La gran esponja de la Vall d’en Bas

La plana de la Vall d’en Bas i les Preses és una gran esponja, però no una esponja qualsevol, sinó l’esponja d’un aqüífer únic, un magatzem d’aigua de pluja amb un conjunt de formacions permeables sorgides del vulcanisme, que flueix per una multitud de fonts. Ho afirmava el prestigiós geòleg i representant científic a la junta de protecció del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, Josep Maria Mallarach, en el col·loqui Sota la terra que trepitgem. Impactes de la variant a l’aqüífer de la vall, organitzat per la plataforma Salvem les Valls, amb el suport de la Unió de Pagesos i de la Cooperativa Verntallat. Mallarach va fer una crida a la prudència per evitar el que podria ser el segon impacte més gran sobre el territori garrotxí. El primer, sempre segons ell, va ser el de l’autovia A-26, la dels túnels de Castellfollit de la Roca, que va qualificar d’il·legal, per la falta de l’estudi d’impacte, per haver-se fet sense el projecte constructiu aprovat i sense incorporar les mesures correctores del Parc Natural.

El geòleg va detallar que sota la plana de la Vall d’en Bas hi ha un aqüífer fluviovolcànic, ara amenaçat pel túnel subterrani de quasi un quilòmetre del sector de Verntallat, que es vol construir per minimitzar l’impacte en aquest barri de la vall i l’escola. Segons ell, és una giozona, declarada reserva natural subterrània, una capçalera resultat de l’acció de colades i de llacs de barratge, en aquest cas per la interacció del volcà Puig Jordà amb el riu Fluvià. I és única, precisament, perquè ha estat modelada pel vulcanisme. Per tant, s’escapa de qualsevol altre model d’aqüífer que els enginyers hagin pogut estudiar en altres obres, és a dir, que per més estudis i dades que s’analitzin, en aquest cas concret, en certa manera, es va a cegues i el resultat de dos anys de treballs amb una setantena de pous d’extracció d’aigua per treballar en sec, situen la zona en una escenari d’una gran incertesa. No queda clar en les 12.000 pàgines del projecte de la variant, com i quan es produirà la recuperació d’aquest aqüífer, que abasteix els pobles de la vall, Olot i els municipis de la llera del Fluvià de la seva rodalia.

Les dades, que han estat molt estudiades pel geòleg Llorenç Planagumà, que no va poder assistir al col·loqui, són molt il·lustratives. La hidrogeòloga i membre del Centre per a la Sostenibilitat Territorial i també de Salvem les Valls, Mireia Jiménez, les va fer públiques. Hi ha la previsió d’extreure, entre els 7 i els 13 metres de profunditat, 1.000 litres per segon, un total de 18,3 hectòmetres cúbics a l’any –un volum que serviria per donar aigua a una població de 207.000 habitants– o 51.840 metres cúbics al dia durant dos anys.

Segons ella, es corre el risc que baixi el nivell del sòl per la compressió dels materials, cosa que pot provocar esquerdes als habitatges de la zona i a les carreteres; hi haurà afectacions als pous de la zona i, entre altres coses, es poden produir microsismes. Per això, tant ella i Mallarach com el president de Salvem les Valls, Moisès Mont, que moderava l’acte, van demanar que s’apliqui un principi de prudència. “Ens la faran”, sentenciava un dels assistents de l’acte, reclamant aturar el projecte. Josep Maria Mallarach lamentava la posició feble del Parc Natural, ja que les seves recomanacions mai no han estat d’obligat compliment. Mont avançava que, si cal, aniran al contenciós administratiu. “El túnel de Verntallat és una hipoteca de cara al futur?”, van qüestionar els ponents, que van insistir en una crida a la prudència.