EDUCACIÓ
La segregació de l’alumnat estranger baixa un 25% des del 2018
Dins dels municipis la reducció ha estat de més del 40%, segons un informe del Síndic de Greuges
Un de cada tres estudiants de primària té necessitats específiques per raons socioeconòmiques
La segregació escolar de l’alumnat estranger s’ha reduït un 25% entre els cursos 2018-2019 i 2024-2025, des de la signatura del Pacte contra la segregació escolar, segons informa l’agència ACN. Pel que fa a la segregació dins dels municipis, la reducció ha estat de més del 40%, segons un informe del Síndic de Greuges presentat aquest dimecres. El document alerta, però, que la reducció és més atenuada pel que fa als desequilibris en l’escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives específiques. A primària, el 31% dels alumnes del sector públic té necessitats educatives específiques per raons socioeconòmiques, mentre que a la concertada, el 16,6%. El desequilibri és menor a secundària: un 21,5% dels alumnes de la pública i un 15,4% de la concertada.
L’informe recull que hi ha desigualtats territorials importants i hi ha serveis territorials i municipis amb una presència més elevada d’alumnat amb necessitats educatives específiques en el sector concertat que en el públic. Aquest és el cas dels serveis territorials de la Catalunya Central i també en municipis concrets com Vic, Vilassar de Mar, Olot, Ripoll o Vilanova i la Geltrú. L’informe apunta que ha augmentat la detecció d’alumnes amb necessitats educatives específiques. Ara bé, es calcula que encara hi ha alumnes que s’incorporen a I3 sense detecció prèvia d’aquestes necessitats, el 24,2%.
El document indica també que, tot i que des de la signatura del pacte la reserva de places s’ajusta més a la detecció de necessitats, aquesta adequació només arriba a un 80% a I3. Així, aquest curs l’adequació de la reserva per a l’alumnat amb necessitats educatives especials ha estat més baixa (55,3%) que per a l’alumnat amb necessitats educatives específiques per raons socioeconòmiques (87,2%). Aquesta adequació a l’oferta inicial decreix en aprovar-se l’oferta final (83,4%).
De fet, el Síndic afirma que no es compleix encara la proporció màxima d’alumnat amb necessitats educatives específiques als diferents nivells educatius. També apunta que els centres amb elevada complexitat tenen molta concentració d’alumnat amb necessitats educatives específiques per raons socioeconòmiques però també més amb necessitats educatives especials. Els centres de màxima complexitat tendeixen a tenir quatre vegades més alumnes estrangers i set vegades més estudiants amb necessitats educatives específiques (en la majoria de casos, derivades de situacions socioeconòmiques) que els centres de baixa complexitat, però també tendeixen a tenir prop del doble d’alumnat amb necessitats educatives especials (4,8 % versus 2,5 %). Pel que fa als recursos de personal, l’informe conclou que no hi ha una graduació suficient de la dotació de plantilles en funció de la complexitat del centre i afegeix que no s’han aprofitat prou els increments de dotacions dels darrers anys per avançar cap a una distribució més equitativa d’aquests recursos.
Menys matrícula viva
L’informe assegura que s’ha reduït la proporció de matrícula viva als centres amb elevada complexitat des de la signatura del pacte, del 40,2% al 30,9% a primària. Tot i això, el curs 2023-2024 no s’ha reduït respecte al curs anterior (29,2%). Tampoc s’ha reduït la proporció d’alumnes amb necessitats educatives específiques escolaritzats fora de termini als centres amb elevada complexitat (35% el curs 2023-2024, per sobre del curs anterior, quan era del 33,8%).
El Síndic de Greuges critica que són pocs els centres d’elevada complexitat que han disposat d’una oferta singular i ha considerat que aquesta es podria aprofitar especialment en l’admissió a I3 des de les escoles bressol i en el pas de primària a secundària. A més, lamenta que menys d’un 10% dels municipis han modificat les zones educatives arran de l’aprovació del decret d’admissions i més d’un 10% té zones on més d’un 75% dels centres són d’elevada complexitat. Alhora, prop d’una tercera part de municipis de més de 50.000 habitants té models de zona única.