La policia catalana no pot accedir a les 400 càmeres de les ZBE
Carles Aros denuncia que les càmeres no s’integren amb la policia i això esdevé un perill per a la ciutadania
La implantació de zones de baixes emissions (ZBE) a Catalunya ha anat acompanyada de centenars de càmeres de vigilància amb tecnologia OCR per controlar el pas de vehicles contaminants. Aquests sistemes finançats amb diners públics no estan connectats amb els cossos de seguretat. Això provoca que esdevinguin, en paraules de l’inspector en cap emèrit Carles Aros, “tecnologia cega”.
Segons Aros, els sistemes de lectura de matrícules amb intel·ligència artificial podrien servir per detectar en temps real vehicles robats, implicats en delictes o relacionats amb xarxes criminals. Però a la pràctica, en molts municipis, la policia local ha de sol·licitar la informació al Departament de Mobilitat, i la resposta pot trigar més de 24 hores. “Quan arriba, sovint ja és massa tard”, lamenta.
El model que contrasta amb aquesta ineficiència és el Lectio dels Mossos d’Esquadra, capaç d’integrar dades OCR amb bases policials i activar alertes immediates. Però la manca de connexió entre el sistema i les plataformes municipals fa que es desaprofiti el seu potencial.
El problema no és només de coordinació institucional. Carles Aros assenyala també que moltes de les plataformes OCR estan gestionades per empreses privades amb accés a dades sensibles. Això obre interrogants greus sobre control, privacitat i transparència.
Un informe d’Aros proposa mesures clares: integració directa amb Lectio, accés immediat per a policies locals, protocols d’actuació en temps real, auditories públiques i una reforma legal amb visió integral de mobilitat i seguretat. Per Aros, no fer-ho és negligència institucional: “Les ciutats no només han de ser sostenibles. Han de ser segures.”
A Catalunya hi ha actualment més de 400 càmeres OCR operatives en diverses zones de baixes emissions, especialment a l’àrea metropolitana de Barcelona i en ciutats com Tarragona, Sabadell i Girona. Malgrat la inversió multimilionària destinada a desplegar aquesta infraestructura, la seva utilització es manté limitada a funcions de control mediambiental. Carles Aros, en el seu document, assenyala que aquest model fragmentat, amb sistemes aïllats i sense interoperabilitat, evidencia una manca de visió integral en la gestió urbana.
