Senglars sota un control discutit pels caçadors

Primer PCP contra el senglar

Amb els PCP, el departament aspira a una estratègia a més llarg termini, amb una vigència amb un horitzó de cinc anys i basada en l’estadística mitjana dels darrers quatre anys. Els caçadors continuen sent la pedra angular del sistema a l’hora de capturar la fauna. Però ara hi entren en joc també els mitjans públics de la Generalitat –modestos, d’entrada, amb quatre equips itinerants integrats cadascun per tres tiradors i un tècnic– i els pagesos armats, un perfil que en paral·lel es vol fomentar amb cursos formatius teòrics i pràctics –vegeu peça adjunta–. La pagesia fa anys que els reclama, i la Unió de Pagesos (UP), al marge dels dos primers PCP a Ponent –centrat en els conills– i Rocacorba –en el senglar–, en reclama més contra aquest ungulat per protegir conreus a les Terres de l’Ebre i el Pirineu –on el cérvol és l’altra amenaça paral·lela–. Fonts d’Agricultura expliquen que s’hi està treballant i els aprovaran aviat.

Recel dels caçadors

Per fer front a la proliferació de senglars, el PCP de Rocacorba es mantindrà actiu fins al 31 de març del 2030 i marca la directriu que en aquest primer any el 70% de captures siguin femelles i el 80%, exemplars joves. Una xifra objectiu de 1.779 exemplars fins a l’estiu del 2026 que des de les associacions de caça veuen fora de context, perquè diuen que entren en el càlcul centenars d’exemplars abatuts amb anterioritat.

Per aquest motiu, han demanat que s’actualitzin els censos, tant de població com de danys en conreus, sobre el terreny. I des del departament defensen que s’estan revisant objectius: sobre les dades de captures de la temporada cinegètica, que es va tancar el 30 d’abril, i amb l’activació d’alguns nous recursos tecnològics, com ara els vols amb drons. Poden ser diürns, per comprovar l’estat dels sembrats, però també nocturns, amb càmeres tèrmiques que detecten exemplars aïllats o camades campant pels camps i boscos inscrits dins de les dotze àrees dels vedats.

Els caçadors de Rocacorba, però, mostren cansament pel fet d’estar sempre sota la pressió mediàtica i per aquest PCP, que, pel que fa al senglar, els torna a situar al mig del laboratori de proves durant cinc anys. La temporada ordinària ja se’ls havia allargat tant pel davant –de l’octubre al setembre– com pel darrere –de cloure’s al febrer a fer-ho ara el 31 de març–. Des d’aquell dia fins a l’inici de l’estiu, hi entren ara en joc “els mètodes més selectius”: aguaits estàtics o itinerants entre camps, i els recorreguts nocturns que, a la zona, els caçadors sostenen que han estat fent aquest juny diversos cops cada setmana. I, en el seu cas, la convivència amb alguns dels pagesos deriva més cap a la competència.

El president de l’associació de caça, Toni Bosacoma, defensa: “Majoritàriament, amb els pagesos ens entenem, i si hi ha molèsties en punts concrets, n’anem parlant i hi intensifiquem la pressió nocturna.” Però admet les “friccions amb un parell” de propietaris que acusa d’extralimitar-se més enllà dels camps on havien comunicat i demanat permisos per fer-hi aguaits nocturns. Altres queixes de Bosacoma, derivades, rauen en factors com ara que aquest cap de setmana passat s’havien demanat autoritzacions –concedides per la flexibilitat que atorguen tant el decret com el PCP– “en camps ja recol·lectats”. O bé que quan apareixen de dia senglars abatuts, suposadament per pagesos, els Agents Rurals els diuen que la retirada de fauna morta, en darrera instància, és responsabilitat dels caçadors com a únics titulars de l’explotació del vedat.

Actuació nocturna i més riscos

Haver de fer hores extres, a les nits i durant més mesos, agreuja el cansament. Però preferirien mantenir el control sobre el conjunt de l’àrea de caça, i una actuació més moderada dels pagesos. A diferència del PCP de Lleida, on els conills es poden abatre amb cartutxos de perdigons, en el cas dels senglars calen cartutxos de bala o, directament, bales llargues, “amb un abast i perill molt més gran”. Per la seva part, el president de la Societat de Caçadors de Banyoles i Comarca, Manel Pulido, amb vedats limítrofs amb Rocacorba, es mostra radicalment contrari a la caça nocturna: “Si hi ha danys als conreus, hi ha el recurs dels aguaits diürns, perquè no volem que se sentin trets de nit.”

La pagesia, però, defensa el pas endavant dels PCP i, a més d’aquest retard en la tramitació dels plans, en denuncia més. UP també considera “inacceptable, atesa la greu situació de danys de fauna, que s’hagi d’esperar més d’un any perquè arribin els vuit nous cotxes del cos d’Agents Rurals [la licitació es va publicar el 3 de desembre del 2024 i no està previst que arribin fins a finals d’any]”. I afegeix al debat si caldria reforçar la dotació del cos en efectius, ja no només al conjunt de Catalunya, sinó específicament a les àrees que seran escenari dels PCP vigents i dels que hagin d’arribar en altres zones en el futur.

Els Agents Rurals, a banda del suport addicional en batudes i captures, són la figura que ha d’arbitrar, sobre el terreny, que tothom compleixi amb drets i obligacions. Si hi ha danys, si s’ha segat o no un camp, si tothom caça allà on ha dit que caçaria i si tothom que ho fa té el curs requerit de control de fauna i la llicència d’armes. O què s’abat i si la presa acaba al contenidor o l’escorxador correctament. Molta més feina, a banda, que se’ls gira als que tinguin assignat el torn de nit, encara més pocs que de dia.