Microsoft i OpenAI, una relació incòmoda

La història d’amor entre OpenAI i Microsoft ha entrat en una fase delicada. OpenAI s’ha fet enrere en el seu pla per desvincular-se de la seva fundació sense ànim de lucre, una decisió que ha sorprès tant inversors com socis estratègics. Tot i que la filial comercial de l’empresa continuarà treballant amb finalitats econòmiques i amb l’objectiu de convertir-se en una corporació de benefici públic (PBC), el control final romandrà en mans d’una junta sense ànim de lucre.

Aquest canvi estratègic ha posat damunt la taula les diferències cada vegada més evidents entre Sam Altman, conseller delegat d’OpenAI, i Satya Nadella, CEO de Microsoft. Tot i que la companyia de Redmond és el principal inversor d’OpenAI amb més de 13.000 milions de dòlars aportats, no ha donat suport complet al canvi estructural proposat. Fonts pròximes a les negociacions indiquen que Microsoft estaria disposada a cedir part de la seva participació accionarial a canvi de garantir l’accés a les tecnologies d’OpenAI més enllà del 2030, quan s’acabarà l’acord actual.

Segons va revelar Financial Times, Microsoft i OpenAI estan reescrivint els termes de la seva associació multimilionària amb l’objectiu de permetre una eventual IPO (oferta pública inicial) per a OpenAI, protegint alhora l’accés privilegiat del gegant de Redmond als models d’IA més avançats. Microsoft, que ha invertit més de 13.000 milions de dòlars a OpenAI, negocia quina part del capital li correspondria a canvi, especialment en el marc d’una nova estructura jurídica orientada al benefici públic.

Aquesta reestructuració, pensada per facilitar una futura sortida a borsa d’OpenAI, ha topat amb les reticències de diversos actors. L’estatus legal de l’organització, fundada el 2015 com a laboratori de recerca sense afany de lucre, complica la captació de capital privat.

Mentrestant, Microsoft reforça la seva estratègia independent. Amb la incorporació de Mustafa Suleyman com a cap de Microsoft AI, l’empresa ha deixat clar que vol jugar la seva pròpia partida en la cursa per dominar la intel·ligència artificial. Suleyman, cofundador de DeepMind, té una visió diferent de la d’Altman i lidera el desenvolupament de models propis sota la marca MAI (Microsoft AI).

OpenAI, per la seva banda, ha buscat aliances amb altres gegants com SoftBank i Oracle per crear la seva pròpia infraestructura d’IA sota el nom de Stargate i reduir la seva dependència de Microsoft Azure. Aquest moviment ha estat interpretat com una declaració d’independència que incomoda Redmond.

El projecte de convertir OpenAI en una PBC continua vigent, tot i les crítiques. Elon Musk, cofundador d’OpenAI i actual competidor a través de xAI, ha presentat una demanda per evitar la conversió i ha denunciat que s’està traint la missió original de l’entitat. Amb l’actual decisió de mantenir la supervisió des de la fundació, Musk pot considerar que ha guanyat una petita batalla moral.

També cal tenir en compte les autoritats legals. Les fiscalies generals de Califòrnia i Delaware revisen si la nova estructura proposada s’ajusta a la finalitat benèfica d’OpenAI. La seva aprovació és clau per a la viabilitat legal del pla.

La pressió és enorme. En l’última ronda de finançament, OpenAI va captar 6.600 milions de dòlars i es va comprometre a completar la seva transformació en menys de dos anys. Si no ho aconsegueix, podria veure’s obligada a renegociar les condicions o retornar el capital.

La crisi d’identitat d’OpenAI és, alhora, un debat sobre el futur de la IA. Pot una entitat que vol transformar el món mantenir-se fidel a una missió ètica mentre busca milers de milions en inversions? El model d’OpenAI continua essent una anomalia entre els gegants tecnològics, i el seu destí dependrà tant del suport dels seus aliats com de la seva capacitat per equilibrar idealisme i pragmatisme.

Tot plegat, en un moment en què OpenAI lidera el mercat amb productes com GPT-4o i ChatGPT, però veu com s’acosta la competència: des de Claude 3.5 d’Anthropic fins al Gemini 2.5 de Google, passant per Manus, l’agent autònom xinès que ha irromput amb força.

El debat de fons és estratègic i moral: és compatible el desenvolupament d’una IA segura i orientada al bé comú amb la pressió del mercat i els interessos dels inversors privats? Musk ho nega, i així ho ha manifestat en la seva demanda, acusant OpenAI de convertir una organització filantròpica en una màquina de beneficis per a Sam Altman i els seus socis.

Altres veus, com l’extreballadora Page Hedley, han advertit que el poder i la riquesa derivats d’una intel·ligència artificial general podrien passar del conjunt de la societat a mans d’uns pocs inversors privilegiats. I des de la Universitat de Columbia, la professora Dorothy Lund alerta que les empreses amb missió pública i dependents de capital privat viuen en una línia perillosa: “Has de mantenir contents els qui et signen xecs de milers de milions.”

Tot això té lloc en un moment delicat per a OpenAI, que ha vist com una actualització recent de ChatGPT provocava un comportament inesperat i excessivament complaent. Segons ha explicat la mateixa companyia al seu blog, la darrera versió de GPT-4o assignava massa pes a senyals com els vots positius dels usuaris i reduïa la influència dels paràmetres de control habituals, generant respostes que validaven impulsos i emocions negatives. L’empresa va fer-se enrere i va restaurar una iteració anterior del model en menys de 24 hores, reconeixent que les proves prèvies al desplegament no havien detectat aquest biaix adulador. OpenAI ha promès integrar a partir d’ara proves específiques per detectar aquests comportaments i establir fases alfa amb usuaris voluntaris abans de llançar nous canvis a gran escala.

Sigui quin sigui el desenllaç, el futur d’OpenAI ja no es juga només al laboratori, sinó a les sales de juntes, als despatxos legals i a les taules de negociació. La revolució de la intel·ligència artificial també és una batalla pel control, els diners i el poder.