accés i les activitats a la zona
En un reportatge sobre la temporada de bolets publicat en aquest diari, el meteoròleg i expert micòleg de la vall de Farró de Bianya Jordi Zapata recomanava als recol·lectors gaudir del bosc i no anar folls darrere dels rovellons, els camagrocs i les múrgoles. Deia que la recol·lecció de bolets no ha de ser una competició, sinó una activitat que posi en valor la tranquil·litat que els espais forestals transmeten als qui hi accedeixen i feia una crida als boletaires perquè mantinguin una actitud de contemplació dels boscos i de tots els elements que hi ha, una actitud relaxada i sense elevar el to de veu. Fins i tot recomanava redactar, consensuar i aprovar un reglament per als recol·lectors de bolets aprofitant els coneixements de la gent gran i de la gent de pagès arrelats al territori.
Tot això ve a tomb, perquè, el Consorci de les Gavarres està treballant per reordenar l’afluència d’usuaris d’aquest espai natural protegit des que, duran l’època de les restriccions de la pandèmia de la covid-19, es va convertir en “la Rambla de Barcelona”. Aquesta expressió és de l’alcalde de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura i president del Consorci de les Gavarres, Daniel Encinas, que pedagogia i el diàleg són, doncs, les claus de l’estratègia del Consorci de les Gavarres per ordenar l’accés i les activitats a l’espai protegit. Recorda que es tracta d’un espai natural protegit, on hi ha molta biodiversitat, en el qual, depenent de l’època de l’any, no s’hi hauria de poder circular amb bicicleta o moto, perquè aquesta biodiversitat podria quedar afectada. Hi ha molts exemples, un és molt clar: no s’hauria de poder circular amb moto durant l’època de niar les aus. “Ens trobem amb una gran afluència de ciclistes, excursionistes i vehicles motoritzats i, entre els mesos de març i juny, rallis, curses de motos, comencen les marxes populars...”, explica. I hi afegeix: “La gent es pensa que les Gavarres és un espai boscós públic i de lliure circulació, quan, més el noranta per cent de la seva superfície, és privada. Si vols passar per un camí, que no sigui una pista forestal, has de demanar permís”. A més, sentencia: “No es poden anar obrint corriols, quan, als mateixos propietaris, se’ls està dient que no poden fer el que vulguin per poder preservar la flora, la fauna, la biodiversitat... i pel risc d’incendis”.
L’espai natural protegit de les Gavarres és molt ampli, implica territori de molts municipis de dues comarques i hi ha molts punts d’accés. Per tant, establir un control dels qui volen accedir-hi és pràcticament impossible i menys amb els mitjans limitats amb els quals compta aquest organisme. Per respondre a aquesta realitat i també per convicció, els gestors han optat per una regulació en positiu. “Sempre intentem diferenciar allò que pot provocar una molèstia i una afectació a l’entorn d’allò que és per gaudir”, afirma Encinas.
Per això, el consorci ha redactat un protocol, que preveu, per exemple, que els promotors d’activitats que es volen fer en espais de les Gavarres hagin d’avisar amb un cert temps d’antelació, directament al Consorci o bé als ajuntaments del territori afectat. “Hi ha una comunicació bidireccional entre els ajuntaments, el Consorci i els agents i els propietaris forestals i això evita una superposició d’activitats i, per tant, la massificació en punts concrets”, diu. A la vegada, aquesta comunicació entre tots els agents implicats juga a favor d’una vigilància activa, que, amb els recursos i personal actual del Consorci, seria impossible de dur a terme per sí sol.
Diàleg
La pedagogia i el diàleg són, doncs, les claus de l’estratègia del Consorci de les Gavarres per ordenar l’accés i les activitats a l’espai protegit. Així, els tècnics estan treballant amb els representants de clubs ciclistes i excursionistes usuaris de la zona per conscienciar sobre la importància de l’entorn natural de les Gavarres, dels seus valors i per arribar a consensos, quant a l’ús respectuós que en poden fer per a les seves activitats. A més, l’ens gestor està impulsant moltes iniciatives pedagògiques i socials en aquest mateix sentit. Així, doncs, ofereix activitats d’un o de mig dia a la finca Vilallonga de Cassà de la Selva i les adapta a l’entorn del centre educatiu quan el desplaçament es pot fer a peu. Aquestes activitats compten amb el suport del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat, de la Diputació de Girona i del Consell Comarcal del Gironès.
És rellevant també el Festival d’art i paisatge a les Gavarres, el Landart, una proposta de cultura i lleure que té per objectiu fer reflexionar i fer canviar la mirada que els espectadors tenen sobre el paisatge. De fet, aquesta relació d’art i natura és una altra manera més de donar a conèixer aquest espai natural protegit i posar-lo en valor. Els artistes que hi participen creen durant una setmana obres efímeres sobre el terreny amb materials naturals. Aquestes propostes artístiques són visitables fins que la mateixa natura, amb el pas del temps, les esborra.
Un altre projecte, potser un dels més ambiciosos, és la creació d’una cartera de productors de productes de quilòmetre zero. Sota la marca Gavarres Km0, ara per ara, s’apleguen una trentena de productors d’agroaliments produïts i manufacturats al territori i amb un maneig tradicional i ecològic. En l’actualitat i sota aquesta marca, es pot trobar mel, vi, melmelada, formatge, oli, infusions, fruita i verdura, llet i productes derivats de la ramaderia ecològica. Aquesta marca identifica productes que no son viatjats, que tenen una qualitat contrastada i que amb la marca Gavarres alimenten mútuament la seva difusió.
Potser, a més, el primer pas d’una futura denominació geogràfica protegida, com en el cas de determinats productes de la zona volcànica de la Garrotxa, que es promocionen amb el distintiu del parc natural. En aquest cas en concret, els fesols de Santa Pau són els que han aconseguit una denominació geogràfica, que n’assegura la procedència i els estàndards de qualitat.
Els municipis de les Gavarres, doncs, han iniciat un camí que farà créixer el respecte pel seu entorn natural i l’interès per la zona.
