“Els camions de pas podrien parar en determinades hores”

He conegut i fet servir l’autopista des que es va construir, primer el tram fins a la Selva i més tard fins a la frontera, però ara mateix ha quedat obsoleta cada cop que no pot absorbir la gran demanda. Abans, els embussos es concentraven només entre Granollers i Martorell. Però des del 2021, sense peatges, cap administració va preveure el que acabaria passant.

A curt termini, no hi ha solució, només les mesures tàctiques que es van adoptant. Però l’única solució és la inversió, i això només es pot fer a llarg termini.

N’hi ha una de molt naïf, que passa per canviar hàbits i horaris, però que també hem posat sobre la taula. Per exemple, tenim els camions dels polígons industrials al voltant de la via, on és difícil actuar. Però n’hi ha molts de pas, de llarg recorregut, que sí que es podrien aturar en determinades franges, les punta, tot i que caldrien, alhora, més zones d’estacionament i descans. S’ha parlat de moltes àrees de descans, però encara no hi són. I són necessàries perquè els camioners acumulen moltes hores seguides, i alguns no estan acostumats a conduir enmig de tant de trànsit. A les nits les autopistes van molt buides, encara que el sector del transport pressioni a la contra.

Manca mà d’obra de conductors de vehicles pesants, sobretot de llarga distància, i les empreses recorren a professionals dels països de l’est d’Europa, o de l’Amèrica Llatina, sense experiència en situacions complexes. De les quatre víctimes mortals que portem enguany a l’AP-7, dues han estat camioners atropellats perquè havien baixat de vehicles avariats.

Ja n’hi ha, per exemple, entre Tarragona i les Terres de l’Ebre, o determinats dies, però una altra cosa és que es compleixin, perquè no hi ha prou vigilància ni control.

És que el trànsit ha crescut tant que qualsevol petita incidència ja genera congestió. I n’hi ha moltes amb camions implicats: entre Maçanet i Granollers, el 50%, i un 40% entre Martorell i Granollers. Però també hi ha molts conductors de turismes que no estan acostumats a conduir enmig de tanta intensitat de trànsit i s’espanten. Redueixen la velocitat.

El veiem bé, però normalment tendeixen a ser molt restrictius: baixar de 120 a 90 km/h costa molt poc, i tornar als 120 molt més. Dit això, el sistema segur que podrà predir congestions, col·lapses, i fins i tot el risc d’accidents. Serà un avantatge per gestionar la via.

A mitjà termini, ampliar el nombre de carrils. Hi ha estudis fets d’intervencions per valor de 700 milions d’euros. Un quart carril entre Granollers i Hostalric, o del Vendrell fins a Martorell. I un tercer carril entre Vila-seca i Amposta, al sud. Els polítics haurien de tenir el coratge d’afrontar-les, encara que calguin diners, anys i paciència. Però és culpa de molta gent i dels dos grans partits que han governat a l’Estat espanyol, que no hi han invertit.

També són obres necessàries. Més entrades i sortides, i millorar també la capacitat i característiques de les existents. Serien més econòmiques.

La B-40, per exemple, que es va dissenyar entre Mataró i Vilanova i la Geltrú. Descarregaria de trànsit tot aquest tram central, però entre Terrassa i Sabadell, només, ara se’n torna a parlar, però no pas fins a Granollers.

Se n’ha parlat, però hauria de ser a tot l’Estat espanyol, en igualtat de condicions. Però sempre que poses una via de peatge, n’hi ha d’haver una d’alternativa. I en molts llocs ja no existeixen, o bé perquè s’han desdoblat, o bé perquè han passat a ser urbanes, pacificades, amb rotondes, trànsit de ciclistes, etc. I la vinyeta, a Catalunya, seria per a totes les carreteres, però no pas per a l’AP-7 i no ens aportaria cap avantatge. Sí que es podria gravar d’alguna manera els vehicles transfronterers, que suposen una alta proporció del trànsit, i que a França, sense anar gaire més lluny, paguen a tot arreu. I allà hi veus obres, carrils addicionals, manteniment. Aquí no en veiem gaires.

Massa just. Hem de pensar ja no en el cotxe autònom, sinó en els sistemes de seguretat de canvi de carril involuntari i ajudes a la conducció estàndards, que necessiten marques viàries ben pintades i calçades en bon estat.

No ho veig. Treure els camions d’aquestes vies va ser una batalla difícil, enmig de la sinistralitat creixent, i vam aconseguir portar-los a l’autopista, amb l’altra problemàtica. Creiem més en els límits horaris, perquè en els trams de nacional ara trobes, per exemple, més ciclistes.

És una alternativa bona. Però cal ser realistes. Això potser ho veurem d’aquí a 15 anys, o més. No és d’un dia per l’altre.

Funcionen, però generen riscos afegits en cas de distracció amb la ràdio, o amb el navegador. Són una mesura tàctica més per guanyar un carril però, per això, caldria construir-lo.