“La gent surt com a portant per fe, per devoció a una imatge”

Va començar al barri de Vista Ale­gre de Cas­tell­de­fels a par­tir d’un grup de gent, immi­grada d’Anda­lu­sia, que va deci­dir inten­tar mun­tar una ger­man­dat. Van començar amb un via­cru­cis. El 1985 es va fun­dar la ger­man­dat amb l’església que hi havia abans a Vista Ale­gre. Ara estem ubi­cats a l’actual església, fa 25 anys.

Un any, van començar amb un pas de fusta molt sen­zill cons­truït per la mateixa ger­man­dat, molt rudi­men­tari. L’any 2000 els pas­sos es van can­viar. Cada any es can­vien petits detalls, algun bro­dat al man­tell de la Verge, o als fal­dons dels pas­sos. Aquest any, com que estre­nem el pas de Crist, hem hagut de modi­fi­car l’estruc­tura del tron. S’ha alleu­ge­rit el pes, amb una estruc­tura d’alu­mini i detalls reforçats de ferro i doble pedes­tal perquè la creu és més alta, de 4 metres. Abans el Crist sor­tia ver­ti­cal­ment i els por­tants ho feien de genolls perquè no cabien per la porta de l’església, i ara el Crist no sor­tirà ver­ti­cal sinó incli­nat cap al dar­rere. Té un trin­quet a dins i una politja que per­me­tran aixe­car la creu fins a posar-la ver­ti­cal.

Abans els pas­sos es tre­ien per fora, a l’espat­lla, a l’estil de Màlaga. Ara anem a l’estil sevillà, amb els por­tants per dins. Quan va començar car­regàvem per fora. Era molt maco, atreia molta gent, sobra­ven por­tants. Tant de bo això passés ara.

Era una altra època, anàvem escor­tats per la Guàrdia Civil i si no per l’escorta de la poli­cia local ves­tida de gala. Ara això no passa, els pas­sos són dife­rents. Un cop la gent es fica per sota comen­cen a fal­tar por­tants.

Aquí es quan veus que a la gent li agrada ser vista, la foto­gra­fia. Aquí es demos­tra quan un és por­tant o no. L a gent surt per fe, per devoció, uns a una imatge i d’altres a una altra imatge.

No sé si perquè la gent no té fe o perquè no vol car­re­gar, i mira que inten­tem que la gent ho provi. Fins ara, tot­hom que ho ha pro­vat s’ha que­dat. Jo els explico la meva anècdota.

Jo era d’un altre món, amb la meva música rock i heavy. El 1998 jo estava amb la meva dona en la Set­mana Santa de Cas­tell­de­fels, veient el meu sogre i el meu cunyat, que són por­tants, i quan va pas­sar el Crist davant meu em va venir un cal­fred i no sé per què. El 2000, quan ja vivíem a Cas­tell­de­fels, vaig pro­var de por­tant. No m’agra­dava i ja són 18 anys. 13 de vice­pre­si­dent, set de res­pon­sa­ble de l’agru­pació musi­cal i, des de fa qua­tre anys, germà major, l’equi­va­lent a pre­si­dent.

Sor­tim diver­sos dies i tra­iem vuit imat­ges. Vam començar el diu­menge de Rams al matí amb la Bor­ri­queta i a la tarda, el Crist cap­tiu, que el tre­uen les dones por­tants. El dimarts sant al ves­pre vam fer un via­cru­cis vivent, pels car­rers de Vista Ale­gre, repre­sen­tat per 35 per­so­nes, que esce­ni­fi­quem les 14 esta­ci­ons. Jo feia de Jesús, em vaig dei­xar barba i vaig fer dieta per per­dre set qui­los.

Si ho fem, ho fem bé. L’any pas­sat vam estre­nar en el via­cru­cis una centúria de deu romans. Demà, dijous, es tre­uen el Nat­zarè i la Verge de les Llàgri­mes, que la tre­uen només les dones por­tants. El diven­dres sant surt el Cristo de la Paz. Dis­sabte és la pro­cessó de l’Enter­ra­ment i el diu­menge de Resur­recció hi ha una cer­ca­vila. Les de dijous i diven­dres són les més dures. La de dijous és pels car­rers cos­te­ruts de Vista Ale­gre i les dues duren qua­tre hores. Són pas­sos que pesen 600 o 700 qui­los.

Pri­mer cal tenir fe, però s’intenta que sigui gent que tin­gui alguna força física. La dona car­rega a les dues espat­lles, però elles volen pro­var car­re­gant sobre les cer­vi­cals. No s’ha des­car­tat fer el pas del Cristo de la Paz mixt, homes i dones, es va pro­var un any i cap pro­blema.

Anti­ga­ment no, ara sí. Es fan molts con­gres­sos de dones por­tants, el 2014 se’n va fer un a Cas­tell­de­fels. La con­clusió dels con­gres­sos és que les dones impor­ten a la vida con­frare. En la Set­mana Santa nos­tra la dona aporta molt, gràcies a ella el Cap­tiu pot sor­tir.

La con­vivència i la unió que tenim en la ger­man­dat.