Ciència

Vuit anys polvoritzant rècords i pujant com un coet

L’associació d’estudiants Cosmic Research de l’Eseiaat de la UPC de Terrassa participa en el concurs de coets més important del món

És el primer equip estatal a competir-hi, amb el coet ‘Lucid’, i es valora arribar als 9.140 metres d’altitud i recuperar-lo intacte

‘Lucid’ és el coet més potent fet a Catalunya i pensat per superar el rècord d’altitud de Cosmic Research

Fins a 42 coets i 116 mini­satèl·lits (Can­Sat) llançats, rècord uni­ver­si­tari esta­tal d’alti­tud d’un coet amb la missió Bon­dar el 2021 amb el coet supersònic sub­or­bi­tal més potent mai llançat a Cata­lu­nya i l’horitzó de ser la pri­mera asso­ci­ació d’estu­di­ants a fer un llançament que arribi als 100 quilòmetres –l’ano­me­nada línia de Kármán, fron­tera entre l’atmos­fera i l’espai exte­rior–. Tot, amb una dona al cap­da­vant de l’equip, Alba Badia, pre­mi­ada en la cate­go­ria de Dona­TIC Reve­lació. Aquesta és la carta de pre­sen­tació de l’asso­ci­ació d’estu­di­ants Cos­mic Rese­arch de l’Escola Supe­rior d’Engi­nye­ries Indus­trial, Aero­es­pa­cial i Audi­o­vi­sual de Ter­rassa (Ese­iaat) de la Uni­ver­si­tat Politècnica de Cata­lu­nya (UPC), nas­cuda el 2016, que repre­sen­tarà el talent català en la com­pe­tició de coe­te­ria més impor­tant del món, cre­ada el 2006, l’Spa­ce­port Amèrica Cup, en la cate­go­ria màxima dels 9 quilòmetres d’alti­tud, del 17 al 22 de juny a la pri­mera base de llançaments de coets comer­ci­als mun­dial, a Nou Mèxic.

Serà una de les tres uni­ver­si­tats euro­pees esco­lli­des –jun­ta­ment amb la Uni­ver­si­tat Tec­nològica de Múnic i la Uni­ver­si­tat Politècnica de Buca­rest– i com­pe­tirà amb 25 cen­tres més d’arreu del món, entre els quals hi ha Embry-Riddle, Prin­ce­ton, Stan­ford, Califòrnia Berke­ley, Texas i Mel­bourne. “En alguns casos qua­dru­pli­quen i quin­tu­pli­quen el nos­tre pres­su­post de 40.000 euros”, explica Badia, gra­du­ada en engi­nye­ria de tec­no­lo­gies indus­tri­als, pre­si­denta i líder de l’equip de Cos­mic Rese­arch, a més de tre­ba­llar a l’engi­nye­ria tec­nològica GTD i inte­grar l’asso­ci­ació Women in Aeros­pace Bar­ce­lona.

Porta la veu can­tant de l’equip de nou per­so­nes (Abi­mael Cam­pi­llo, Anto­nio Estrela, Arnau Pena, Aleix Ribas, Sergi Pena, Javier Sal­merón, Pablo Tor­res i Alfred Valentín) durant la pre­sen­tació que es va fer aquesta set­mana de la seva nova cre­ació, el coet estra­tosfèric Lucid, i no nega que tenen “pos­si­bi­li­tats de gua­nyar”, mal­grat la diferència pres­su­postària –els bit­llets se’ls han pagat de la seva but­xaca– i de per­so­nal d’equip –n’hi ha que tenen entre 50 i 200 per­so­nes–, les difi­cul­tats logísti­ques que suposa embar­car un coet, com­po­nents i com­bus­ti­ble en un vol amb tres esca­les i dua­nes pel mig, i que la seva par­ti­ci­pació no es fa amb cap prova real, sinó d’acord amb les “300 simu­la­ci­ons de vol” des de l’inici del dis­seny ara fa un any, explica Arnau Pena, secre­tari i cap de simu­la­ci­ons. Badia con­creta que a Europa és com­pli­cat fer llançaments perquè, a banda de l’ascens, s’ha de tenir en compte l’àrea de cai­guda, que pot arri­bar als cinc qui­lo­me­tres. Tes­te­jar el pro­jec­til, com van fer el 2021 amb l’enlai­ra­ment del Bon­dar a les ins­tal·laci­ons de l’Ins­ti­tuto Naci­o­nal de Técnica Aero­es­pa­cial (INTA) del Minis­teri de Defensa i del Cen­tro de Expe­ri­men­tación del Are­no­si­llo (CDEA), a Huelva, va impli­car tenir una asse­gu­rança de cinc mili­ons d’euros per danys que poden oca­si­o­nar, a més d’haver de tallar el trànsit aeri i marítim.

