Infraestructures i serveis

Josep Mateu i Negre

President del RACC Mobility Club

“Els camions de pas podrien parar en determinades hores”

“Caldrien més zones d’estacionament i descans [per als vehicles pesants]. Se n’ha parlat molt, però encara no hi són”

“Si poses una via de peatge, n’hi ha d’haver una d’alternativa. I en molts llocs no existeixen, perquè s’han desdoblat o són massa urbanes”

Els polítics haurien de tenir el coratge d’afrontar inversions, encara que calguin anys i paciència

Josep Mateu presideix el Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) des del 2015, quan arran de la renúncia voluntària del seu antecessor, Sebastià Salvadó, va assumir el càrrec des de la vicepresidència. Coneixia l’entitat des de molt abans, el1995, quan s’hi havia incorporat com a director general. Del suport al món de l’automòbil i els seus usuaris, l’ha pilotat més enllà, com a club de mobilitat. I respecte a l’AP-7, han estat uns dels interlocutors amb les administracions perquè torni a fluir.

Des dels 30 anys d’experiència en el grup rector del RACC, i uns quants més com a conductor o usuari, com veu l’AP-7?
He conegut i fet servir l’autopista des que es va construir, primer el tram fins a la Selva i més tard fins a la frontera, però ara mateix ha quedat obsoleta cada cop que no pot absorbir la gran demanda. Abans, els embussos es concentraven només entre Granollers i Martorell. Però des del 2021, sense peatges, cap administració va preveure el que acabaria passant.
Què es pot fer per recuperar la funcionalitat de l’autopista?
A curt termini, no hi ha solució, només les mesures tàctiques que es van adoptant. Però l’única solució és la inversió, i això només es pot fer a llarg termini.
Respecte a les mesures tàctiques, quines més han proposat?
N’hi ha una de molt naïf, que passa per canviar hàbits i horaris, però que també hem posat sobre la taula. Per exemple, tenim els camions dels polígons industrials al voltant de la via, on és difícil actuar. Però n’hi ha molts de pas, de llarg recorregut, que sí que es podrien aturar en determinades franges, les punta, tot i que caldrien, alhora, més zones d’estacionament i descans. S’ha parlat de moltes àrees de descans, però encara no hi són. I són necessàries perquè els camioners acumulen moltes hores seguides, i alguns no estan acostumats a conduir enmig de tant de trànsit. A les nits les autopistes van molt buides, encara que el sector del transport pressioni a la contra.
Caldria més formació entre els camioners?
Manca mà d’obra de conductors de vehicles pesants, sobretot de llarga distància, i les empreses recorren a professionals dels països de l’est d’Europa, o de l’Amèrica Llatina, sense experiència en situacions complexes. De les quatre víctimes mortals que portem enguany a l’AP-7, dues han estat camioners atropellats perquè havien baixat de vehicles avariats.
Es podria ser més dràstic amb la restricció d’avançaments, més que no pas de circular, per exemple, en aquest tram central del Vallès?
Ja n’hi ha, per exemple, entre Tarragona i les Terres de l’Ebre, o determinats dies, però una altra cosa és que es compleixin, perquè no hi ha prou vigilància ni control.
Ens hem centrat potser massa en els vehicles pesants. Amb els lleugers, què podem fer?
És que el trànsit ha crescut tant que qualsevol petita incidència ja genera congestió. I n’hi ha moltes amb camions implicats: entre Maçanet i Granollers, el 50%, i un 40% entre Martorell i Granollers. Però també hi ha molts conductors de turismes que no estan acostumats a conduir enmig de tanta intensitat de trànsit i s’espanten. Redueixen la velocitat.
Ja s’han rebaixat límits, per exemple, a 100 a l’entorn de Barcelona. De vegades pot quedar curt, però altres cops llarg. Què en pensa del sistema anunciat de límits amb intel·ligència artificial (IA)?
El veiem bé, però normalment tendeixen a ser molt restrictius: baixar de 120 a 90 km/h costa molt poc, i tornar als 120 molt més. Dit això, el sistema segur que podrà predir congestions, col·lapses, i fins i tot el risc d’accidents. Serà un avantatge per gestionar la via.
Deixem el curt termini i anem cap al mitjà i el llarg termini, al de les inversions. Quines prioritzarien?
A mitjà termini, ampliar el nombre de carrils. Hi ha estudis fets d’intervencions per valor de 700 milions d’euros. Un quart carril entre Granollers i Hostalric, o del Vendrell fins a Martorell. I un tercer carril entre Vila-seca i Amposta, al sud. Els polítics haurien de tenir el coratge d’afrontar-les, encara que calguin diners, anys i paciència. Però és culpa de molta gent i dels dos grans partits que han governat a l’Estat espanyol, que no hi han invertit.
D’inversions, no se’n parla gaire... Tot just ampliar enllaços o fer-ne alguns de nous.
També són obres necessàries. Més entrades i sortides, i millorar també la capacitat i característiques de les existents. Serien més econòmiques.
I a llarg termini?
La B-40, per exemple, que es va dissenyar entre Mataró i Vilanova i la Geltrú. Descarregaria de trànsit tot aquest tram central, però entre Terrassa i Sabadell, només, ara se’n torna a parlar, però no pas fins a Granollers.
Sobre la recuperació de peatges, què hi tenen a dir?
Se n’ha parlat, però hauria de ser a tot l’Estat espanyol, en igualtat de condicions. Però sempre que poses una via de peatge, n’hi ha d’haver una d’alternativa. I en molts llocs ja no existeixen, o bé perquè s’han desdoblat, o bé perquè han passat a ser urbanes, pacificades, amb rotondes, trànsit de ciclistes, etc. I la vinyeta, a Catalunya, seria per a totes les carreteres, però no pas per a l’AP-7 i no ens aportaria cap avantatge. Sí que es podria gravar d’alguna manera els vehicles transfronterers, que suposen una alta proporció del trànsit, i que a França, sense anar gaire més lluny, paguen a tot arreu. I allà hi veus obres, carrils addicionals, manteniment. Aquí no en veiem gaires.
Com valora el manteniment?
Massa just. Hem de pensar ja no en el cotxe autònom, sinó en els sistemes de seguretat de canvi de carril involuntari i ajudes a la conducció estàndards, que necessiten marques viàries ben pintades i calçades en bon estat.
Algunes associacions de transportistes demanen poder tornar a fer ús d’alguns trams de les N-II o N-340. Sobretot els dies que tenen restringit circular...
No ho veig. Treure els camions d’aquestes vies va ser una batalla difícil, enmig de la sinistralitat creixent, i vam aconseguir portar-los a l’autopista, amb l’altra problemàtica. Creiem més en els límits horaris, perquè en els trams de nacional ara trobes, per exemple, més ciclistes.
Més mercaderies al tren és la solució?
És una alternativa bona. Però cal ser realistes. Això potser ho veurem d’aquí a 15 anys, o més. No és d’un dia per l’altre.
Pel que fa als dispositius per endreçar els trànsits d’operacions sortida o retorn, els carrils addicionals són cada cop més freqüents.
Funcionen, però generen riscos afegits en cas de distracció amb la ràdio, o amb el navegador. Són una mesura tàctica més per guanyar un carril però, per això, caldria construir-lo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia