Un paquet d’inversions encetat i que no s’aturarà
Les inversions per desplegar la xarxa pedalable, fins ara, havien avançat a càrrec de les diverses administracions titulars: els trams urbans, a càrrec dels ajuntaments, de la mateixa manera que els rurals, on destaca la feina feta a les comarques gironines pel Consorci Vies Verdes de la Diputació de Girona, amb centenars de quilòmetres condicionats i senyalitzats. Aquesta darrera iniciativa s’enfocava cap al vessant cicloturístic i l’esbarjo esportiu, però amb els anys han comprovat que molts trams periurbans, especialment al voltant de Girona, també afavoreixen desplaçaments per motius laborals o per arribar a la universitat.
Pel que fa als trams associats a carreteres, fonts de la Generalitat expliquen que volen promoure els “models de cofinançament entre administracions [municipis, diputacions, consells comarcals i govern estatal] i de cara al 2030 se seguirà enfortint aquesta col·laboració amb espais de coordinació”.
Connectar poblacions
Entre els 66 quilòmetres impulsats per iniciativa de la Generalitat des del 2023, continua havent-hi diverses actuacions més cicloturístiques, com ara a la via ciclista del Ter (Ripollès), o els traçats als dos Pallars i a la Noguera, però cada cop més pensant en la mobilitat quotidiana.
En aquest cas, són destacables la connexió entre Sabadell i Terrassa –paral·lela a l’N-150, però segregada en la major part del recorregut–, que donarà servei a equipaments estratègics, com ara l’hospital de Terrassa i el complex Egara dels Mossos d’Esquadra. Des de la cocapital vallesana, cap al nord tindrà continuïtat resseguint la C-58 fins a Viladecavalls.
Al Vallès Oriental, destaquen dos eixos interurbans més: el que va de Mollet fins a Montcada i Reixac (aprofitant l’antiga travessera de l’N-152) i la connexió entre Sant Celoni, Gualba i Riells i Viabrea, al Baix Montseny.
Aquesta darrera obra, actualment en execució, s’ha inclòs dins del projecte de conversió de la C-35 al model de 2+1 carrils per sentit per als vehicles motoritzats. Amb el recurs de fons europeus, hi estan condicionant una via segregada paral·lela de 6,6 quilòmetres, mixta per a vianants i ciclistes, en una zona que concentra, a més de la mobilitat esportiva dels caps de setmana, diversos polígons industrials. I té continuïtat cap al nord amb el tram entre Riells i Breda, que ha estat iniciativa de la Diputació de Girona.
És la mateixa vocació de tres traçats més impulsats per la Generalitat a les comarques gironines, que garanteixen la connexió de la capital amb Celrà –al nord– i Salt –cap a l’oest, en paral·lel als nous carrils per a busos–. I en el tram per unir Figueres amb el polígon logístic de Vilamalla, on tan sols l’activitat de la multinacional Amazon ja implica el desplaçament d’un miler llarg de treballadors cada dia.
Passarel·les estratègiques
Altres actuacions ja completades o en execució s’han dissenyat per salvar els obstacles de grans infraestructures, amb la solució de passarel·les elevades. A Castelldefels, l’any passat, van posar en servei una estructura de 50 metres de llargada i 3,30 d’amplada sobre l’autovia C-31, per connectar el nucli urbà amb la platja de la Pineda. I solucions similars també han fet més segura la connexió amb el polígon de la Riera de Caldes (C-155) a Palau-solità i Plegamans, o permeable el pas sobre la ronda de Manresa (C-55), a la zona industrial de Bufalvent.
La quarta de les passarel·les previstes en la primera llista d’inversions del pla fins a aquest 2025 connecta el nucli urbà de Parets del Vallès amb els polígons de l’altra banda de l’autovia C-17, on fins ara només es podia arribar per l’estret pont de la C-35 i havent de travessar un perillós nus viari, sense voreres ben condicionades i amb vorals insuficients. En aquest punt, un altre dels equipaments que milloraran connectivitat a peu i en bicicleta és el Circuit de Catalunya de la població veïna de Montmeló.