Perquè els orga­nit­za­dors del con­curs accep­tes­sin la seva par­ti­ci­pació entre els 150 equips, amb uns 1.700 estu­di­ants que hi com­pe­ti­ran, van haver de fer un pri­mer informe de més de 40 pàgines amb tots els detalls del dis­seny del coet i jus­ti­fi­cant el com­pli­ments de tots els requi­sits tècnics i de segu­re­tat que els dema­na­ven. Mos­trar-los vídeos de llançaments que havien fet els va per­me­tre fer el salt a la cate­go­ria de llançaments de nou quilòmetres –l’altra com­pe­tició és de tres quilòmetres–, però la tasca ha reque­rit que cada mes i mig hagues­sin de pre­sen­tar un nou informe tècnic cada vegada amb més detall i, ara fa dues set­ma­nes, una revisió de segu­re­tat per vide­o­con­ferència de deu hores.

Un altre dels requi­sits era tenir un res­pon­sa­ble de segu­re­tat amb cer­ti­fi­cació inter­na­ci­o­nal de coe­te­ria ama­teur, que han acon­se­guit de l’Amèrica del Nord i les revi­si­ons per com­pe­tir segui­ran allà, on “et poden aga­far els cables de l’electrònica i tibar-los amb força” per com­pro­var que siguin prou resis­tents per a un vol, entre altres coses, explica Badia. Si les pas­sen, els con­cur­sants tenen tres dies per fer el llaçament dels 150 coets.

Durant el con­curs, s’ava­lua des de l’excel·lència tècnica i l’elegància del dis­seny, l’apro­xi­mació a l’apo­geu dels 9.140 metres, la recu­pe­ració intacta del coet, el tre­ball, la com­pe­ti­ti­vi­tat i la col·labo­ració amb els com­panys, entre altres fac­tors. Hi ha diver­sos pre­mis no mone­ta­ris per dis­ci­pli­nes –millor dis­seny, millor vol i recu­pe­ració, de vídeo– i un per l’abso­lut que recull la mit­jana de totes les cate­go­ries.

Lucid té 40 qui­los de massa, més de 3 metres de lon­gi­tud, un diàmetre exte­rior de 152,4 mm i pot volar a una velo­ci­tat màxima de més de 2.000 km/h –el doble que un avió comer­cial–, amb pos­si­bi­li­tat d’arri­bar als 9 quilòmetres d’alti­tud, uti­lit­zant un motor comer­cial de com­bus­ti­ble sòlid. La seva estruc­tura és de mono­casc, fabri­cada en bona part amb fibra de car­boni, excepte el mòdul de l’electrònica i l’ogiva, que s’han dis­se­nyat espe­ci­al­ment per a vols supersònics, amb punta d’alu­mini i fibra de vidre per ofe­rir un com­par­ti­ment radi­o­trans­pa­rent. S’esta­bi­litza per qua­tre ale­tes i té una capa­ci­tat per trans­por­tar una càrrega útil de 4 qui­los en forma de Cube­Sat de 3U, que no s’alli­be­rarà.

En aquest s’hi inclou un expe­ri­ment amb una càmera per extreure imat­ges del vol, un mesu­ra­dor de gasos del grup Forat Engi­ne­e­ring de l’ins­ti­tut Forat del Vent de Cer­da­nyola del Vallès, i un altre per tes­te­jar la resistència d’una llauna de la marca cata­lana Outer Gin, que vol fabri­car gine­bra a l’espai. L’aviònica del coet els per­metrà enviar en temps real dades de la posició, velo­ci­tat i acce­le­ració a l’estació de terra, també dis­se­nyada per l’equip.

En femení
La carrera de Cosmic Research s’ha vinculat al nom de dones que han obert camí en la cursa espacial. El 2016, amb el ‘Valentina’ (Tereixkova), la primera cosmonauta soviètica, rebatejat com a (Chiaki) ‘Mukai’, astronauta japonesa; el 2017, amb el (Judith Arlen) ‘Resnik’, que va morir en el Challenger el 1986, i el 2021, amb el (Roberta) ‘Bondar’, la primera canadenca a viatjar a l’espai. El darrer (Shannon) ‘Lucid’, està dedicat a l’astronauta que va volar cinc cops amb la NASA i va viure 188 dies a l’espai.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia